Coincidint amb una de les pujades de la factura de la llum més altes que ha vist la ciutadania de l’estat espanyol, alguns sindicats i organitzacions ecologistes han denunciat alguns dels factors que hi han influït. El preu del megawatt per hora ha arribat al seu màxim diari anual, als 75,39€ i Jaime Marcos, responsable d’Energia de la Federació d’Indústria de la Unión Sindical Obrera (USO) afirma que “si bé les companyies responsabilitzen d’aquesta pujada el preu dels drets d’emissions de CO2 i el preu dels combustibles fòssils, els sobrecostos dels quals han de repercutir en el consumidor industrial i final, el cert és que l’especulació en el mercat de derivats amb els drets de CO2 és una part important d’aquest encariment de l’energia”. Segons afirma el sindicalista, “el preu per tona emesa ha pujat dels 7€ del gener d’aquest anys fins als 23€ d’avui i un màxim aquesta setmana de 24,85€. És a dir, en només nou mesos ha passat a costar més del triple. Aquesta pujada està afectant greument el preu de la llum per a les famílies, així com a la competitivitat de les empreses, sobretot de les electrointensives”.
La Federació d’Indústria d’USO lamenta que “ja el 3 d’abril, a la Taula d’Energia amb el Ministeri, des de la Federació vam exposar la nostra preocupació pel preu de la penalització d’emissions, que vam vaticinar que enguany superaria els 20€; i que aquesta especulació afectaria la viabilitat de les centrals tèrmiques i de gas, indispensable pel suport a la xarxa d’energies renovables, que encara s’han d’acabar de desenvolupar”. “Tot i això”, afegeix, “no s’han pres mesures per esmorteïr els efectes especulatius alcistes dels drets, les garanties dels quals als mercats les acaben pagant els ciutadans a la seva factura i els treballadors de la indústria amb el risc per als seus llocs de treball”.
Per la seva banda, Greenpeace ha fet pública una investigació on analitza els costos regulats que fan pujar el preu de l’energia molt per sobre del seu cost real, assenyalant les subvencions que els governs atorguen a les centrals elèctriques amb el pretext de garantir el subministrament. Segons els ecologistes, s’han instal·lat moltes més centrals de les necessàries i tot un sistema elèctric contaminant que és en mans de grans empreses. En un comunicat, afirmen que l’estat espanyol és el país d’Europa que més pagaments d’aquest tipus dóna, el que més diners ha repartit en aquestes subvencions i els que les va començar a concedir més aviat, arribant a prop de 18.000 milions d’euros que es recapten amb la factura de la llum. L’organització recorda que, el 2015, la Comissió Europea ja va qüestionar aquestes subvencions al sector elèctric espanyol i fins i tot va obrir un expedient a l’Estat pel seu pagament d'”inversió mediambiental”, a través del qual, del 2007 ençà, es van donar uns 440 milions d’euros a les centrals de carbó. Greenpeace considera que això mostra que a l’Estat “qui contamina cobra” i que per això és el lloc on el consum dde carbó més va créixer l’any passat i el membre de la UE on les emissions de CO2 han crescut més des de 1990.
“La posició del govern d’Espanya ha de ser ferma perquè les subvencions a les energies brutes desapareguin o com a mínim perquè els pagaments per capacitat es regulin de manera més estricta”, afirma Tatiana Nuño, responsable de la campanya contra el canvi climàtic de Greenpeace. “No es pot admetre que es continuï obligant l’usuari a subvnecionar les companyies elèctriques per mantenir unes centrals brutes i innecessàries, i més sense justificació, criteri ambiental ni transparència“. La investigació s’ha fet a nivell europeu i les dades afirmen que l’estat espanyol ha estat el país que més pagaments ha efectuat, fins al punt que la meitat dels diners invertits en aquest concepte han estat a l’Estat.
El novembre de 2016, la Comissió Europea va presentar diverses mesures per adaptar la legislació comunitària a la transició energètica i el compliment dels objectius climàtics a través del paquet d’energia neta. De tots els paquets que han de negociar el Parlament, la Comissió i el Consell europeus, falta tancar el “Disseny del mercat elèctric”, que regularà aquests pagaments. Els ministres d’Energia de la UE es reuniran el proper 18 de setembre i les negociacions continuaran fins a finals d’any, quan s’espera que s’arribi a un acord final. Greenpeace demana que els pagaments per capacitat siguin el darrer recurs i que les institucions comunitàries avaluin si hi ha un problema real de seguretat del subministrament. Segons consideren, les normes haurien d’obligar a que els mercats estiguin oberts a tota l’energia, incloent fonts renovables, gestió de la demanda i emmagatzament. Quan una central opti a rebre pagaments per capacitat, hauria de tenir un límit d’emissions que la CE proposa en 550 grams de CO2 per KW/h produit, cosa impossible en el cas de les centrals de carbó. Tatiana Nuño conclou que “hem d’actuar amb urgència per evitar els pitjors impactes del canvi climàtic i accelerar la transició energètica renovable, eficient, intel·ligent i en mans de les persones, eliminant qualsevol subvenció que bloquegi aquesta transició”.
