L'agricultura ecològica pot frenar la desaparició de les abelles

Especialistes del CREAF i la UAB sostenen que les poblacions d’abelles estan disminuint i que els pesticides, com els neonicotinoides, que no s'usen en els conreus ecològics, en són una causa directa
Abella polinitzant | José Luís Ordóñez

 

Moltes investigacions demostren que les abelles estan patint una davallada de les seves poblacions i que, fins i tot, algunes espècies estan en perill d’extinció. Les causes principals són la urbanització dels camps, la introducció de noves espècies, el canvi climàtic i l’ús de pesticides. Aquest últim, un factor que ha estat obert a debat recentment. Mentre que algunes ONGs com Greenpeace insten a prohibir un tipus determinat de pesticides, els neonicotinoides, els organismes encarregats de fer-ho consideren que hi ha una mancança d’estudis.

 

Els ecòlegs del CREAF i la UAB, Jordi Bosch i Anselm Rodrigo defensen que hi ha proves suficients per demostrar que els neonicotinoides són perjudicials per les abelles. I a més, posen de relleu el veritable escenari que es troben aquests insectes als camp de conreu: un còctel de productes que actuen simultàniament. “No només es tracta de la intoxicació per insecticides. L’agricultura intensiva se serveix també de fungicides i altres tractaments. De fet, alguns dels que s’anuncien com a innocus per les abelles, en combinació amb altres productes químics passen a ser perillosos” explica el Dr. Rodrigo

 

Els efectes dels plaguicides no són només la mortalitat d’abelles

 

En un estudi recent, Jordi Bosch i altres investigadors d’Itàlia i Polònia analitzaven l’efecte de dosis baixes (no letals) del fungicida propiconazol i el neonicotinode clotianidina. “És important analitzar dosis semblants a les que les abelles experimenten en el camp, per trobar un resultat realista de com els hi afecten els productes químics. En aquest cas vam comparar-ho en l’abella de la mel (Apis melifera), el borinot (Bombus terrestris) i una espècie d’abella silvestre (Osmia bicornis)” comenta l’investigador del CREAF. I segueix: “Els resultats mostren que, a les dosis utilitzades, els dos productes per separat no eren tòxics, però quan l’abella els ingereix tots dos es produeix una mortalitat molt significativa. De les tres espècies, la més perjudicada és l’abella silvestre”.

 

Però no només es tracta de mesurar quantes abelles moren a causa dels insecticides, sinó que els efectes van més enllà. Segons Anselm Rodrigo, “L’ús de plaguicides als camps de conreu també tenen conseqüències prèvies a la mort, com pot ser atordiment o canvis de comportament. Per exemple, en camps fumigats, les abelles de la mel fan menys balls per orientar-se abans de sortir del rusc i això provoca que orientin a menys companys per forejar, que algunes es perdin i no tornin al rusc o que necessitin més temps per buscar les flors ―i per tant siguin menys productives―”. Això podria explicar, entre altres motius, perquè molts apicultors es troben els ruscs cada cop més buits, un fenomen que es coneix com a síndrome del despoblament del rusc.

 

Abelles de la mel: una d’entre mil

 

“Un error comú que es comet al posar aquests temes sobre la taula és parlar només de les abelles de la mel. El nombre de ruscos de l’abella mel·lífera ha disminuït en alguns països, però si s’estudia l’espècie a nivell global no podem dir que estigui en perill d’extinció. Són les abelles silvestres les que estan patint un fort declivi” aclareix el Dr. Bosch. I sorprèn amb una dada “A l'Estat Espanyol, en concret, la proporció entre abelles silvestres i l’abella de la mel és 1000 a 1. És evident que hem d’estudiar-la, però no de manera aïllada, perquè les altres espècies també intervenen en la pol·linització i la producció dels camps, i també es veuen afectades pels insecticides”.

 

Dels efectes locals als efectes a gran escala

 

Perjudicar les abelles no acaba en la mort d’aquests insectes, sinó que té implicacions a gran escala. Aquest declivi significa una pèrdua de biodiversitat, desfavorir una peça clau dels ecosistemes i les seves xarxes alimentàries, i disminuir la pol·linització dels camps de conreu.

 

Recorden a més que els neonicotinoides romanen al sòls i, per tant, poden arribar als aqüífers o a l’aire, a través de la pols que aixequen els tractors. El cicle, doncs, també podria suposar un problema per a la salut humana. “El futur passa per canviar l’agricultura intensiva i el monocultiu per una agricultura cada cop més ecològica i basada en els serveis ecosistèmics” conclouen els investigadors del CREAF i la UAB.

 

Mireu en aquest vídeo quina és la situació de les abelles en aquest moment i la importància d'aquests insectees. 

 




Comentaris
Entre tots
Salvem la terra, per Déu. Salvem la vida.

envia el comentari