“Una llavor sap esperar” diu la científica Hope Jahren. “S’ha de donar una combinació única de temperatura, humitat i llum, juntament amb d’altres factors addicionals, per convèncer una llavor que salti a l’exterior i es decideixi a canviar. Perquè aprofiti la seva primera i única oportunitat de créixer”.
El canvi climàtic és una realitat inqüestionable. En aquesta edició, Kosmopolis 2017 ha volgut aproximar-se als canvis que estan tenint lloc mentre la temperatura planetària continua augmentant, i ha abordat des de la ciència, el coneixement i la cultura, els dilemes als que ens enfronta l’escalfament global, i el gir de sensibilitat que es necessita per afavorir una nova ètica ambiental. K17 ha volgut posar les condicions perquè germinin les llavors d’una nova consciència que des de fa dècades es prepara i que en els darrers anys sembla trobar en la realitat i els esdeveniments les condicions adequades per néixer.
“L’activitat humana està destorbant els hàbitats i estem destruint les espècies »
Amb un discurs fet des de la tendresa i acompanyat de les imatges dels seus experiments sobre el moviment de les plantes, Hope Jahren, que reprodueix tot tipus de climes al seu laboratori de la Universitat d’Oslo, va mostrar com en condicions extremes les plantes agonitzen fins a morir. “L’activitat humana està destorbant els hàbitats i estem destruint les espècies » afirma aquesta geoquímica i geobiòloga americana que està considerada una de les cent persones més influents del món segons la revista Time.
Perquè ens fem una idea del que suposa aquesta destrucció direm que la tercera part de la superfície terrestre estava abans coberta de boscos i que cada deu anys tallem l’1% de la totalitat dels arbres sense tornar a repoblar-los. Només “en els últims 10 anys s’han talat més de 50.000 milions d’arbres”, recull Jahren en el pròleg de “La memòria secreta de les fulles”, el seu primer llibre que, lluny de ser un relat científic, barreja coneixement, experiència i sensibilitat per ajudar-nos a descobrir una altra manera de mirar -i sentir- la natura.
“Les plantes resolen problemes mentre que els animals els eviten”
“El futur és vegetal” deia el neurobiòleg vegetal Stefano Mancuso en al·lusió al títol del seu proper llibre, en un moment de la seva brillant intervenció sobre els sentits i la intel·ligència de les plantes i la seva forma de comunicar-se i “organitzar-se”. Per Mancuso, les plantes “resolen problemes mentre que els animals els eviten”. Una planta no pot marxar d’un lloc on té massa sol o massa poca aigua, o li falten nutrients, per buscar llocs millors on viure. La planta ha de resoldre aquest problema. No pot fugir com ha fan -ho fem- els animals.
També a diferència dels animals, que tenen -tenim- una estructura vertical (el cervell dóna ordres als òrgans) les plantes tenen una estructura horitzontal (veuen, senten, respiren, es nodreixen i raonen amb tot el cos). “Les plantes tenen consciència del seu entorn” , i constitueixen una forma diferent de vida intel·ligent. Per això, Mancuso sosté que les plantes són intel·ligents (de fet, elles podrien viure sense nosaltres, però nosaltres sense elles ens extingiríem), una tesi que exposa en el seu llibre Sensibilitat i intel·ligència en el món vegetal i que amplia en el proper, El futur és vegetal, on apunta, com va explicar al Kosmopolis que ens hem d’emmirallar en les plantes per a créixer com a societat.
Les plantes, les fulles, les arrels i tot el món vegetal, que en realitat suposa més d’un 99% de la vida del planeta enfront del menys 1% que constitueix la vida animal (i ja no diguem l’animal racional que és encara menor) ha estat protagonista de dues de les conferències científiques més significatives i vinculades al canvi climàtic del Kosmopolis.
Una altra de les veus destacades de l’eix canvi climàtic del K17 ha estat, més en el terreny de la literatura de ficció, i en diàleg amb l’escriptor futurista Ian Watson, Kim Stanley Robinson, qualificat d’”heroi del medi ambient” per la revista Time l’any 2008 per fer una literatura que desafia el canvi climàtic a través d’històries futuristes que albiren un futur optimista, amb l’ecologia, la justícia social i la natura com a temes principals i amb científics com a personatges protagonistes.
Encara en la confluència entre medi ambient i literatura, però en el camp de l’edició, cal destacar el taller sobre Ecoedició que va oferir l’editorial Pol·len, amb informació i pràctica sobre tot un seguit de paràmetres a tenir en compte al llarg de tota la cadena de producció i edició d’un llibre físic (des del disseny fins a la distribució passant per la fabricació de planxes i la utilització de tintes). Un seguit de passes, que recullen els impactes i les bones pràctiques i que queden reflectits en l’anomenada “motxilla ecològica” i garantits mitjançant l’etiqueta ecològica i les diferents certificacions ambientals.
“Estem davant de la cinquena extinció massiva del planeta”
Capítol apart mereix el filòsof i creador del concepte “Dark Ecology” Timothy Morton, encarregat precisament d’obrir el K17.
“Els canvis que per alguns són dolents per altres son bons » deia Morton al principi de la seva conferència a l’acte inaugural d’aquest festival de la literatura, del coneixement i de la cultura que és Kosmopolis. Un discurs trepidant en el que va parlar del canvi en si mateix: “el canvi està canviant”, i ple de força i de frases que inciten a la reflexió: “la consciència ecològica ens presenta un enorme canvi en l’espai i el temps, en com pensem les coses”.
Amb un llenguatge irònic i àcid, Morton qüestiona la crisi ecològica derivada de l’Antropozè, aquesta era geològica que succeeix l’Holozè des de setembre del 2016 i que reconeix que la humanitat ha canviat el cicle vital del planeta: “la catàstrofe de l’antropozè està succeint dins la catàstrofe de l’oxígen”.
Amb un discurs que, tot i la seva abstracció, atrapa per tot arreu, Morton introdueix nous conceptes filosòfics com el dels hiperobjectes: “les coses no canvien amb el temps. Les coses són el temps”. Per Morton, conceptes com la biosfera, l’escalfament global o el canvi climàtic, són tan extensos en el temps i en l’espai que són impossibles d’assenyalar directament: “les coses tenen tota mena d’efectes sobre nosaltres que no controlem”.
En mig d’aquest moviment constant d’espai i de temps, Morton exposa, sense pausa ni respir, idees sobre ecologia, estètica i ontologia (com existeixen les coses) amb la clara voluntat de despertar una consciencia que porti a replantejar el paper i l’impacte de la humanitat sobre el planeta: “Estem davant de la cinquena extinció massiva del planeta. Som més intensos que l’asteroide” “Hem d’aturar les emissions de CO2, i també hem d’aturar aquests feixistes que estan apareixent. Penso que això està relacionat amb l’ecologia”.
Missatges clars i contundents sobre aquest antropozè en què vivim. Missatges que, de fet, no són nous, ni difereixen massa dels que fa anys que venim sentint a les cimeres anuals pel clima, als informes del IPCC sobre canvi climàtic, als informes sobre el canvi climàtic a Catalunya. Missatges, però, que vestits d’estètica, de cultura i de filosofia ressonen més enllà del cervell i de l’intel·lecte.
Kosmopolis
Kosmopolis. La Festa de la Literatura Amplificada és una trobada literària biennal que se celebra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona des del 2002 i que compta amb una programació contínua que manté viu l’esperit del festival entre les seves diferents edicions.
