L’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona inicia una línia de documents —conjuntament amb la Fundació Bancària “la Caixa”—, sobre les implicacions ètiques, jurídiques i socials del sistema d’informació alimentària actual.
El primer document d’opinió, que es va presentar aquest 27 de març, a la Facultat de Dret, posa de manifest «la desconnexió que hi ha entre la política actual d’informació alimentària basada en l’etiqueta i la difusió indiscriminada d’informació alimentària que suporta el consumidor». Així mateix, es proposa mostrar «les conseqüències que té aquesta situació en les tries alimentàries individuals, la salut pública i la perpetuació de pràctiques productives i patrons de consum ambiental i socialment insostenibles».
El text, titulat Informació alimentària: qüestions ètiques, jurídiques i polítiques, està coordinat per les directores del màster d’Alimentació, Ètica i Dret de la UB, M. José Plana i Itziar de Lecuona. En l’elaboració del document hi han intervingut diversos experts del grup d’opinió que dirigeix María Casado, directora de l’OBD.
L’objectiu del document és «incidir en les polítiques públiques i en el debat social informat sobre els reptes bioètics que planteja el sistema alimentari actual i la seva evolució; en particular, pel que fa a la participació de la innovació i les tecnologies de la informació respecte a la seguretat, qualitat i sostenibilitat efectiva del sistema, i atenent especialment a la comunicació i percepció dels riscos per part dels ciutadans».
«La finalitat de l’Obra Social “la Caixa” és contribuir a construir una societat més justa. En aquest context, la nutrició, com una de les funcions bàsiques de la vida, necessita una informació precisa i comprensible per a tota la població», ha explicat Jordi Portabella.
Propostes per a la transmissió responsable d’informació
El text afirma que, si bé l’etiqueta ha de mantenir un paper fonamental en la protecció del consumidor, cal revisar la política pública sobre informació alimentària: «Cal millorar la legislació i actuar amb contundència per desterrar del mercat campanyes comercials que, tot i complir amb la lletra de la llei, confonen els consumidors respecte a les característiques dels aliments», expliquen les coordinadores.
En aquest sentit, els autors proposen posar en marxa iniciatives que facin visibles a la ciutadania els costos socials i ambientals que ocasionen determinats productes alimentaris, per exemple, en relació amb el benestar animal o amb l’impacte ambiental derivat de l’ús de determinats materials o tècniques productives en la cadena alimentària.
El document posa un èmfasi especial en la comunicació digital. Els autors consideren que és especialment rellevant promoure bones pràctiques entre els proveïdors d’informació (bloguers, portals digitals, recomanadors i aplicacions de continguts sobre alimentació) «per millorar el seu compromís amb la qualitat i la seguretat». Actualment, aquests proveïdors no solen disposar de sistemes per retre comptes al lector. En la mateixa línia, també es denuncia que no hi hagi transparència respecte a les fonts emprades o els interessos comercials dels proveïdors de continguts.
D’altra banda, i «davant l’allau d’informacions sobre recerques aparentment científiques, la fiabilitat i qualitat de les quals no sempre és possible de contrastar», el document apunta que cal protegir la independència dels professionals sanitaris, que són la font d’informació en qui més confia la ciutadania en aquests temes. Per això, proposa posar en marxa protocols que —com passa amb els visitadors de la indústria farmacèutica— posin límit a les iniciatives promocionals que la indústria pot dirigir a aquests professionals.
El grup d’opinió de l’OBD
El grup d’opinió de l’OBD, que ha elaborat aquest document, es va constituir el 1996, sota la direcció de María Casado. Entre els seus objectius, el grup es proposa incidir en el diàleg entre la universitat i la societat, mitjançant la transmissió del coneixement cientificotècnic i els arguments necessaris per participar en un debat social informat. Amb la publicació d’aquest document sobre informació alimentària, ja són vint-i-cinc els documents que ha elaborat el grup, reunits en la col·lecció de Bioètica d’Edicions UB. Altres textos tracten qüestions d’actualitat sobre els quals no existeix una opinió unànime, ni en la societat ni en les diverses comunitats científiques implicades. Això ha requerit identificar els problemes, contrastar els arguments i proposar recomanacions de consens.
