El localisme sovint és vist amb mals ulls i, especialment en l’àmbit polític, té mala consideració fins al punt que és força habitual veure com alguns líders s’acusen mútuament de ser localistes -o provincians, o…- per desqualificar-se. Un estudi de la Universitat d’Exeter, a Anglaterra), contradiu aquesta concepció tan estesa i exposa com un “localisme positiu” pot ser fonamental per a les accions en defensa del medi ambient. Els responsables de l’estudi van prendre com a punt de partida un projecte anomenat Mapes de Parròquies (‘Parish Maps’, en anglès), elaborat el 1987 per una associació caritativa anomenada Common Ground. En aquell projecte, els investigadors d’Exeter hi van trobar les arrels d’una preocupació per l’estat del medi ambient més immediat que continua tenint molta importància a dia d’avui.
El projecte Parish Maps va ser molt popular en el seu moment però, un cop es va acabar, es va anar oblidant. Tot i això, va provocar un gran augment de la consciència mediambiental a nivell local i va permetre crear centenars de mapes, tant al Regne Unit com a altres indrets, representant el localisme sense les connotacions negatives que molta gent insisteix a associar amb ell. Per als responsables de l’estudi, no hi ha cap problema amb sentir-se en contacte amb l’entorn immediat i amb la resta del món alhora. Ja fa força temps que la idea general és que, si cal mentalitzar la població sobre problemes globals, cal que prenguem un punt de vista cosmopolita. Podria no ser així: ara l’important és convèncer i animar la gent perquè faci canvis per millorar el medi ambient, i l’oportunitat de fer-los al seu entorn més proper, com a forma positiva de localisme, no es pot ignorar.
Així doncs, l’estudi va examinar els arxius de Parish Maps que tenia la Universitat d’Exeter i també es van entrevistar en profunditat alguns dels qui van participar al projecte i van fer mapes locals per veure quin havia estat el llegat de tot plegat més de trenta anys després. Els resultats els van indicar que la manera com s’havia dut a terme el projecte va donar energia a una forma positiva de localisme i va reivindicar amb confiança la parròquia com a unitat de pertinença sense necessitat d’aïllar-se de la resta del món. Els investigadors, que han publicat els resultats del seu treball a la revista ‘Transactions of the Institute of British Geographers’, creuen que el pas següent és canalitzar tota aquesta energia positiva, aquestes ganes d’involucrar-se amb l’entorn, per promoure l’interès i les accions en favor de les polítiques i la planificació mediambientals.
Si les grans visions analítiques, racionals i globals han fet passes molt grans per mirar d’aturar els desastres que s’aboquen sobre nosaltres, fóra bo no menysprear l’aproximació emocional i creativa que, alhora, pot generar-se treballant amb els veïns de cada petita zona i que podrien aportar petites solucions que, com a part d’una xarxa de grups locals, podrien marcar la diferència.
