La pesca industrial està fent que les aus marines com els pingüins, els xatracs i els fumarells estiguin morint de gana ja que no poden competir amb els humans per les mateixes preses. Aquesta afirmació tan xocant ha estat feta en un estudi conjunt que, dut a terme pel Centre Nacional per a la Recerca Científica (França) i la Universitat de la Colúmbia Britànica (Canadà), ha estat publicat a la revista ‘Current Biology’.
Segons els investigadors, el consum anual de menjar per part de les aus marines va caure de 70 milions de tones l’any 1970 a 57 milions l’any 2010. Al mateix temps, la indústria de la pesca va augmentar les seves captures de peixos que podrien ser preses potencials de les aus marines de 59 milions de tones durant els anys 70 als aproximadament 65 milions actuals.
Les poblacions d’aus marines es redueixen. Es calcula que, durant els darrers 70 anys, la seva xifra total s’ha reduit en un 70%. Tot i així, la indústria de la pesca continua exercint cada cop més pressió, fent que el nivell de competència i, per tant, de fam per a les aus marines, es mantingui. Dels anys 70 ençà, gairebé un 25% dels pingüins del món i la meitat de xatracs, fumarells i fregates del món han desaparegut, mentre la pesca industrial s’intensifica a zones del món tan diferents com les costes asiàtiques, el Mediterrani, el mar del Nord o la costa de Califòrnia.
Per a fer els seus càlculs, els investigadors van elaborar un mapa de les zones de cacera de les aus marines i de quins animals i en quines quantitats s’alimentaven, en base al coneixement existent sobre la seva dieta i les seves necessitats calòriques. Després, aquestes dades es van creuar amb la informació de la Iniciativa Sea Around Us, que disposa de mapes globals de captures de la indústria de la pesca referents a aquelles espècies marines que són l’objectiu tant dels pescadors com de les aus.
Així, es va analitzar el comportament de 1.000 milions d’aus marines durant 4 dècades, cosa que correspon aproximadament al 60% de la seva població mundial. La conclusió va ser que, d’entre totes elles, les que més pateixen són les que s’alimenten de calamars, krill de l’Antàrtida i peixos com ara les arengades i les sardines.
Els científics conclouen que és urgent prendre mesures perquè, a més dels problemes d’alimentació que pateixen en aquesta competició injusta contra els grans vaixells de pesca, també moren atrapats en els estris de pesca, en les immenses quantitats de plàstic que suren als oceans de tot el món, a causa de la contaminació per petroli, la introducció d’espècies invasores als seus hàbitats, la destrucció d’aquests darrers per les activitats humanes… i, al damunt de tot això, el canvi climàtic. Si no es fa alguna cosa, adverteixen els investigadors, les poblacions d’aus marines simplement col·lapsaran.
