Aprendre

"Fa anys que s'ha renegat de l'estil, que marxem de tort, que hem renunciat a la identitat i gairebé ningú ha gosat denunciar-ho"

Curt i ras, no hem aprés res, no hem sabut extraure lliçons dels millors temps. Anit, el barcelonisme, recuperant tradicions oblidades, va tornar a anar-se'n al llit sense sopar del disgust. Era impossible i ho vam fer real. En les darreres hores, el repàs dels analistes i capçaleres apel·la, sempre previsible, a l'oportunisme de jutjar el moment i reparteix qualificatius apocalíptics a tort i a dret. Tot, òbviament, centrat en la impensable remuntada romana, amb derivades com la tralla acumulada pels titulars o el bany de plantejament que Di Francesco va donar a un desbordat Valverde. Sembla un impossible agafar perspectiva i veure d'on arrenquen els mals. Si volen cercar responsables, respostes a preguntes retòriques mal formulades, ho tindrien fàcil, però hem tornat trenta anys enrere, quan cada hecatombe presentava l'ocasió, sempre aprofitada, de carregar el neuler sobre l'escut adient, presentar el cap d'algun boc expiatori i oferir víctimes al circ per preservar de la crema als autèntics factòtums de les contínues espifiades. Temps quan semblava impossible el disseny d'un model propi d'èxit. Gràcies a gent ben coneguda amb noms, cognoms i obres, finalment es va aconseguir la utopia d'acabar la Sagrada Família, monument admirable, envejat arreu i etern. No, etern, no. Només a les hemeroteques, en tot cas, perquè la demolició de l'obra, l'assalt a retocar la redacció de la Bíblia fins fer-la un nyap va començar anys enrere i ens ha portat aquí on som, per manifesta incapacitat de preservació i evolució mostrada pels responsables de la gestió. No ens mirem el dit dels jugadors o tècnics de torn, mireu la Lluna. O més a prop encara, que fóra fàcil, a la llotja on resideixen aquells que han viscut de rendes heretades malgrat les odiessin, que han viscut còmodes mentre Messi ho tapava tot i carregava el club sobre les esquenes, acompanyat pels supervivents, cada cop més envellits, d'aquell equipàs al que no han sabut trobar relleu malgrat la fortuna malgastada.

 

Fereix el sentiment, la militància i la consciència que, liderats pel millor futbolista de la història, es sumin tres anys estèrils al continent, que només s'hagi obtingut una de les últimes set Champions i que el palmarès del geni quedi curt, minso, amb quatre títols en catorze temporades. Nou anys després de l'últim èxit a Roma, l'equip encara aguanta la mateixa columna vertebral de Piqué, Busquets -que ha de jugar infiltrat per manca de confiança en els substituts-, Iniesta i Messi. Dol acomiadar així a don Andrés com costa, sense ironies, comprovar que els més dòcils còmplices analistes són ara els encarregats de carregar les tintes. També ha perdut el quart poder, mesell, incapaç de fer la seva feina amb diagnòstics de situació acurats i objectius. Fa anys que s'ha renegat de l'estil, que marxem de tort, que hem renunciat a la identitat i gairebé ningú ha gosat denunciar-ho. Patètic, que avui només importi què farà el Madrid, senyal d'haver ressuscitat els fantasmes del passat. Quan érem guanyadors, ni ens hi fixàvem. Ara, en canvi, anem enrere com els crancs, justificant-nos a cada desfeta amb excuses superficials que despisten l'atenció sobre la identitat dels autèntics responsables, aquells de ma foradada i fitxatge populista que, per esmentar exemples cridaners, han convertit el filial en xarlotada, el planter en un solar i no saben com omplir el famós fons d'armari. Mentre el barcelonisme no afronti el pa que s'hi dóna i continuï buscant excuses puntuals d'intensitats, agressivitats, dibuixos tàctics o pebrots, no sortirem del laberint on ens hem ficat per estat de negació. No volem veure qui causa aquests impensables disgustos. Ens ho camuflaran ràpid posant Griezmann d'esquer i ens delectarem amb el respectable doblet sense adonar-nos que el Barça ja fa temps que ha deixat de manar a Europa per pròpia abdicació. Imperdonable, sí, però continuarem perdonant-ho tot tan bon punt ens en oblidem. I així ens va. I fins a la propera sotragada en les estacions del declivi.




Comentaris

envia el comentari