Amb la presentació del document Bases per a l’impuls del Pacte Nacional per a la Reforma Horària, el Consell Assessor per a la Reforma Horària finalitza els seus treballs, que van començar el 29 de gener de 2014 en una primera instància com a Iniciativa per a la Reforma Horària, tot desitjant la redacció definitiva, validació, aprovació i signatura final del Pacte Nacional.
Així acaba un dels documents que aquest divendres s’han analitzat formalment en la primera de les jornades tècniques que no pretén altra cosa que impulsar un gran canvi social a la recerca d’una millora per a les persones, per la productivitat i per l’economia.
Javier Albares, especialista en medicina del son de la Clínica Tecknon i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària, recordava en declaracions a MónPlaneta que “els nostres horaris són atípics a tot el món i no som conscients de com podria millorar la nostra vida amb els canvis que proposem”.
Ara bé, també té clar que “si no hi ha un gran pacte en el que es posin d’acord tots els agents implicats, administracions, empreses, escoles, oci, etc, si no trobem un moment zero, no pot funcionar. No es pot fer una reforma horària per parts”.
D’entrada Albares, assumeix que pot semblar molt complicat però en canvi “ara ens resulta del tot normal que no es pugui fumar als restaurant i fins fa dos dies semblava impossible. Per tant és una qüestió de voluntat”.
L’objectiu de la Reforma Horària té moltes potes que les trobareu aquí. Però centrar-nos en l’aspecte de la salut, d’entrada dormim menys que la resta d’europeus, i això és un problema que té conseqüències més enllà de fet estricte de dormir.
“Una persona privada de son pot patir alteracions cardiovasculars i del sistema endocrí, però també és una persona menys creativa perquè es concentra meny, és més impulsiva, té més tendència a abusar de substàncies tòxiques i estimulants per tirar endavant i per tant acaba dormint pitjor”, assegura Albares.
Per tant, una societat on la majoria de gent no dorm tot el que necessita, és pot creativa, poc competitiva i poc productiva.
I atenció al fet determinant que, diu Albares, indica clarament que no dormim tot el que necessitem: “si el matí no ens despertem de forma natural i és sempre el despertador qui ho fa, és que no dormim suficient”.
“Volem una societat més sana, on hi hagi menys accients de trànsit i a la feina, on la gent pugui gaudir del seu temps lliure i per tant sigui més feliç. Si aconseguim això, també serem més productius i més competitius a la feina”, sentencia.
I sobretot, des del Consell Assessor per a la Reforma Horària volen deixar molt clar que “la seva voluntat no és imposar res a ningú, ara bé el que sí que volen és oferir l’oportunitat de que qui ho vulgui, ho pugui fer. Que això que ara és tan rígid, sigui una mica més flexible.
De moment la Generalitat hi està treballant, s’hi estan implicant tots els agents socials per tal de poder trobar aquest “moment zero” que permeti normalitzar l’horari català, i regularitzar això que a la resta d’Europa és normal.
L’apunt
Són moltes les mesures que es proposen, però només per apuntar-ne una de pràctica així és com creuen que hauria de ser el nostre horari ideal:
7h Llevar-nos
13h Dinar
17h Sortir de la feina
20h Sopar
22:30h Dormir
Així podríem anar a dormir amb la digestió feta, tindríem menys malsons, descansaríem millor i per tant l’endemà ens trobaríem millor per enfrontar-nos a qualsevol repte diari.
