Un estudi liderat per investigadors de la UB quantifica la presència de microfibres tèxtils als fons marins dels mars del sud d’Europa, des del Cantàbric fins al mar Negre. El treball ha estudiat la quantitat d’aquestes fibres de colors, que fan de 3 a 8 mm de llarg però són extremadament fines, de menys de 0,1 mm de diàmetre, i que majoritàriament procedeixen de les màquines de rentar domèstiques i industrials. Els resultats mostren el domini de les fibres de cel·lulosa sobre els polímers sintètics, i destaquen que diferents processos oceanogràfics escombren, transporten i acumulen les microfibres cap a les grans fondalades marines.
Aquestes són algunes de les conclusions principals de l’article publicat a la revista científica ‘PLOS ONE’ pels investigadors Anna Sánchez Vidal, William P. de Haan i Miquel Canals, del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, amb la col·laboració de Richard C. Thompson, de la Universitat de Plymouth (Regne Unit). Segons els investigadors, el treball documenta l’abast de la presència d’aquest tipus de residus als fons marins i podria ajudar a dissenyar estratègies efectives de gestió per reduir l’emissió de microfibres que tenen un potencial efecte negatiu en els ecosistemes marins.
Les microfibres són un dels tipus més freqüents de microplàstics observats en el medi marí, però fins ara no s’havia fet un estudi amb tant detall d’una àrea tan extensa. Els investigadors han analitzat mostres de sediments entre els 42 i els 3.500 metres de profunditat en 29 estacions dels mars del sud d’Europa. Els resultats mostren que les densitats més altes de fibres es troben al mar Cantàbric, seguides pel mar català i el mar d’Alboran, respectivament, mentre que les densitats més baixes es troben a la Mediterrània oriental i al mar Negre. L’estudi també evidencia que la llunyania del mar profund no impedeix l’acumulació de microfibres, ja que prop del 20% d’aquestes partícules s’acumulen a mar obert més enllà dels 2.000 metres de profunditat. «Les microfibres tèxtils semblen concentrar-se al fons dels canyons submarins, mentre que als vessants les quantitats són significativament menors. Això ens suggereix que les microfibres, provinents segurament de terra –una rentadora pot alliberar fins a 700.000 microfibres en una sola rentada-, s’acumulen a la plataforma continental, des d’on són escombrades i transportades per diferents processos oceanogràfics cap a les fondalades marines aprofitant els conductes naturals que són els canyons submarins», explica Anna Sánchez Vidal, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà.
Aquestes troballes també confirmen estudis anteriors que han detectat microfibres ingerides per organismes d’aigües profundes en un entorn natural. «Resultats recents mostren la ingestió de microplàstics per part de diferents organismes i en diferents ecosistemes, però l’impacte concret sobre els organismes és desconegut», destaca Anna Sánchez Vidal. «Pot dependre d’una àmplia gamma de factors, com ara les característiques de les microfibres (mida, abundància) o les substàncies químiques que duguin adsorbides, així com la fisiologia i l’ecologia (mida, com s’alimenten, si s’excreten o s’acumulen, etc.) dels organismes marins», remarca l’experta.
El principal tipus de microfibra trobada als fons marins és la cel·lulosa natural (cotó, lli) i la cel·lulosa regenerada (raió o viscosa), provinent principalment de roba de vestir i tèxtils industrials. Respecte a les fibres sintètiques, el polièster és el més abundant, seguit de l’acrílic, la poliamida, el polietilè i el polipropilè. «Algunes d’aquestes microfibres sintètiques són de plàstic, que a banda que no es degrada a curt termini, pot contenir additius químics, que podrien ser incorporats fàcilment a la xarxa tròfica», subratlla la investigadora.
Per als investigadors, la presència i la persistència de les microfibres en els sediments marins —i l’impacte negatiu a llarg termini que poden tenir sobre els organismes marins— fa evident la necessitat de dissenyar estratègies efectives de gestió per reduir-ne l’emissió. «Cal fer un pas endavant en la recerca i innovació en la indústria tèxtil, en el disseny de filtres efectius per a les màquines de rentar, en el tractament adequat de les aigües residuals, i en el foment del consum de roba responsable», conclou Sánchez Vidal.
