La modificació dels hàbitats arreu del món a causa de l’activitat humana està afavorint les mateixes espècies allà on va mentre que, a l’altre cantó, les que es trobaven adaptades a condicions molt específiques i eren espècies característiques d’alguns indrets concrets estan desapareixent, segons afirma un estudi publicat a la revista ‘PLOS Biology’ i liderat per científics de l’University College i el Museu d’Història Natural de Londres (Anglaterra). Tot i que els humans donem molt de valor als animals i les plantes que es troben confinats en espais reduïts, com els tigres a l’Àsia o els rinoceronts a l’Àfrica, la nostra activitat fa que cada dia estiguin més en perill. Fent servir ofertes per 500 investigadors de 81 països, els científics han observat que quan els humans modifiquen un hàbitat natural, sigui per a l’agricultura, o per urbanitzar-lo, les espècies característiques d’aquell lloc tendeixen a desaparèixer i a ser substituïdes per altres que són comunes amb molts altres llocs.
Així doncs, en base a les dades observades, les espècies que ocupen grans extensions de terreny tenen tendència a expandir-se encara més quan els humans comencen a fer ús de la terra, mentre que les que n’ocupen poc més aviat desapareixen. Aquesta dada és important perquè mostra que les accions humanes afavoreixen la proliferació de les mateixes espècies allà on tenen lloc, com ara les rates i els coloms, mentre que fan desaparèixer les que estaven adaptades a les condicions concretes de l’indret on vivien. A nivell mediambiental, aquestes dades són molt reveladores i poden ajudar als esforços per a la conservació del medi ambient, ja que indiquen un trencament del funcionament saludable dels ecosistemes i del medi ambient que sostenen en tant que fan desaparèixer espècies que sovint, tot i ocupar molt poc espai, tenen un paper molt important, i tant l’activitat humana per sí mateixa com el canvi climàtic les estan posant cada dia més en perill.
