El Nobel Munasinghe recorda que és injust que els països pobres siguin els que més pateixen el canvi climàtic

El físic i economista, en la inauguració del Fòrum de l’Economia de l’Aigua diu que la humanitat es troba arran de l’abisme, però que la raça humana reacciona bé a les emergències
Mohan Munasinghe en el Fòrum de l’Economia de l’Aigua | M.V.B.

 

El Premi Nobel de la Pau, Mohan Munasinghe, va començar la seva intervenció recordant tot allò que ja sabem, però que sembla no fer massa efecte, que si continuem al ritme actual, el 2030 necessitarem dos planetes per satisfer el consum, que la pobresa i la desigualtat està augmentant, que l'escassetat de recursos cada vegada és més greu, i va recordar la importància que els valors siguin sostenibles, ja que “és una profunda injustícia que els paisos més pobres siguin els que pateixen més les conseqüències del canvi climàtic: inundacions, sequeres i escassetat d'aliment i d'aigua, pujada del nivell del mar), quan són els que menys han contribuit a la creació d'aquest problema”.

 

Fent alusió al darrer informe del canvi climàtic, Munasinghe va recordar que la temperatura al planeta ja ha augmentat 1º i que a partir dels 2º salten totes les alarmes i el sistema planetari es desastabilitza. "Estem arran de l’abisme", diu, i “cal que ens retirem una mica per no caure". 

 

Per Musasinghe no n'hi ha prou amb preveure accions d'adaptació al canvi climàtic, com construir murs per no ser engolits per l'aigua quan pugi el nivell del mar. Cal emprendre accions de mitigació i en aquest sentit la reducció del consum és una necessitat. Aquesta és la única manera d'aturar aquest cercle negatiu en el que ens trobem. Un cercle que separa l'economia de la base dels recursos, i que es basa en el utilitza ara i paga després. 

 

 

Deute mediambiental

 

Tenim un model de desenvolupament negatiu, diu Munasinghe. Els nostres avis estalviaven per a les generacions futures, però nosaltres no. La nostra generació és de gastar avui i pagar demà. Ho hem fet amb les hipoteques, ho fem amb les compres i els crèdits. I amb el medi ambient fem el mateix. Hi ha molt deute mediambiental.

 

 

Economia, societat i medi ambient

 

Aquests són els tres pilars del desenvolupament sostenible, tot i que a Munasinghe li agrada representar-ho com un triangle. La societat, l'economia i el medi ambient són per ell els vèrtex d'un triangle que inclou el creixement econòmic, social i ecològic. I recorda quan als anys 90 es va començar a vincular l'economia amb el medi ambient, però, oblidant el factor social: la gent. 

 

Per Munasighe, els països rics han de trobar un túnel ecològic que, a través de camins inclusius, ajudin també a les societats més pobres i desafavorides. Només així aconseguirem tancar be el cercle  i complir amb els 17 objectius del desenvolupament sostenible (ODS) fixats el 2015 en substitució dels objectius del mileni i com Agenda 2030 per "Transformar el nostre món". 

 

Disset punts d'ampli abast que aborden de manera interconnectada els elements del desenvolupament sostenible: el creixement econòmic, la inclusió social i la protecció del medi ambient: Erradicar la pobresa en totes les seves formes a tot arreu; Erradicar la fam i la inanició, aconseguir la seguretat alimentària, millorar la nutrició i promoure una agricultura sostenible; garantir vides saludables i promoure el benestar per a totes les edats; Garantir una educació inclusiva per a tots i promoure oportunitats d'aprenentatge duradores que siguin de qualitat i equitatives. Aconseguir la igualtat de gènere a través de l'enfortiment de dones adultes i joves; Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l'aigua i de les condicions de sanejament; Garantir l'accés de totes les persones a fonts d'energia assequibles, fiables, sostenibles i renovables; Promoure un creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, una ocupació plena i productiva, i un treball digne per a totes les persones; Construir infraestructures resistents, promoure una industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació; Reduir la desigualtat entre i dins dels països; Crear ciutats sostenibles i poblats humans que siguin inclusius, segurs i resistents; Garantir un consum i patrons de producció sostenibles; Combatre amb urgència el canvi climàtic i els seus efectes; Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, mars i recursos marins per a un desenvolupament sostenible; Protegir, restaurar i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertització, i detenir i revertir la degradació de la terra i detenir la pèrdua de la biodiversitat; Promoure societats pacífiques i inclusives per aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar a totes les persones l’accés a la justícia i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells; Enfortir les aliances mundials per a un desenvolupament sostenible.

 

 

"Mentre hi hagi estrès hídric tindrem conflictes"

 

El consum d'aigua per l'agricultura suposa un 70%, el consum industrial un 19% i el domèstic un 11%.  El sisè dels ODS és garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l'aigua i de les condicions de sanejament. 

 

Per això, en aquest Fòrum específic de l'Aigua, el Premi Nobel de la Pau, ha volgut recordar que la disponibilitat d'aigua està caient a molts llocs del món ja que el consum està augmentant i es preveu que en els propers 50 anys creixi encara un 65% més. 

 

Actualment, la demanda mundial d’aigua supera en tres vegades i mitja l’aigua disponible en els aqüifers i aproximadament dos terços de la població mundial habita en llocs on es viu escassetat d’aigua al menys una vegada a l’any. 

 

Al món hi ha uns 615 milions de persones sense accés a aigua potable i  es preveu que el 2040 l'estrès hídric augmenti encara més pel canvi climàtic. A més, tindrem més aigua subterrània i més contaminada. 

 

Actualment, 1800 milions de persones consumeixen aigua contaminada amb materia fecal, 2400 milions no tenen accés al sanejament i més de 660 milions encara no disposen d’accés millorat.  

 

"El potencial de conflictes per l'aigua augmentarà” diu Munasinghe. De fet, "el 90% de les guerres tenen a veure amb els recursos (aigua, petroli). Per això hem de reduir el consum i buscar solucions que ajudin a aquesta reducció. En aquest sentit, Munasinghe ha destacat que, degut al seu posicionament, l’Estat Espanyol pot tenir un paper important per conectar els paisos del sud amb els  del nord.

 

 

Solucions integrals i inclusives

 

És important que gestionem el problema dels recursos de forma integral,des de totes les disciplines i trascendint el límit de les parts interessades. diu Munasingue, que mostra més esperança en els càrrecs intermitjos, com alcaldes o presidents de comunitats, que en els grans líders, tot i que siguin  aquests els que signen -o anul·len- tractats internacionals i dissenyen polítiques en un sentit o un altre. 

 

En aquest sentit, "hem d'aconseguir que els governs treballin en la direcció adequada". En realitat, ja "sabem quines són les solucions, però no s'estan aplicant. Tenim les eines. Per què els polítics no les utilitzen? De què serveix signar acords com el de París si després no s’apliquen?", es pregunta referint-se als grans líders. 

 

En canvi, "els liders intermitjos poden emprendre accions dins del seu àmbit. Hem de passar la gestió als nivells més baixos. Aquests són els que estan més a prop de la gent”.

 

 

"La raça humana reacciona be a les emergències"

 

Malgrat creure que com a civilització, estem arran de l’abisme, Munasinghe, i que diu que estem reinventant la història, creu que la humanitat reaccionarà, i en aquest sentit assegura que en els propers 20-30 anys passarà alguna cosa.

 

Per Munasinghe, la feina comença a les escoles bressol, creant consciència, i continua a l'escola i a la universitat, però de forma interdisciplinar, no com una matèria única, i embolcallant els coneixements de valors ètics.

 

I el camí és l'empoderament, que cada persona faci seva aquesta lluita, que prengui decisions ètiques i sostenbles, i que les accions de cada dia estiguin orientades també en aquest sentit, per aconseguir que el desenvolupament sostenible vagi en augment.

 

El Fòrum de l'Economia de l'Aigua demana gestionar l'aigua coordinant tots els sectors econòmics

 

La conferència del Nobel de la Pau Mohan Munasinghe va obrir el Fòrum de l'Economia de l'Aigua, una iniciativa de la Universitat d'Alcalà d'Henares que proposa una reflexio interdisciplinar al voltant de l'aigua, des del principi del seu cicle (rius i fonts) fins al final (sanejament), una reflexió que per primera vegada arriba a Barcelona, però que ja compta amb tres edicions anteriors a Madrid. 

 

Qui va tancar el Fòrum va ser un altre Nobel, en aquest cas d'Economia, el francès Jean Tirole, que també va afirmar que s'està fent molt poc pel medi ambient. 

 

I entre els dos Nobels, representants universitaris, polítics i experts de diferents disciplines que han presentat exemples de països com Dinamarca on la gestió del recursos és sostenible. 

 

Representants universitaris com la rectora de la UAB, Margarida Arboix, que ha refermat el Compromís d’aquesta universitat amb el medi ambient: “el Compromís de la UAB és absolut per avançar en projectes d’investigació que tinguin en compte el factor social amb la sostenibilitat”. 

 

Representants polítics com el secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvador, que ha reclamat un major control públic de tot el cicle de l’aigua i ha assenyalat que “entre els reptes polítics que hem d’afrontar, el de l’aigua és un dret universal que s’ha de gestionar de forma sostenible. A l’entorn de l’aigua es concentren molts dels desafiaments importants dels segle XXI”. 

 

Pel que fa als experts, aquests han abordat des de diferents àmbits -administració i arquitectura, a més de l’economia- la gestió de l'aigua i de les infraestructures que potabilitzen, transporten, i depuren aquest recurs del que gaudim aquí, al món desenvolupat, sense pensar que a vegades llencem per l'aigüera allò que alguns aconsegueixen només després de caminar un munt de quilòmetres. 

 

L'aigua no ve de l'aixeta

 

Que no ho oblidem. Aquest és també un dels missatges sorgits d'aquest Foro. L'aigua té tota una vida abans i després d'entrar i sortir de casa nostra. I ens hem d'interessar per aquest cicle, per coneixe'l i treballar a favor seu. I també hem d'aprendre a distingir entre el recurs i el servei que és l'aigua, i pel qual paguem una factura que inclou impostos a diferents administracions. 

 

Tot un món per endinsar-s'hi, mentre arriba un estiu que segurament serà el més calid des que hi ha registres, tal i com va sent els darrers anys a Catalunya, on segons el director acadèmic del Fòrum, Gonzalo Delacámara, l’escalfament és superior a la mitjana i on, com a conca mediterrània, es produiran grans sequeres i fortes inundacions en els propers anys. 

 

Com deia Mohan Munasinghe en aquest mateix escenari, “estem arran de l’abisme”. Hem de reduir el consum dels recursos, cada un de nosaltres, cada dia i en totes les nostres activitats, per decréixer i evitar la caiguda lliure.

 




Comentaris

envia el comentari