Greenpeace alerta de nou sobre el perill dels plàstics. Un material que recorda, és present en el productes d’higiene i cosmètica, a l’esmorzar, a la feina, en el paquet de mocadors, a la roba, al bolígraf, amb el peix que comprem al súper, etc.
La producció global de plàstics va augmentar un 50% entre 2002 i 2013 i en conseqüència també els residus, que de fet els d’aquest material ja suposen entre un 60 i un 80% de totes les deixalles marines.
Cada any arriben a les aigües costaneres d’Europa 100.000 tones de plàstics. Prop del 40% de la demanda d’aquest material a Europa es destina a envasos d’un sòl ús. I el 75% de les escombraries marines que es recullen a les platges de l’Estat és plàstic.
És per això que des de l’organització ecologistes recorden que el consum i la producció continua augmentant i si no es fa res, podríem passar de les 8.300 milions de tones actuals (unes 800.000 vegades la Torre Eiffel) a 34.000 milions de tones l’any 2050.
Aquests residus tenen un gran impacte en la vida marina ja que provoquen asfixia i bloquejos intestinals. A més a més, tenint en compte la seva durabilitat, mentre continuen al medi ambient es va trencant en trossos petits per acció del sol, el vent o les onades, fins arribar a peces més petits de 5mm o fins i tot microscòpiques.
Alguns agents exfoliants que s’utilitzen en cosmètica o productes de neteja ja porten incorporats microplàstics que escapen dels filtres de les depuradores. El mateix passa amb les microfibres que es desprenen dels rentats de la roba del teixits sintètics, com el poliéster, que cada vegada s’utilitzen més.
Aquests microplàstics, un cop s’aboquen al mar, són accessibles per animals de totes mides, fins i tot plàncton o petits moluscs, que incroporen així el plàstic i els seus additius a la cadena alimentària, el que Nacions Unides ha denominat com una “bomba tòxica”.
Per Greenpeace el problema és molt greu i calen accions urgents encaminades a reduir en origen la quantitat de plàstic que es posa en circulació. I aposten per la consciencació social i el canvi d’hàbits però també pel paper de les administracions.
La Unió Europea està debatint en aquests moments la nova Directiva de Residus i la Directiva d’Envasos i Residus d’envasos i haurà de decidir quines mesures prendrà respecte als plàstics.
Alguns països ja han fet passes en aquests sentit, com els Estats Unitsque han prohibit els microplàstics en cosmètica, o Ruanda que ha prohibit l’ús, la venda i la importació de bosses de plàstics, o França que ha prohibit la venda a particulars de plats, gots i coberts d’usar i tirar.
