El canvi climàtic afecta més les dones

El seu rol tradicional de cuidadores i proveïdores les fa més vulnerables a inundacions i sequeres. L'Acord de París de 2015 reconeixia aquest fet i reclamava el seu empoderament
Dones africanes carregant llenya
Dones africanes carregant llenya | M-Rwimo

 

Els efectes del canvi climàtic causen un impacte més gran en les dones que en els homes, segons explica Mary Halton a un article publicat a la pàgina web de la BBC i que recull diversos estudis i exemples que mostren com la seva situació és molt més vulnerable a l'hora d'afrontar alguns dels fenomens relacionats més comuns, com les sequeres o les inundacions, a causa dels rols que els han estat assignats tradicionalment. Les dades de les Nacions Unides, de fet, indiquen que el 80% dels refugiats climàtics són dones, i l'Acord de París de 2015 reconeixia aquesta diferència i reclamava l'empoderament de la dona com a forma de repartir igualitàriament els efectes d'un canvi climàtic que, d'altra banda, mira de frenar.


Al reportatge, Halton recull com a l'Àfrica Central, on gairebé el 90% del llac Txad ha desaparegut, els grups indígenes nòmades són els més afectats. A mesura que la riba del llac retrocedeix, les dones han de caminar més i més per aconseguir aigua. Aquest fet és especialment dur durant l'estació seca en la qual, a més del problema evident, els homes marxen a treballar als pobles i deixen les dones encarregades de tenir cura de la comunitat. L'allargament progressiu d'aquesta estació, a més, fa que hagin d'esforçar-se molt més per alimentar i cuidar de les seves families completament soles, cosa que els fa encara més vulnerables i arriba a posar en risc la seva supervivència.

 

Les dones que viuen en entorns rurals, però, no són les úniques afectades, segons explica l'article. Com que, arreu del món, també són més susceptibles a la pobresa que els homes i tenen un poder socioeconòmic mitjà menor, també pateixen moltes més dificultats a l'hora de recuperar-se de qualsevol desastre natural que afecti les infraestructures, els llocs de treball o els habitatges. Halton posa com a exemple els efectes de l'huracà Katrina de 2005, on les dones afroamericanes van ser les més afectades. A Nova Orleans, una de les poblacions que en va patir més els efectes, la població afroamericana era molt més pobra i, a més, més de la meitat de les famílies eren monoparentals. En dependre de les xarxes de suport mutu pel desenvolupament del seu dia a dia, el desplaçament causat per l'huracà va destruir aquestes xarxes i va deixar aquestes dones, i els seus fills, molt més exposats. Per si això fos poc, els refugis per evacuats que es van habilitat immediatament després del pas de l'huracà no disposaven de prou productes sanitaris per a dones.

Nova Orleans després del pas de l'huracà Katrina
Nova Orleans després del pas de l'huracà Katrina | D.P.

Els desastres naturals d'aquest tipus, segons les dades recollides per Halton, també provoquen augments en la violència contra les dones, incloses les agressions sexuals i les violacions. Totes aquests efectes terribles del canvi climàtic en les dones, però, tenen un responsable tan gran en les estructures socials com en els processos que provoquen l'escalfament global. D'una altra manera, homes i dones serien afectats de la mateixa manera. En canvi, segons un informe d'Oxfam citat al reportatge, fins i tot en casos com el tsunami que va afectar Sri Lanka, Indonèsia i la Índia el desembre de 2004 el nombre d'homes supervivents va triplicar el de les dones a les zones afectades. Tot i que Halton reconeix que les causes d'aquest fenomen concret són incertes, el patró es repeteix, i es podria deure al fet que els homes tenen més probabilitats de saber nedar o a que les dones van esperar més a mirar de fugir perquè estaven tenint cura dels fills o d'altres familiars. L'esperança de vida de les dones després d'esdeveniments catastròfics es redueix molt més que la dels homes. La diferència, però, es redueix als països on les dones tenen més poder socioeconòmic.

 

Davant d'aquestes grans diferències, els governs i les organitzacions que combaten el canvi climàtic també volen incloure les veus de les dones en els seus plans. Les Nacions Unides han remarcat la necessitat de donar respostes a les problemàtiques de gènere associades al canvi climàtic, però Halton recorda que la representació femenina als organismes negociadors no arriba al 30%.