El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el CCB, acull fins dia 29 d’abril l’exposició «Després de la fi del món».
Una mostra sobre el planeta del 2017, transformat irreversiblement en el planeta Antropocè després de dos segles d’intervenció de l’home en els sistemes naturals. Però també és una exposició sobre com arribarem al món de la segona meitat del segle XXI, i sobre la responsabilitat de la nostra societat envers les generacions que hi naixeran i creixeran.
En les pròximes dècades la humanitat s’enfronta a un dels reptes més complexos de la seva història. En la segona meitat del segle XXI haurem de deixar d’emetre C02 a l’atmosfera, per sempre. «Després de la fi del món» és un assaig espacial sobre el present i el futur de la crisi climàtica: un viatge als paisatges del planeta Antropocè i una conversa amb els humans i els no-humans del 2100.
Artistes, filòsofs, muntanyes de sorra, novel·listes, animals marins, dramaturgs, plantes, arquitectes, objectes, dissenyadors especulatius, rius contaminats, satèl·lits, científics… treballen plegats per imaginar escenes, explicar històries i construir estratègies per sobreviure al món que ve. El resultat és una experiència hipnòtica, d’estranyament, que parla del trauma davant la magnitud de la crisi i la pèrdua del món tal com el coneixíem, però també de l’oportunitat de canvi i la urgència d’un pacte entre generacions.
Instal·lacions immersives
«Després de la fi del món» es compon de vuit instal·lacions immersives a la sala d’exposicions, una base d’experimentació i acció participativa a l’espai públic de la ciutat de Barcelona, i el disseny i el desplegament d’un «Ministeri del Futur» que pensi la política del molt llarg termini, per investigar les condicions de desigualtat i temporalitat i les diferents magnituds en què es defineix la crisi.
Els participants a «Després de la fi del món» inclouen una coalició d’humans i no-humans, entre els quals destaquen, perquè tenen nom propi: la companyia de teatre documental alemanya Rimini Protokoll (DE), que desenvolupa una experiència dramàtica sobre les espècies guanyadores i perdedores en la crisi climàtica; Tomás Saraceno (AR)presenta Aerocè, un projecte d’arquitectura utòpica que imagina l’atmosfera com un nou territori per a l’expansió de la humanitat; les expedicions a l’Antropocè d’Unknown Fields Division (Kate Davies + Liam Young) (UK), un viatge a través de les infraestructures globals de la moda explorant els paisatges materials del desig. Charles Lim (SG) estrena la seva investigació sobre la terraformació de Singapur, un país fet de sorra artificial en guerra contra la pujada del nivell del mar. La plataforma de comissariat de fotografia satèl·lit Overview dirigit per Benjamin Grant (US) ens enfronta en una instal·lació amb la realitat de la nova pell de la Terra. L’estudi de disseny-ficció Superflux (IN/UK) ens trasllada a un apartament del 2050 en un món en què les sequeres i els huracans han canviat la nostra manera d’alimentar-nos. L’enginyera i artista Natalie Jeremijenko (AU), un referent en les relacions entre art i ciència, instal·la a l’exposició la seu de la seva Clínica de Salut Mediambiental, per construir noves relacions mútuament beneficioses entre les diferents formes de vida que conviuen a la ciutat.
L’exposició compta a més a més amb un pròleg escènic a càrrec de l’escriptor Kim Stanley Robinson (US), un dels noms cabdals de la literatura de ciència-ficció contemporània, i un assaig-instal·lació en cinc capítols del filòsof Timothy Morton (UK),pare de la dark ecology i del concepte d’hiperobjectes.
