La COP23 de Bonn, una cimera del clima de baixa intensitat

"Haver d'excusar l'absència del meu conseller perquè és a la presó ha estat un dels moments més durs" diu Salvador Samitier, director de l'Oficina del Canvi Climàtic
Indústria i gasos

 

Dues setmanes de reunions a Bonn han servit per tornar a mirar a la Cimera de París de 2015 i als acords que es van assolir en aquell moment. 

 

L’Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Empresa i Clima han fet balanç aquest dimecres de les conclusions de la COP23 de Bonn.

 

Les fites aconseguides a París van ser tantes, per l’ambició, per la voluntat i per la ratificació en només un any per part del tots els països que la trobada d’aquest any a Bonn s’ha qualificat com a cimera de baixa intensitat, o de transició.

 

D’entrada perquè no s’han aconseguit propostes clares, perquè havia de servir per fer un desplegament efectiu dels acords de París i per tant les novetats han estat mínimes i també pel nou paper dels Estats Units, el principal emissor de CO2, un dels principals gasos responsables del canvi climàtic i alhora un dels països més rics i per tant font de finançament per a la resta de mesures que es volen posar en marxa arreu del món.

 

Les Nacions Unides preveuen que si un estat decideix retirar-se de les conferències del clima, han de passar tres anys fins que aquest es faci efectiu. Però tot i que encara no és oficial, la decisió del president nord-americà, Donald Trump, ja ho és de facto i això, en certa manera, “ha desequilibrat el bon funcionament de la COP23” ha afirmat Iñaki Gili responsable de mitigació de l’Oficina del Canvi Climàtic. 

 

Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina del Canvi Climàtic
Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina del Canvi Climàtic | M.R.F.

 

 

Gili ha estat l’encarregat de fet el balanç de les prop de dues setmanes de cimera i una de les principals conclusion és que les decisions importants, “essencialment polítiques s’hauran de prendre a la COP24 que es farà l’any que ve a Polònia”.

 

Cal tenir en compte que la presència dels Estats Units, pràcticament testimonial, ha provocat, segona Gili, “uns certs recels en la resta d’Estats. Els més industrialitzats perquè veuen com el principal emissor de CO2 ja no està disposat a fer concessions i els Estats més pobres perquè és evident que sense el finançament de països rics, com els EUA difícilment es podran desenvolupar polítiques mediambientals vàlides”. 

 

D’aquesta manera la Cimera de Bonn acaba amb un pleg de 180 pàgines on es recullen les propostes de tots els estats. És a dir, quines són les mesures que estan disposats a desenvolupar per aconseguir els objectius marcats a París l’any 2015. Però moltes d’aquestes propostes, afirma Gili, són contradictòries les unes amb les altres i no serà fins a la propera cimera que es podrà destriar el gra de la palla “tot està molt verd encara, i s’ha de fer molta feina”.

 

Altres dels acords de la COP23 es refereixen al paper de la dona en la gestió i les decisions de les polítiques contra el canvi climàtic, especialment en països pobres i també la representació de les poblacions indígenes que per sí soles tenen poca capacitat de maniobra però en conjunt representen prop de 370 milions de persones. 

 

Les dues cares de Bonn

 

El responsable de mitigació de l’Oficina del Canvi Climàtic i també Elvira Carles, presidenta de la Fundació Empresa i clima han volgut fer un esment especial a la doble negociació pròpia d’una cimera d’aquestes característiques però que segurament s’ha vist més accentuat a Bonn. 

 

D’una banda hi ha les reunions polítiques, els responsables d’Estats amb capacitat de decisió però en les que “no hi ha il·lusió, són denses i taspuen avorriment, mentre a la porta del costat la il·lusió desborda i la gent no para de treballar”.

 

Aquestes reunions paral·leles són les que protagonitzen empreses privades, ONGs, i organismes diversos que des de l’experiència pròpia i l’agilitat que li manca a l’administració es prenen decisions i s’impulsen projectes. Ara bé, assegurava Gili, “les decisions trascendents no es prenen aquí”.

 

És precisament en aquest punt que rau la dificultat: trobar l’encaix entre aquests dos mons que conviuen però que funcionen a ritmes diferents. 

 

La situació política de Catalunya a la COP23

 

El director de l’Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat, Salvador Samitier ha explicat que es plantejaven la trobada de Bonn amb una “certa il·lusió” per mostrar la recent aprovada Llei del Canvi Climàtic. Una norma ambiciosa, amb voluntat de futur i amb propostes clares per aconseguir fer front a aquesta problemàtica.

 

Ara bé, pocs dies abans, el Govern Espanyol va decidir recórrer la llei davant de Constitucional i “amb tota la sorpresa del món, vam arribar a Bonn amb una normativa en fals. Estàvem molt sorpresos i encara no entenem la decisió de recorre-la”.

 

Però no va ser l’única desil·lusió, explicava Samitier, “després de 25 anys a l’administració vaig viure un moment molt dur i desagradable  a una de les reunions amb altres governs quan vaig haver de disculpar la presència del meu conseller, Josep Rull, perquè és a la presó”.

 

Malgrat tot, de nou, en aquesta trobada, afirma Samitier, es va posar de relleu que “els governs regionals i locals són, sense cap dubte, els que més feina estan fent per combatre el canvi climàtic”.

 

És per això, que el director de l’Oficina del Canvi Climàtic diu, “continuarem treballant des de l’anormalitat per defensar els interessos de Catalunya, també en l’àmbit climàtic”.

 




Comentaris

envia el comentari