Aquesta setmana es compleixen sis mesos d’ençà que la Unió Europea va multar l’estat espanyol amb 12 milions d’euros per incompliment de la directiva comunitària sobre la depuració d’aigües residuals i, segons afirma l’organització ecologista Greenpeace en un comunicat, “poques coses han canviat”. En el seu parer, després del primer plaç semestral que la UE va donar a l’Estat perquè els municipis sancionats es posessin al dia abans de multar-lo amb 11 milions més, “se sap que Espanya continuarà pagant la multa fins el 2022”.
Al seu comunicat, Greenpeace assegura que ha comptabilitzat, al menys, 90 impactes per vessaments d’aigües residuals urbanes a uns 80 municipis de les 23 províncies costaneres de l’Estat, que representen un 20% del total. Tenint en compte que la UE només ha sancionat 9 localitats a Andalusia, Astúries i les Canàries, l’organització assegura que això dóna una idea clara de “fins a quin punt” la contaminació afecta el litoral, posant en perill els ecosistemes costaners i la salut de la població. A més, reblen, “el mateix Ministeri de Transició Ecològica reconeix que aproximadament una quarta part dels municipis de més de 2.000 habitants no compleix la normativa europea”.
La responsable de la campanya de Costes de Greenpeace, Paloma Nuche, afirma que “tant per raons de salut pública com de protecció del medi ambient, la qualitat de l’aigua hauria de ser l’objectiu fonamental de la seva gestió. Tot i això, Espanya encara és lluny d’aconseguir-ho. De fet, en molts casos s’ha revelat la passivitat de les administracions responsables durant anys”. L’absència o insuficiència de depuradores, la superpoblació en època estival, les fugues en els sistemes de conducció d’aigües fecals o els punts de vessaments no autoritzats són, segons els ecologistes, les causes de la depuració deficient de les aigües residuals a molts punts de l’Estat.
L’organització, a més, denuncia la falta d’informació pública i de control per part de les administracions sobre el volum real dels vessaments. El darrer informe del Ministeri responsable, de 2017, afirmava que hi havia 1.030 punts de vessament autoritzats a tota la costa estatal, que aboquen uns 17.000 milions de mètres cúbics anuals. Tot i això, Greenpeace denuncia que els punts no autoritzats podrien ser un percentatge important a afegir. Els vessaments d’aigües residuals urbanes provenen de les aigües fecals, una font contínua de malalties com otitis i gastroenteritis i que, a més, afecten greument els ecosistemes marins, fent desaparèixer espècies originals i deixant-ne d’altres habituades a alts nivells de contaminació. Aquesta és una de les raons del retrocés de la posidònia oceànica, clau en el manteniment de la biodiversitat i generadora d’aigües transparents, i de la multiplicació de les mesuses, les microalgues i els cianobacteris.
Com a conclusió, Greenpeace exigeix que les administracions responsables prenguin mesures “ambicioses i efectives”. “Cal un compliment rigorós de la normativa europea i un sistemes de gestió de vessaments centrats en acabar amb la contaminació del medi marí. Per això és imprescindible una inversió més gran en infraestructures que asseguri una depuració efectiva i una ordenació del litoral que controli la massificació urbanística i posi límit a noves fonts de vessaments al mar”, conclou Nuche. En aquest sentit, la posició de Greenpeace coincideix amb la que va expressar el president d’Agbar, Ángel Simón, uns dies enrere. Tot i que cap dels municipis assenyalats per la Unió Europea és a Catalunya i que el tractament d’aigües residuals al nostre país es fa de manera correcta, Simón va demanar a les institucions públiques “invertir urgentment” en depuració d’aigües a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per fer front als reptes del canvi climàtic.
