Léo Heller, el segon relator sobre el dret humà a l’aigua de les Nacions Unides assegura a Barcelona que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) previstos pel 2030 en matèria d’aigua no s’assoliran.
Així ho ha assegurat en una conferència en el marc de la jornada tècnica del Fòrum de l’Economia de l’Aigua que ha organitzat AGBAR al recinte modernista de Sant Pau.
Heller, ha recordat que si bé semblava que els Objectius del Mil·leni per al Desenvolupament (ODM), predecessors dels ODS i que s’havien fixat per al 2015, s’estaven aconseguint, el fet que alguns punts s’hagin redefinit i s’hagin polit allunyen encara més el seu assoliment.
Així, els OMD parlaven de l’accés a “l’aigua millorada” i es constatava que només un 9% de la població mundial n’estava exclosa. Ara però els ODS fan referència a l’accés a “l’aigua segura” que contempla no només que tothom tingui aigua bona sinó que el sanejament que l’acompanyi estigui en condicions. Amb aquesta nova definició hi ha 2’4 milions de persones excloses, el que suposa un 24% de la població mundial.
Per tant, conclou Heller, és molt difícil que al 2030 s’hagin assolit el dret universal i equitatiu de l’aigua, així com l’accés al servei de sanejament i higiene sense cap tipus de discriminació.
En aquests moment només hi ha 95 països al món que ho compleixin. Tot i que Heller recorda que les dades s’analitzen a través de mitjanes i “les mitjanes oculten les desigualtats” i aposta per fer una microanàlisi des del món municipal “que és l’única manera de copsar la realitat de l’accés a l’aigua i al sanejament”, assegura.
Aquest expert internacional que en els darrers temps ha redactat fins a 6 informes per Nacions Unides en els que analitza diversos aspectes relacionats amb l’aigua com a bé bàsic ha defensat els Objectius per al Desenvolupament Sostenibles però ha recordat que no són exactament el mateix que els principis dels drets humans.
“Els reptes plantejats com a objectius no es corresponen del tot amb els previstos a les declaracions de Nacions Unides” diu Heller, “ja que es corre el risc que es crein “gaps”, que es crein buits, i que l’accés a l’aigua no sigui universal”.
L’investigador recorda que l’aigua ha de ser accessible “però també assequible” i que aquesta és sovint la part que més s’escapa al compliment.
