Un de cada tres rius peninsulars està salinitzat, sobretot per l’impacte de l’activitat agrícola i la urbanització del territori. Aquest greu problema mediambiental afectarà cada cop més ecosistemes hídrics arreu del món a causa de l’escalfament global, el consum creixent d’aigua i l’explotació dels recursos naturals del sòl. Aquestes són algunes línies vermelles que revela el volum especial sobre la salinització dels ecosistemes aquàtics, publicat aquest desembre a la prestigiosa revista ‘Philosophical Transactions of the Royal Society B’, i editat per experts de les universitats de Barcelona, Canberra (Austràlia) i Landau (Alemanya).
La salinització és una greu amenaça mediambiental a tot el planeta. Alguns dels exemples més extrems d’aquest fenomen es troben en rius d’Austràlia però en algunes conques fluvials de la península Ibèrica -el torrent de Soldevilla a Sallent, la plana del riu Ebre o la regió de Múrcia- alguns rius tenen salinitats tres o quatre cops superiors a la del medi marí. Al continent europeu, la salinització relacionada amb l’activitat humana és cada cop més preocupant però encara manquen directives de regulació. L’excés de sal en els sistemes fluvials genera un greu impacte ecològic, econòmic i de salut global, en alguns casos relacionat amb la concentració de carcinògens en el medi aquàtic o bé de metalls alliberats per la corrosió de canonades. A més d’empobrir els valors sistèmics dels ecosistemes naturals, la salinització també encareix el procés de potabilització de l’aigua de consum.
La salinització afecta de manera directa la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes aquàtics, “però encara ens falta molta informació bàsica a escala d’organismes, comunitats i ecosistemes per poder-ne predir els efectes”, explica Miguel Cañedo-Argüelles, investigador postdoctoral del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB . “Només quan puguem disposar d’aquesta informació de base, podrem elaborar models eficaços que ens permetin anticipar i mitigar els efectes de la salinització en els ecosistemes aquàtics”, afegeix.
El mapa dels rius afectats per la salinització a la península Ibèrica -un terç de tots els sistemes fluvials a l’actualitat- serà cada cop més extens, segons revela el nou treball que analitza les causes principals de la salinització i elabora prediccions futures en els escenaris del canvi climàtic i els diferents usos del sòl. Les activitats de mineria, agricultura i ramaderia i els canvis en el règim de precipitacions -que limiten la capacitat de dilució de sals en els rius- es perfilen com les principals amenaces sobre la salut mediambiental dels rius en matèria de salinització. Alguns organismes moren per efecte de l’exposició a un medi aquàtic amb un excés de concentració salina. Els experts investiguen com la fisiologia dels insectes aquàtics s’altera en rius salinitzats, ja que han d’adaptar el metabolisme per regular la pressió osmòtica interna i adaptar-se a les condicions ambientals. Aquest procés d’adaptació té un elevat cost energètic i pot afectar les funcions vitals i causar el col·lapse dels organismes.
Els autors també analitzen si altres espècies d’insectes aquàtics -més habituats a l’alta salinitat- solen habitar en els rius salinitzats perquè no toleren les aigües amb menys sals o per altres motius. Tot indica que aquestes espècies “salines” toleren perfectament les aigües poc salinitzades però sembla que colonitzen els hàbitats més extrems per evitar competidors i depredadors. Segons les conclusions, la resposta dels insectes aquàtics a les condicions del medi varia segons com avança el gradient de salinitat: en rius amb altes concentracions de sals, la població s’empobreix i disminueix el nombre d’espècies, mentre que en els rius amb menor salinitat els organismes salins són substituïts per espècies d’aigua dolça.
El paisatge típic del bosc de ribera també és alterat per l’efecte de la salinització. A més concentració de sals en el medi aquàtic, hi ha menor activitat de descomposició de la fullaraca que prové del bosc com a resultat de la reducció de la població d’insectes que la fan servir d’aliment. També canvien les condicions de palatabilitat de les fulles de la vegetació de ribera -les sals dissoltes són absorbides pels arbres- i això també podria afectar la fauna aquàtica. En paral·lel, fongs i bacteris semblen mostrar mecanismes per mantenir la seva eficàcia fisiològica en rius amb alts nivells de sals.
El nou treball també revisa quins són els efectes que poden modificar les respostes dels sistemes aquàtics a la salinització. “Hi ha tres factors fonamentals que cal tenir en consideració”, recorda Miguel Cañedo-Argüelles. “En concret, la sinergia amb altres factors que poden interaccionar amb la salinització -augment de temperatura, contaminació per metalls, etc-, la composició iònica de l’aigua -diferents ions tenen diferent toxicitat- i els factors biogeogràfics -rius no salinitzats a prop que poden servir de font d’organismes colonitzadors- i evolutius -la generació de poblacions d’organismes resistents a les concentracions elevades de sals-“.
L’expansió de les mines de sal a Alemanya durant els anys cinquanta va tenir un impacte dramàtic sobre l’ecologia dels rius. El nou treball revela que aquests episodis de salinització extrema en ecosistemes aquàtics a Alemanya -revisats en la bibliografia científica per Schulz i Cañedo-Argüelles- van causar la mortalitat massiva de poblacions de peixos i l’aflorament d’algues tòxiques, entre altres impactes mediambientals. En l’actualitat, alguns països com ara Austràlia i els Estats Units han fet alguns avenços per regular el nivell de salinització en els rius, però el nivell de protecció és encara insuficient. “Es fa evident que la legislació actual sobre la salinització dels ecosistemes aquàtics és massa laxa i incompleta i encara manquen mesures de gestió efectives», subratlla Cañedo-Argüelles. «La mesura de gestió més important i urgent és establir concentracions límit d’ions en l’aigua per protegir la biodiversitat i la salut dels ecosistemes aquàtics”.
Caldrà potenciar la col·laboració de tots els agents implicats per activar accions preventives i de gestió adequades i preservar així la salut mediambiental dels sistemes fluvials amenaçats pel greu problema de la salinització, alerten els experts.
