L’Ajuntament de Barcelona avança en els objectius que marca el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-2018 per promoure una mobilitat més sostenible i segura a la ciutat, fomentant els desplaçaments prioritàriament a peu, en bici i en transport públic i reduint l’ús del vehicle privat.
En aquest marc, aquests darrers anys estan proliferant noves formes i empreses de mobilitat compartida a la ciutat que suposen una bona solució per optimitzar la manera de desplaçar-se, esdevenint una eina per a la gestió de la mobilitat sostenible, sempre que la seva existència sigui compatible amb l’ús racional de l’espai públic de Barcelona.
Per conèixer l’abast del fenomen, l’Ajuntament local, mitjançant la regidoria de Mobilitat, ha dut a terme una diagnosi sobre el vehicle compartit a la capital catalana per analitzar quines experiències existeixen i determinar com ha de ser el seu encaix.
Els objectius de l’estudi són els següents:
- Avaluar l’impacte dels sistemes de mobilitat amb vehicle d’ús compartit a la ciutat de Barcelona.
- Estudiar l’experiència de sistemes de vehicle compartit a d’altres ciutats.
- Analitzar de quina manera les altres ciutats regulen aquest fenomen per tal d’interioritzar els impactes negatius detectats i, alhora, promoure els seus beneficis.
- Definir una estratègia i un posicionament respecte la mobilitat amb vehicle d’ús compartit a Barcelona.
L’estudi determina l’existència de quinze empreses (privades, públiques i cooperatives) de vehicle compartit que operen a la ciutat (amb cotxes, motos o bicis). Aquestes, treballen amb diferents modalitats de servei: des de desplaçament lliure, amb o sense estacions fixes o desplaçament circular.
- Carsharing: Avancar, Bluemove, Drivy, Amovens, Ridelink, Social Car i Som Mobilitat
- Motosharing: Motit, Ecooltra, Muving, Yugo, Outo i Som Mobilitat
- Bikesharing: Dropbike, Donkey Republic i Bicing
El perfil d’usuari d’aquests nous sistemes de serveis tenen una edat compresa entre els 26 i els 35 anys, els utilitzen més homes que dones, amb renda mitjana i mitjana alta i amb un nivell d’estudis elevat. No són usuaris habituals de cotxe i tenen uns hàbits de mobilitat intermodal (utilitzen els mitjans alternatius al cotxe: bicicleta, transport públic i desplaçaments a peu). L’ús que fan d’aquest tipus d’empreses de vehicle compartit és per a desplaçaments puntuals.
Entre les avantatges per a l’usuari, el treball assenyala la reducció del cost d’amortització i de tinença d’un vehicle, l’estalvi del manteniment, la millora de l’accessibilitat al vehicle, la flexibilitat d’un servei pràcticament porta a porta o l’oferta d’una alternativa flexible davant la necessitat de restringir l’ús del vehicle privat.
Alhora, també destaca com a febleses que els models de vehicle compartit actuals a la ciutat no són serveis útils o rentables per aquelles persones que necessiten de forma imperativa el cotxe o moto a diari o amb molta assiduïtat; que són serveis ja utilitzats per usuaris amb una baixa taxa de tinença de vehicles; que requereixen d’importants espais d’aparcament; que la flota no es troba distribuïda uniformement per tota la ciutat o que molts dels seus usuaris viuen en àrees molt ben connectades amb transport públic, entre d’altres.
L’estudi conclou que el vehicle compartit comporta una sèrie d’impactes positius sobre les pautes de mobilitat dels usuaris i sobre les ciutats:
- Redueix i renova el parc de vehicles existent (1 carsharing= 5-20 cotxes).
- Ajuda a disminuir la contaminació atmosfèrica i acústica.
- Permet potenciar el canvi modal incentivant la decisió de no comprar o vendre un vehicle privat.
- Estimula els desplaçaments intermodals i fomenta l’ús del transport públic.
- Fomenta l’ús de la bicicleta (bikesharing).
- Augmenta l’accessibilitat i permet racionalitzar l’ús del cotxe i de la moto.
- Suposa una nova eina per a la gestió de la demanda de l’aparcament.
- Implica un impuls al vehicle elèctric
El treball, no obstant, també recull els impactes negatius que pot comportar l’existència d’aquest tipus d’empreses sense cap tipus de límit (forta ocupació de l’espai públic i sobre els aparcaments, dificultant-ne la rotació, impacte negatiu sobre la seguretat viària…) i apunta la necessitat d’establir una regulació.
En base a això, el Govern municipal s’ha fixat com a objectiu fixar un marc normatiu que possibiliti una regulació dels serveis de vehicle compartit. Per aprofitar les oportunitats d’aquest tipus d’iniciatives, la ciutat necessita dotar-se d’un marc regulador clar que permeti als operadors explotar els sistemes de forma segura i estable i que permeti a l’Ajuntament definir els usos i espais determinats a l’espai públic i minimitzar així els impactes negatius (derivats de l’ocupació de l’espai públic) d’aquests serveis. El Govern municipal inicia ara els treballs per tal de redactar una proposta normativa el proper 2018.
