Els contaminants atmosfèrics a la conurbació de Barcelona s'han estabilitzat

Només el diòxid de nitrogen, les partícules PM10, l’ozó troposfèric i el sulfur d’hidrogen han presentat alguna superació de determinats límits a Catalunya.
Contaminació
Contaminació | ajuntament de barcelona

 

Les dades obtingudes gràcies a la Xarva de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica indiquen que la majoria de contaminants avaluats a la conurbació de Barcelona han assolit els objectius d'estabilització que s'havien marcat per l'any 2017. És el cas, per exemple, dels metalls pesants -arsènic, cadmi, níquel i plom–, el benzè, el clor, l’àcid clorhídric, el benzopirè, les partícules PM 2.5, el diòxid de sofre i el monòxid de carboni, que durant els darrers anys era habitual que superessin els límits establerts per la llei. Gràcies als canvis normatius i a les millores tecnològiques s'han pogut reduir les emissions d'aquestes substàncies i els nivells d’immissió han anat minvant, deixant el diòxid de nitrogen, les partícules PM10, l’ozó troposfèric i el sulfur d’hidrogen com els únics que han registrat alguna superació dels límits registrats amb anterioritat.


Els nivells de diòxid de nitrogen s’han mantingut estables durant l’any 2017 en comparació amb els que s'havien detectat l'any anterior. En concret, només 5 de les 68 estacions que mesuren aquest contaminant a tota Catalunya han presentat superacions del valor límit anual, establert en 40 micrograms per metre cúbic d’aire. Tots aquests punts de mesurament estan ubicats dins la Zona de Protecció Especial i instal·lats prop de la influència de les emissions derivades del trànsit. Les concentracions de diòxid de nitrogen es mantenen, malgrat que la mobilitat està experimentant un augment en tots els modes de transport i l’activitat econòmica està repuntant. Les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres també han disminuït a tot el país des de 2008, inclosa la conurbació de Barcelona, on històricament havien presentat superacions. En general, els valors es mantenen estables sense superar els límits anuals ni diaris a cap zona excepte a la Plana de Vic, on s’ha ultrapassat el límit diari en 2 punts de mesurament. A més dels motius econòmics i els factors meteorològics la millora es pot atribuir, en bona part, a l’aplicació de mesures impulsades per les administracions per reduir les emissions.

 

Pel que fa als nivells d'ozó, són molt variables d’un any a un altre perquè la seva formació depèn de la meteorologia. Els anys més calorosos i amb més radiació solar s’enregistren nivells més elevats. Cada any se supera el llindar d’informació en algunes estacions, especialment de tipus rural. Durant el 2017 s’han enregistrat 60 hores amb superació del llindar d’informació, xifra que es troba al voltant de la mitjana dels darrers anys, que és de 58 hores. Les zones afectades han estat la Catalunya Central, la Plana de Vic, les Comarques de Girona, l’Empordà i l’Alt Llobregat. Per donar compliment a l’exigència de la legislació vigent d’avisar la població en cas de superació del llindar d’informació o d’alerta, s’ha dut a terme, un any més, la campanya de vigilància dels nivells d'ozó entre el 15 de maig i el 15 de setembre.

 

Finalment, s’han detectat incompliments dels objectius de qualitat de l’aire en el cas de l'àcid sulfhídric en un únic punt de mesurament, el d’Igualada. Com que aquesta superació és d'origen industrial, l'ajuntament de la localitat ha encarregat un estudi sobre la generació i les emissions d’aquest contaminant. Un cop s’avaluïn els resultats es posaran en marxa les mesures correctores proposades.




Comentaris

envia el comentari