A dia d’avui, el 80% de les grans ciutats del món corren risc de patir terratrèmols que les afectin de manera molt greu. Les marors ciclòniques i els tsunamis, a més, posen en perill el 60% de les grans urbs i, a això, encara s’hi han d’afegir els efectes presents i futurs del canvi climàtic. Durant la dècada passada els desastres naturals van afectar més de 220 milions de persones i, des de 1992, els han patit gairebé dos terços de la població mundial. El seu cost econòmic, a més, és enorme, destacant especialment el 2011 en què les catàstrofes a les zones urbanes del món van tenir un cost econòmic de més de 380.000 milions de dòlars, incloent els terratrèmols de Christchurch (Nova Zelanda) i Sendai (Japó) i les grans inundacions de la zona de Bangkok (Tailàndia). Tenint en compte que més de la meitat de la població mundial ja viu a ciutats i que la tendència continuarà a l’alça, és molt necessari que es desenvolupin noves eines per protegir els ciutadans i també els recursos econòmics i naturals dels pobles i ciutats del planeta.
El Pavelló de Sant Leopold del Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau acull l’oficina mundial del Programa de Perfils de Ciutats Resilients (CRPP), part del mateix Programa de Nacions Unides per als Assentaments Humans (UN-HABITAT) a què pertany l’Aliança Global d’Operadors d’Aigua. Partint d’exemples de model de ciutat com el que han desenvolupat Barcelona i la seva àrea circundant al llarg dels anys, el CRPP elabora nous sistemes que mesuren els riscos que corren les ciutats i proposar estàndards nous tant en l’àmbit del desenvolupament com en el plantejament urbanístic. La seva finalitat darrera és aportar les eines necessàries perquè les ciutats del món estiguin en les millors condicions possibles a l’hora d’enfrontar-se als diferents tipus de crisis que poden afectar els seus serveis i infraestructures. La “resiliència” aplicada a les zones urbanes és la seva capacitat de resistir i recuperar-se ràpidament de qualsevol possible perill. Així, no es refereix només a la reducció de riscos i danys causats per desastres -mortalitat i destrucció- sinó també a l’habilitat de tornar a una situació estable. Mentre les mesures de reducció de riscos més habituals es centren en un perill específic i obliden les vulnerabilitats d’altres tipus d’amenaces, la resiliència els té en compte tots. En aquest sentit, la meta del CRPP és augmentar la resiliència de les ciutats davant dels impactes de les crisis naturals i humanes, assegurant que poden resistir i sobreposar-se a esdeveniments catastròfics.
La tasca del programa consisteix a elaborar perfils de les característiques de les diferents zones urbanes, amb l’objectiu d’aconseguir una diagnosi dels principals problemes a què s’enfrontarien en diversos escenaris de crisi i oferir recomanacions que els governs o administracions puguin fer servir per tal de millorar la seva capacitat de resistir i superar aquestes situacions adverses. Amb el suport tant de les Nacions Unides com de la Comissió Europea, el seu àmbit d’actuació és tot el món, entenent el concepte d’urbs no només com els grans nuclis amb què s’associa habitualment la paraula “ciutat” sinó com qualsevol zona on els humans han posat una distància que els separa de la natura, urbanitzant-la.
Les ciutats afectades per desastres naturals de gran magnitud, com Kobe (Japó) el 2011 o Nova Orleans (Estats Units) el 2005 poden trigar més d’una dècada a recuperar-se del tot. Per un altre costat, les zones afectades recurrentment pels desastres naturals, com en el cas de les sequeres a la Banya d’Àfrica, requereixen una solució a l’arrel del problema. Els humans, a més, som a l’origen de moltes de les crisis que patim, com les guerres i els desastres tecnològics, i el nombre de persones en perill està augmentant molt ràpidament. La urbanització descontrolada, amb assentaments molt densos ubicats a zones propícies als desastres, empitjoren encara més la situació. Les administracions i governs locals sovint són incapaços de regular la construcció d’edificis i l’ús del sol, i això posa encara més en risc els qui ja eren vulnerables. Aquestes administracions, les més properes als ciutadans, juguen un paper clau en cas de crisi, proporcionant infraestructures i serveis ràpidament i per salvar vides i recursos. És per això que és tan important que augmentin la seva capacitat de reduir tant els danys com el període de recuperació, que és l’objectiu primordial del CRPP.
El Programa es duu a terme a través de col·laboracions amb agències internacionals, institucions acadèmiques i de recerca, actors del sector privat, ONGs i representants de les ciutats adherides al programa que, actualment, són Balangoda (Sri Lanka), Beirut (Líban), Dagupan (Filipines), Dar es Salaam (Tanzània), Portmore (Jamaica), Concepción (Xile), Teheran (Iran), Wellington (Nova Zelanda) i Barcelona. A través de les seves diagnosis i de l’establiment de xarxes, el CRPP dóna veu als governs locals, ajudant-los a exposar les seves necessitats particulars o compartides davant d’unes administracions regionals o estatals que poden no haver-hi parat prou atenció perquè dediquen la seva activitat a un àmbit molt més gran. En aquest sentit Rosa Suriñach, Coordinadora de Col·laboracions i Comunicació del CRPP, destaca que les entitats com l’Àrea Metropolitana de Barcelona són una excepció a la situació habitual a tot el món i que el foment del creixement i el desenvolupament de les ciutats intermitges, descongestionant les grans urbs, és un dels seus objectius, ja que d’aquesta manera se solucionarien alguns dels problemes que observen de manera més recurrent.
