La capa de gel de l'hemisferi nord controla els monsons del sud-est asiàtic

La intensitat i extensió de les pluges i la desertificació de la principal regió proveïdora d'aliments del món està lligada al volum del casquet polar àrtic i al nivell del mar
Paisatge monsònic a l'est de l'Índia
Paisatge monsònic a l'est de l'Índia | Vinayaraj (CC)

 

El monsó, l'estació de grans pluges estivals del sud-est asiàtic, i els processos de desertificació d'Europa i Àsia, estan molt influencats per les variacions en la massa de gel de l'hemisferi nord i per les fluctuacions en el nivell del mar, segons explica un estudi publicat a la revista Nature Communications. La descoberta d'aquesta correlació és d'una importància molt més gran del que pot semblar en un principi perquè, actualment, dues terceres parts de la població mundial s'alimenten amb productes provinents dels cultius de les zones d'Àsia que reben les pluges monsòniques. Les modificacions climàtiques que pugui patir la regió, doncs, poden tenir un gran impacte en la producció mundial d'aliments, i conèixer els mecanismes que els regeixen pot resultar clau en un procés de canvi climàtic global com el que vivim a l'actualitat.


Al centre de la Xina es troba l'altiplà de Huangtu, també anomenat de Loess per la composició del seu sòl. El loess és un tipus de sediment que va ser dipositat pel vent a l'altiplà durant l'Edat de Gel. Els sòls de loess són extremadament fèrtils i, de fet, es consideren una de les raons més importants del desenvolupament cultural i el creixement poblacional de la Xina durant els darrers mil·lennis. A més, l'altiplà també constitueix un arxiu geològic molt útil a l'hora de buscar indicis de variacions climàtiques passades. Examinant els sediments de loess, un grup d'investigadors suecs i danesos ha descobert que, en el passat, un fenomen tan llunyà com l'augment o disminució de la capa de gel de l'hemisferi nord va tenir un efecte directe en la intensitat i l'extensió dels monsons al sud-est asiàtic i també en l'extensió dels deserts xinesos.

 

Els científics escandinaus, a través de l'estudi més detallat sobre el loess que s'ha fet fins ara, han pogut identificar les marques deixades pels diferents monsons i també pels processos de desertificació amb molt més detall i exactitud que els seus predecessors. Comparant les dades obtingudes amb les d'altres events climàtics com ara les variacions de les capes de gel, el nivell del mar i fins i tot l'òrbita de la Terra durant la darrera glaciació -110.000-10.000aC- han observat que, en el passat, els moments de disminució de la capa de gel i d'augment del nivell del mar es corresponien amb els períodes on les pluges monsòniques eren més intenses i arribaven més terra endins, cosa que fins i tot va fer retrocedir l'extensió dels deserts de la Xina. Actualment, quan s'està produint un fenomen similar per bé que d'origen humà, es podrien esperar canvis semblants als d'aleshores tant en els monsons com en la desertificació. Conèixer l'existència d'aquesta relació causa-conseqüència, especialment en una zona tan vital per a la producció mundial d'aliments com el sud-est asiàtic, resultarà de gran utilitat en un futur proper.




Comentaris

envia el comentari