La Comissió Europea estudiarà aquest dimecres que fa amb tres plaguicides que des de l’any 2013 estan subjectes a una moratòria: si torna a permetre el seu ús sense restriccions, si manté la moratòria o si els prohibeix definitivament.
Aquests neonicotinodes, imidacloprid, la clotianidina i el tiametoxam, que s’utilitzen o bé per via aèria, o en forma de granulat o bé en tractaments preventius de llavors, s’ha demostrat que són un dels principals responsables de la desaparició de les abelles.
És per això que la UE va decidir imposar aquestes moratòria davant la queixa dels apicultors.
Jordi Bosch, doctor en biologia i investigador dels efectes letals dels productes agroquímics sobre les abelles, recorda, en declaracions a MonPlaneta, que seria importantíssim que aquests plaguicides es prohibissin.
“A Itàlia, fa ja 3 anys, que la utilització d’aquests neonicotinoids no està permesa i els resultats són determinants. En els estudis fets sobre el conreu del blat de moro, s’ha demostrat que la mortalitat de les abelles ha disminuit de forma considerable, i alhora la producció de blat de mori s’ha mantingut”, assegura Bosch.
Afegeix que en aquest cas, “s’ha demostrat que potser un 4% d’aquestes plantes tenien algun tipus de problema que s’havia de tractar, però un 96% no, i per tant, no tenia massa sentit fer tractaments preventius”.
Així les coses el futur de les abelles podria canviar a partir d’aaquest dimecres.
La minva de la població d’aquests insectes és molt important en els darrers temps, tal i com demostren les queixes dels apicultors, però Bosch recorda que no són només les abelles de la mel les que desapareixen sinó també d’altres salvaltages que fan la mateixa funció de polinilització, tot i que no se’n te un control tan exhaustiu.
La funció d’aquests insectes és cabdal per l’agricultura. Mentre busquen menjar entre les flors porten pol·len de les parts masculines de les plantes a les parts femenines, dels estams als estigmes. Per aquest simple mecanismes són les responsables del 70% de la producció de la fruita, les verdues, llavors i fruita seca que consumim diàriament.
Bosch assegura que tot i que “és un problema molt important i que cal tenir en compte des de tots els àmbits”, les afirmacions apocalípties que diuen que d’aquí a 5 anys no tindrem abelles “són excessives”.
L’investigador del CREAF diu que tot aquell que tingui un tros de terra, o un jardí, pot contribuir al manteniment de la població de les abelles, només evitant l’ús de productes químics.
De fet creu que una de les mesures que podria ser definitiva, seria la implantació majoritària de la pràctica ecològica a l’agricultura. Recorda que en en aquest tipus l’agricultura no es fan servir tractaments sistèmics ni tractaments preventius, no s’arrenquen les flors salvatges ni les de les mateixes plantes com es fa en l’agricultura intensiva. I són les flors, precisament, un dels principals atractius de les abelles.
