La desforestació pot anul·lar tots els esforços per combatre l'escalfament global

Un estudi revela que les masses forestals tropicals emeten gasos aerosol que contribueixen a refredar la Terra i sense els quals la temperatura augmentaria molt més ràpidament
Bosc tropical talat al sud de Mèxic
Bosc tropical talat al sud de Mèxic | D.P.

 

Les prediccions que s'han fet fins ara sobre l'escalfament global podrien quedar-se curtes si no s'atura el procés de desforestació, segons ha publicat un grup internacional de científics liderat per la investigadora Catherine Scott  de la Universitat de Leeds (Anglaterra) a Nature Communications. Els indrets on aturar la desaparició de les masses forestals és més urgent són, com és ben conegut, les zones tropicals, però les conseqüències de no fer-ho podrien fer que la resta d'esforços, com la reducció d'emissions, siguin inútils. Els científics van arribar a aquesta conclusió després de crear un model matemàtic que reprodueix les condicions atmosfèriques actuals de la terra, ajudats per un model numèric anterior desenvolupat pel servei meteorologic del Regne Unit, la Met Office.


Aquest model comprenia factors meteorològics com ara els nivells d'aerosols, els compostos orgànics volàtils d'origen humà o no, l'ozó, el diòxid de carboni, el metà i d'altres elements que tenen influència en l'escalfament global, inclosa la proporció de radiació solar absorbida i retornada per la superfície de la Terra (coneguda com a albedo). L'estudi liderat per Catherine Scott també tenia com a element fonamental l'anàlisi del funcionament dels boscos tropicals i temperats, els gasos emesos per la vegetació i el seu impacte en la regulació del clima. La recollida de dades dels boscos tropicals va anar a càrrec de la Fundació de Recerca de Sao Paulo (Brasil) i es va basat en l'Amazones mentre que la dels boscos temperats va recollir dades a Suècia, Finlàndia i Rússia i va anar a càrrec del professor Erik Swietlicki, de la Universitat de Lund (Suècia).

 

Amb totes les dades i el model, que reprodueix les condicions actuals de l'atmosfera i l'augment de la temperatura que s'ha experimentat des de mitjans del segle XIX, el pas següent va ser simular què passaria si tot continués igual però tots els boscos haguessin desaparegut. L'escalfament global, sense boscos, hauria estat de gairebé 1ºC més. Segons la simulació, la diferència es deuria essencialment a les emissions dels compostos orgànics volàtils dels boscos tropicals. Quan s'oxiden, emeten partícules d'aerosol que contribueixen a reflectir la llum solar de tornar a l'espai, refredant el planeta. Sense boscos no hi hauria aquest component de refredament i, per tant, l'escalfament seria més ràpid. Aquest efecte, tan important, no havia estat tingut en compte en prediccions anteriors. En el cas dels boscos temperats, tot i que també emeten gasos, tenen menys capacitat de refredament.

La selva amazònica al Perú
La selva amazònica al Perú | Martin St-Amant (CC)

Actualment, els boscos cobreixen gairebé un terç de la superfície emergida del planeta, molt menys que abans que l'activitat humana comencés, i grans àrees boscoses d'Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica han desaparegut. Tot i que la crema de boscos emet molts gasos d'efecte hivernacle, no s'han inclòs a l'estudi perquè el seu impacte només dura unes quantes setmanes i l'objectiu dels investigadors era observar les variacions de temperatura a llarg termini. La desforestació, en aquest aspecte, afecta la quantitat d'aerosols i d'ozó de l'atmosfera d'una manera permanent, canviant el seu equilibri. És per això que és imperatiu mantenir els boscos actuals i, a més, implementar estratègies de reforestació a gran escala, especialment a les regions tropicals. Si no es fa, la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle no servirà de res.