El Barça i el 155

"El club blaugrana no és transparent ni s'expressa amb claredat. Prova de quedar bé amb tothom i, com acostuma a succeir en aquests casos, no queda bé amb ningú"

Sembla una gran contradicció que el Barça, símbol del catalanisme i club històricament defensor dels drets i les llibertats del poble de Catalunya i de les seves institucions, s'alineï ara amb Javier Tebas, un militant de Fuerza Nueva, ultradretà declarat i amant de la repressió dels nacionalismes. A excepció del nacionalisme espanyol, està clar. Aquest és el bo. Dic ho sembla, perquè el club blaugrana no és transparent ni s'expressa amb claredat. Prova de quedar bé amb tothom i, com acostuma a succeir en aquests casos, no queda bé amb ningú. S'escarrassa per tenir content tot allò que l'envolta: el seu entorn, la plantilla del primer equip, els socis més identificats amb la República, els menys partidaris de la independència, les penyes, les institucions catalanes, les entitats sobiranistes, la Reial Federació Espanyola de Futbol, la Lliga, la UEFA, la FIFA i el rei.

 

Mantenint l'equidistància, encara que fent la vista grossa a l'entrada de pancartes demanant la llibertat dels presos polítics -només faltaria que les censurés-, el Barça està perdent els orígens. L'1 d'octubre, mentre milers de catalans patien l'atac de la Guàrdia Civil i la policia espanyola per exercir el seu dret a votar, el Camp Nou deixava una de les imatges més tristes de la història del club, després que el president fes cas a l'opinió d'alguns empleats milionaris i obviés la dels seus vicepresidents. El Barça jugant i el poble patint. "No era dia per jugar a la piloteta", em va confessar un directiu en una xerrada informal. Encara que ja en faci sis mesos, no està de més recordar la ignomínia amb la qual l'entitat -que ha estat sempre al servei del país- es va representar a ella mateixa aquell dia.

 

Ara, mig any després d'aquella decisió moralment discutible, el president de LaLiga torna a mostrar la seva cara més repugnant per recordar que a Espanya manen els seus. Banalitzant l'aplicació de l'article 155, que tant progrés ha destruït a Catalunya, i exhibint fanatisme, confessant que, si depengués d'ell, l'aplicaria també a la final de la Copa del Rei per silenciar els xiulets a l'himne espanyol. Repressió directa contra els afeccionats del Barça i el club culer que prefereix seguir callant. Ja no ha condemnat l'empresonament de mig Govern per organitzar el referèndum -ja ho havia fet amb la primera entrada a presó, el novembre, demanant Diàleg, Respecte i Esport (DRE)-, ni sembla que ara vulgui defensar els seus socis davant les paraules de Tebas. Únicament i a través del seu portaveu, el club ha fet saber que les declaracions són "inadmissibles i impròpies d'algú que té la responsabilitat de representar tot un col·lectiu que integra els clubs de tota la Lliga". Ni un comentari per la llibertat d'expressió, ni cap referència als socis. Que se centri en treballar i en generar beneficis. Contundència, la mínima.

 

El Barça ha entrat en el club selecte dels gegants del futbol i no en vol sortir. I si per mantenir-se a l'elit i guanyar títols i diners ha d'abandonar les arrels i tancar a les golfes el caràcter revolucionari i antirepressor que l'ha fet créixer -perquè no ens confonguem, el Barça no té 145.000 socis per la seva història de trofeus-, ho farà sense que li tremoli el pols. L'octubre del 2016 el club va fer "una reprovació pública a Javier Tebas" i li va "retirar tota la seva confiança a partir d'aquest moment", després que el dirigent acusés els futbolistes blaugrana de fer teatre. Un any i mig després, ha votat a favor d'apujar-li el sou a 1 milió d'euros per evitar que marxi a la Serie A italiana. Dins el club diuen que és un geni i que gràcies a la seva gestió els equips ara guanyen més diners. Doncs endavant. Tot per la pela. Que no en falti, sobretot.




Comentaris
Agosarat
Els espaÑÑolotes, com el petot del Tebas, no han d'estar neguitosos, tan sols és una festa del Futbol. Primerament farem un emotiu minut silent pel Cristo de La Buena Muerte i els seus novios, i acte seguit li posarem una lletra fàcil (xiulits) a la Marcha Granadera per a que tot espanÑÑolote la puga entendre.
Aastá mol clá
En Adriá Suldavila te molta rao, dons, no s'entén, dons un culé que no sigui indapnadantista, dons

envia el comentari