Els efectes del canvi climàtic s’estan fent notar a tot el món, afectant no només les persones individualment sinó, també, diversos sectors econòmics que, per raons directes o indirectes, es ressenten de l’augment de les temperatures, de la freqüència de fenòmens meteorològics extrems, la pujada del nivell del mar, etc. Les activitats que depenen directament de l’agricultura i/o la ramaderia són, com és lògic, entre les que es poden veure més perjudicades. Si bé alguns grups d’inversió han començat a fer pressió pel seu compte per defensar els seus interessos econòmics, com passa al sector del menjar ràpid, hi ha empreses que, tant per la viabilitat econòmica del seu negoci com, i no pas de manera menys important, per compromís amb la sostenibilitat i el futur del planeta, emprenen accions pel seu compte.
Un cas paradigmàtic d’aquestes darreres, a banda i banda del món, són Família Torres i Jackson Family Wines, dues empreses familiars dedicades a la producció de vi i que, potser a causa de la seva vinculació amb la terra que treballen, han pres un paper molt actiu en la gestió mediambiental i les pràctiques sostenibles, duent a terme inversions en tota la seva cadena de producció i subministrament que han aconseguit que, d’ençà que van començar a auditar les seves petjades de carboni, aquestes s’hagin reduit en més d’un 25% en tots dos casos. Aquest passat dijous, però, van anar una passa més enllà, anunciant la creació d’un grup de treball que vol reunir cellers de tot el món amb l’objectiu de compartir i fomentar el camí de la descarbonització del sector amb l’objectiu, molt ambiciós, de reduir les seves emissions en un 80% de cara a l’any 2045, no només en emissions directes i consum elèctric -els anomenats abastos 1 i 2- sinó, també en l’abast 3, que comprèn activitats indirectes que l’empresa no controla, com ara la xarxa de distribució dels seus productes.
Amb aquesta meta, International Wineries for Climate Action vol ser un espai de col·laboració entre tots aquells que s’hi vulguin unir i que, reconeixent l’amenaça que suposa el canvi climàtic per al sector, posin en comú els seus coneixements i experiències sobre com reduir tant l’impacte de l’activitat vitivinícola en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle com, també, com reduir els efectes del canvi climàtic en el cultiu de la vinya. Així, es podran començar a trobar possibles solucions i planificar accions per combatre l’escalfament global. Durant la presentació d’aquest grup de treball, Miguel A. Torres, president de Família Torres, es va mostrar optimista: “esperem que sigui el tret de sortida, l’impuls que animi a altres cellers a unir-se a nosaltres”. Per la seva banda Katie Jackson, vicepresidenta de Responsabilitat Corporativa de Jackson Family Wines, va declarar que totes dues empreses volen “anar més enllà de les converses al voltant de la urgència del canvi climàtic i col·laborar en solucions per reduir la petjada de carboni de tot el sector.”
El primer pas consistirà a definir un marc per valorar els progressos que es facin de cara als objectius de reducció d’emissions i fer un càlcul exhaustiu de les emissions generades per cada celler en tots tres abastos. A partir d’aquí, s’animarà a les empreses del sector a adoptar les recomanacions de la Conferència COP21 i l’Acord de París per frenar el canvi climàtic. A més, se’ls demanarà que, com a mínim, facin servir un 20% d’energies renovables de generació pròpia per al consum energètic del celler. En aquest sentit, Miguel A. Torres va recordar que, durant molt de temps, va trobar impediments per posar en marxa la seva xarxa d’abastiment fotovoltaica fins que, finalment, va aconseguir començar a fer servir l’electricitat que genera al seu celler de Pacs del Penedès. Per la banda de Jackson Family Wines, tot i no haver trobat entrebancs tan grans, també van explicar que un dels seus objectius és, precisament, fer servir els seus projectes i la investigació que duen a terme per informar les diverses agències que regulen les activitats a través de les quals es pot reduir la petjada de carboni, fent pressió per aconseguir les facilitats necessàries per poder continuar treballant en aquest sentit.
Totes dues famílies estan fent recerca en diversos camins diferents que poden servir per reduir la petjada de carboni de la seva activitat, amb alguns esculls sorprenents. Tant Katie Jackson com Miguel A. Torres van estar d’acord, per exemple, que la reducció de l’ús de vidre per a cada ampolla de vi és una bona manera de reduir l’ús de recursos, energia i fins i tot emissions en el transport. Això, però, té un inconvenient de màrqueting: els consumidors associen un vidre més gruixut a una millor qualitat del producte i a l’inrevés: una ampolla més lleugera transmet la sensació que el vi no és tan bo. En aquest sentit, tots dos van coincidir que també cal canviar aquestes percepcions i fer veure al consumidor el per què de les modificacions que s’introdueixen en l’envas. Un exemple tan menut, però, va servir com a bon exemple de fins a quin punt totes dues empreses fan grans esforços per ser més sostenibles, una voluntat que, a més, volen fer extensiva a tants cellers com puguin.
