L'efecte del canvi climàtic en els llacs pot tenir grans conseqüències

L'evaporació de la seva aigua, que depèn de diversos factors, incidirà directament en l'augment de les precipitacions i contribuirà a que hi hagi més episodis extrems.
El llac Léman
El llac Léman | CalistaZ (CC)

 

L'evaporació de l'aigua dels llacs augmentarà un 16% a tot el món des d'ara fins a finals de segle provocant, entre d'altres conseqüències, un augment de les precipitacions, segons indica un estudi de l'Escola d'Estudis Ambientals i Forestals de la Universitat de Yale (Estats Units). Els mecanismes exactes que ho provoquen i el seu funcionament, però, han resultat no ser exactament els que els investigadors esperaven quan van iniciar la seva recerca. Tot i que el més comú és pensar que l'evaporació de les masses d'aigua dolça, com les que formen els llacs, depèn de la radiació solar, els científics han demostrat que hi ha altres factors que acceleren la pèrdua d'aigua cap a l'atmosfera, com ara les variacions a la baixa dels períodes de temps en què la superfície dels llacs està glaçada o la manera com s'hi redistribueix l'energia solar. Els resultats d'aquest estudi, que han estat publicats a la revista 'Nature Geoscience', són una prova més que entendre com funcionen aquests processos, que també són aplicables a l'evaporacio de l'aigua del mar, és molt important si es volen continuar investigant i elaborant prediccions sobre els efectes hidrològics de l'escalfament global i el canvi climàtic.


La gran majoria dels aproximadament 250.000 llacs que hi ha a tot el món -prop d'un 85%- són a latituds mitjanes o altes i, almenys durant una part de l'any, es congelen. L'augment de les temperatures a causa de l'acció humana, però, ja està fent que els llacs triguin més a congelar-se a l'hivern i comencin a desglaçar-se més aviat en arribar la primavera. Que el període durant el qual l'aigua està glaçada s'escurci fa que augmenti la quantitat de llum absorbida pels llacs al llarg de l'any i, per tant, que s'evapori una quantitat més gran d'aigua. La causa d'aquest fenomen és la diferència d'albedo entre el gel i l'aigua. En el cas de les superfícies glaçades, que són més clares, retornen una part més gran de la llum solar que reben que no pas les aigües obertes que, com que són més fosques, n'absorbeixen més, escalfant-se.

 

L'augment de la temperatura també fa variar l'energia addicional necessària per començar el procés d'evaporació i provoca que es redistribueixi. A altituds baixes, l'aigua s'escalfa més a poc a poc que l'aire, fent que es perdi menys radiació i, per tant, hi hagi més energia disponible per a l'evaporació. l'energia que es necessita pel procés d'evaporació, redistribuint-la. En alçada, en canvi, passa el contrari, i l'escalfament més ràpid de la superfície de l'aigua fa que es perdi més radiació. Fent servir un model de simulació que evalua les interaccions entre els llacs i l'atmosfera en un període que va de 2005 a 2100, els investigadors han calculat que la meitat dels canvis en la massa d'aigua evaporada es poden atribuir als canvis de l'energia de superfície i a l'escurçament dels períodes de glaç. Un altre factor, que afecta molt a nivell regional, és la neu fosa que, a les regions fredes i polars, contribueix molt a l'evaporació.




Comentaris

envia el comentari