Els incendis que contribueixen a la desforestació dels boscos tropicals colombians es van multiplicar per 6 en el primer any que va seguir a l’històric acord de pau de 2016, que va posar fi a una guerra de dècades entre el govern de Bogotá i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). Aquesta és la conclusió principal d’un estudi elaborat pel Departament de Geografia de la Universitat Rutgers-New Brunswick (Estats Units) i que ha estat publicat a la revista científica ‘Nature Ecology & Evolution’. Les xifres indiquen que, després d’aquest canvi de tendència, durant els propers anys es podria veure una desforestació sense precedents d’una de les àrees amb més biodiversitat del planeta.
A l’estudi es mostren alguns dels efectes més inesperats de la desmobilització de les guerrilles que actuaven a grans zones dels boscos tropicals colombians. El conflicte armat va impedir, durant molts anys, que els agricultors i els ramaders cremessin o talessin els boscos per convertir-los en camps de conreu o en pastures. Des que les FARC es van retirar de les zones de Colòmbia que ocupaven, en canvi, la desforestació i les amenaces a la biodiversitat han augmentat enormement, en part també per l’absència d’un control efectiu del territori per part del govern que gestioni els usos del sòl en una regió tan rica en biodiversitat.
L’acord de pau entre les FARC i el govern colombià, signat a finals de 2016, va posar fi a dècades de guerra als boscos tropicals colombians, però tot i que els conflictes armats poden tenir efectes molt perjudicials en els recursos naturals, la seva influència en la biodiversitat segueix un camí molt diferent. Tot i que els acords de pau contenien clàusules que feien referència al desenvolupament sostenible, fins aleshores les guerrilles havien tingut les seves pròpies polítiques de conservació dels boscos que, molt sovint, feien complir amb les armes a la mà protegint, encara que fos pels seus propis interessos -els arbres impedien que els avions i helicòpters del govern els localitzessin- els boscos tropicals d’una desforestació que d’una altra manera, era pràcticament segura. Com que Colòmbia no disposa d’agències mediambientals o cap altre força en aquelles zones, qui s’ha apoderat dels boscos abandonats per la guerrilla són petits propietaris, ranxers, especuladors, narcotraficants…
Els investigadors recomanen al govern colombià que prengui mesures de manera immediata per posar fi a aquesta situació, com ara monitoritzar els boscos en temps reals, extendre els programes de compensació als grangers per protegir els boscos, la integració dels grups armats desmobilitzats com a personal de control de les zones protegides i l’establiment d’un mercat domèstic de permisos de desforestació.
