L’estany de Montcortès mostra la petjada ecològica del clima durant els darrers 500 anys

Experts de la UB, el CSIC i la URV han aplicat tècniques com l’estudi de sediments de diversos indicadors d’oxigenació i estratificació per observar els canvis patits per l'aigua de l'estany pallarès al llarg dels segles
Estany de Montcortès
Estany de Montcortès | Universitat de Barcelona

La reducció de l'oxigen a les masses d'aigua és un problema mediambiental als llacs i embassaments de tot el món. Aquest fenòmen altera les condicions dels ecosistemes aquàtics continentals i sembla que està relacionat directament amb l'escalfament global, segons apunta un estudi publicat a la revista 'Science of the Total Environment' i dirigit per Teresa Vegas-Vilarrúbia, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de l’Aigua de la Universitat de Barcelona i Valentí Rull, de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera-CSIC. L'objectiu d'aquest treball era reconstruir la història climàtica dels darrers 500 anys amb el màxim de precisió possible. És per això que van centrar la seva activitat a l'estany de Montcortès (Pallars Sobirà), que es troba a poc més de 1.000 metres d'altitud i que és l'únic estany càstic -assentat sobre estrats de guix- que hi ha a les muntanyes catalanes. Montcortès, amb una àrea de 0,14 km2 i una fondària màxima de 30m, està integrat al Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat i a la Xarxa Natura 2000.


Els experts han analitzat la variabilitat climàtica natural a l’estany des la petita edat de gel -a mitjans del s.XIV- fins a l'actualitat. El seu objectiu era determinar les particularitats del canvi climàtic actual i esbrinar l'origen, natural o humà, dels fenomens lligats a la variabilitat del clima durant els darrers cinc segles, on s'inclouen les emissions de gasos d'origen antròpic de l'època industrial que modifiquen l'evolució climàtica natural. Per fer-ho, han aplicat tècniques paleoclimàtiques i paleolimnològiques d'alta resolució temporal, com estudiar els sediments lacustres varvats, plens de microfòssils que constitueixen un arxiu geològic de gran valor, i diversos indicadors del grau d'oxigenació i estratificació de la columna d'aigua de l'estany. Així s'ha observat que, durant els darrers cinc segles, s'han produit episodis significatius d'oxigenació de les masses d'aigua. Abans, diu Vegas-Vilarrúbia, "es pensava que l'estany de Moncortès no s'oxigenava gairebé mai", considerant-lo un tipus d'estany on les aigües més profundes "no es barregen amb les superficials". La disminució de l'activitat humana a l'estany, però, que es manté fins l'actualitat, ha afavorit la reoxigenació de l'aigua, almenys fins l'any 1970 quan, coincidint amb l'increment de les temperatures màximes i mínimes, va augmentar la presència de bacteris fotosintètics del sofre, un indicador de manca d'oxigen.

 

Segons la investigadora això indica que l'escalfament global té un paper central en la pèrdua d'oxigen de les aigües continentals, sigui per causes naturals o derivada directament de les activitats humanes. El cas de Montcortès, "molt curiós", sembla que mostra amb claredat "el vincle entre l'escalfament global actual i la pèrdua d'oxigen". A escala global, els escenaris climàtics d'increments de temperatura, sequeres cada cop més freqüents i més emissió de gasos d'efecte hivernacle són amenaces per a la conservació de la biodiversitat, especialment als llacs. En el cas de Montcortès, però, la bona alimentació d'aigua freàtica el pot fer relativament resistent a les sequeres, però aquesta situació podria no ser igual a molts altres llacs de muntanya, que fins i tot podrien arribar a dessecar-se parcialment o total. Seguir detalladament les variacions de temperatura i oxigenació del llac podria ajudar a minimitzar els impactes i a gestionar-ne adeqüadament l'ús, especialment pel que fa a l'extracció d'aigua i a controlar la matèria orgànica que s'hi incorpora a causa de les activitats que es duen a terme a la conca.

Investigadors a l'estany de Montcortès
Investigadors a l'estany de Montcortès | Universitat de Barcelona

Interpretar paleoclimàticament el registre sedimentari depèn del bon coneixement de les respostes actuals del clima a l'estany. Segons els experts, determinar quins dels seus elements responen als canvis climàtics és un desafiament, ja que molts poden respondre alhora a diversos factors externs i això dificulta establir la connexió entre els canvis observats i l'escalfament global. A més, la resposta d'alguns d'aquests elements, que no és lineal, afegeix complicacions al seu estudi. Els episodis d'oxigenació actual del llac i la seva relació amb la temperatura al llarg de tres anys també s'han recollit en un article publicat a la revista ' Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology', i ara els investigadors preveuen ampliar la seva línia de recerca amb un projecte relacionat que podria ajudar a descobrir encara més coses sobre el clima del passat a l'estany de Montcortès.



Comentaris

envia el comentari