L’hivern del 2018 (mesos de desembre, gener i febrer) es pot qualificar de termomètricament normal al conjunt del país, tot i que amb algunes excepcions que presenten una clara zonificació nord-sud. L’hivern ha resultat fred al Pirineu, Prepirineu i punts del litoral i prelitoral Nord i Central, mentre que es pot qualificar de càlid a bona part de les Terres de l’Ebre, punts del litoral i prelitoral Sud i Central i de l’altiplà de la Segarra. Cal esmentar el contrast entre un gener càlid i un febrer marcadament fred.
Pel que fa a la pluviometria, ha estat irregularment distribuïda a nivell espacial i temporal. Els extrems sud i nord-est han recollit força menys precipitació que la mitjana, tal com va succeir durant la primavera, estiu i tardor passats, de manera que acumulen un any de clar dèficit pluviomètric. A l’altre extrem, el Pirineu i Prepirineu, sobretot el seu vessant nord, i també tota la conca del Llobregat, han rebut precipitació que excedeix àmpliament la mitjana climàtica. La major part del Principat ha enregistrat valors de precipitació semblants o per sobre de la mitjana, de manera que cal parlar, malgrat les excepcions, d’un hivern majoritàriament plujós. El dèficit de precipitació hivernal dels darrers anys fa que el 2017-2018 hagi estat, en termes globals, el més plujós des del 2009-2010, el qual encara és el més plujós de la darrera dècada en alguns punts. El mes de febrer ha contribuït particularment a aquest balanç estacional plujós, seguit del gener. Desembre, en canvi, va ser força sec, a excepció del Pirineu.
Hivern termomètricament normal a bona part del país
L’estació ha estat normal a la major part de Catalunya, amb valors de temperatura mitjana molt semblants als climàtics corresponents. Les excepcions s’han donat als extrems nord i sud del país, on l’hivern s’ha de qualificar de càlid i fred, respectivament. Cal destacar que l’anomalia de temperatura, tant la positiva com la negativa, no ha estat gaire elevada. Les anomalies més altes, superiors a +1,0 °C, s’han donat a punts del litoral i prelitoral Sud i Central, en especial al Baix Ebre i Montsià, i també a la mateixa ciutat de Barcelona. Les més baixes, allà on l’hivern ha estat més fred, s’han donat al Pirineu, sobretot a zones altes del sector occidental, al Prepirineu, i a punts del litoral i prelitoral Nord i Central.
Un gener i febrer ben diferents
El balanç termomètric final de l’hivern ha estat el resultat de tres mesos en què la temperatura s’ha comportat de forma ben diversa, en especial el gener i febrer (figura 2). L’hivern 2017-2018 va començar amb un desembre que es pot qualificar de normal o fred en general, tret de punts de les terres de l’Ebre i de la ciutat de Barcelona, on va resultar càlid. Al gener, en canvi, i com a conseqüència del desplaçament del corrent en jet al sud de la seva posició habitual, la temperatura va estar clarament per sobre dels valors mitjans climàtics a gran part de Catalunya, i el mes va resultar el més càlid o dels més càlids de les darreres dècades a punts del litoral Central, de Ponent, del prelitoral Sud i a les Terres de l’Ebre. Per contra, el febrer ha estat un mes clarament fred a Catalunya, i molt fred al Pirineu, als punts més elevats del Prepirineu, i al massís del Port.
