Historiadors, matemàtics, informàtics i físics reconstrueixen les rutes de l'Imperi Romà

L’Atlàntic era la via principal per al transport d’aliments entre la península Ibèrica i el nord d’Europa. Els investigadors han creat la base de dades Roman Open Data, que aplega un milió d’informacions sobre l’antiguitat.
Detall d'un mosaic romà de l'illa de Farnese (Itàlia)
Detall d'un mosaic romà de l'illa de Farnese (Itàlia) | Carole Raddato (Flickr)

 

El treball conjunt d’historiadors, matemàtics, informàtics i físics experts en xarxes complexes, sumat a l’ús de simulacions informàtiques, ha permès de reconstruir com era el comerç a l'Imperi Romà. La recerca s’ha dut a terme en el marc del projecte europeu «Production and distribution of food during the Roman Empire: economic and political dynamic», que lidera el catedràtic de la UB José Remesal i que va rebre una de les prestigioses Advanced Grants del Consell Europeu de Recerca. L’estudi ha mostrat que el comerç a escala continental, entre les diferents províncies romanes, tenia fluxos importants i que l’Atlàntic era la ruta principal per transportar l’oli, les conserves de peix i el vi produïts a la península Ibèrica fins al nord d’Europa, en contraposició a les teories que prioritzaven la importància de la vall del Roine com a via comercial. Aquestes i altres conclusions es publiquen ara a la revista 'Journal of Archaeological Science'.


Per dur a terme la investigació s’ha fet servir la base de dades del Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial a l’Antiguitat Clàssica de la UB. En aquesta base de dades s’apleguen 43.000 registres arqueològics de restes d’àmfores, el millor indicador per estudiar el comerç d’aliments a l’antiga Roma. Estaven presents a tot l’imperi i duien gravats uns segells amb informació precisa sobre el lloc de procedència i altres característiques dels productesa la manera de les etiquetes que trobem actualment al nostre menjar. La recerca analitza aquesta immensa base de dades d’epigrafia amfòrica amb mètodes propis de la física i la informàtica per contrastar les diferents teories sobre el comerç a l’antiguitat. Així, a més del Centre, els altres socis del projecte són el grup de recerca de la UB PhysComp, coordinat per Albert Díaz Guilera, que es dedica a l’estudi de xarxes complexes des de la perspectiva de la física estadística; el Barcelona Supercomputing Centre (Xavier Rubio i Iza Romanowska) i la consultora SIRIS Academic, especialitzada en models semàntics i gestió del coneixement (Bernardo Rondelli).

 

En l’article publicat es conclou que la distribució per províncies tenia un paper rellevant en el comerç dels aliments, o que les províncies properes geogràficament tenen coincidències, segurament perquè compartien rutes comercials. Igualment, s’observa que les províncies amb importants destacaments militars també presenten similituds, cosa que indica que unitats de l’exèrcit separades per milers de quilòmetres s’abastien amb el mateix sistema de proveïdors. En els resultats s’observen similituds, pel que fa a l’epigrafia amfòrica, entre les províncies de la vall del Rin -Rècia, Germània Superior i Germània Inferior- amb les zones de Britània i Bèlgica. En canvi, no existeix aquesta similitud amb les províncies de la Gàl·lia. Això fa pensar que els productes procedents de la península Ibèrica no arribaven al nord d’Europa a través del Roine travessant la Gàl·lia, com algunes hipòtesis defensaven, sinó que les transportaven a través de l’Atlàntic.

Mapa de les principals rutes comercials de la Roma imperial
Mapa de les principals rutes comercials de la Roma imperial | UB

"El més rellevant del nostre projecte és que hem vinculat diferents disciplines de manera que les hipòtesis siguin falsables", explica José Remesal. En l’article publicat, s’assenyala que el mètode ha permès superar la complexitat i les distorsions pròpies d’una informació fragmentada com són les restes arqueològiques. Si bé aquest tipus d’anàlisi quantitativa i les simulacions informàtiques s’han usat més per estudiar altres etapes anteriors, bàsicament per analitzar les societats prehistòriques, l’article apunta les possibilitats que s’obren per conèixer millor la Romà clàssica, creadora de la primera xarxa comercial europea complexa. Per exemple, s’esmenta la possibilitat d’aplicar el nou mètode a altres productes i a recipients diferents de les àmfores.

 

Els investigadors han fet un nou avenç en aquest sentit amb la creació de Roman Open Data, un conjunt de bases de dades de model ontològic, propi dels darrers avenços en informàtica, que facilita la comunicació entre diferents sistemes d’informació mitjançant un exhaustiu esquema conceptual. Concretament, pot arribar a acollir fins a una quarantena de bases de dades sobre història antiga. Actualment s’hi troben la base de dades del CEIPAC, de la Universitat de Heidelberg sobre personatges històrics i de la Universitat de Southampton sobre formes d’àmfores. Roman Open Data conté 43.000 documents amb un total d’un milió de dades. S’ha demanat un nou ajut europeu per continuar amb el desenvolupament d’aquesta base de dades amb l’objectiu que els historiadors i arqueòlegs disposin d’un ric patrimoni d’informació existent a tot Europa, amb un conjunt de recursos informàtics que facilitin i potenciïn noves recerques.



Comentaris
Cor
Aquells sí que tenien clar el que era el corredor del Mediterrani... anem enrere, dos mil anys després.

envia el comentari