Mascherano

"Seria ben injust carregar-li el mort, sense anar més enllà i exigir explicacions als autèntics responsables que el Barça vagi coix de centrals, malaltia ja crònica per descuit"

A Javier Mascherano se li reclama i exigeix un 'últim servei a la causa', així, que queda solemne, greu, aparatós. Que faci el favor de no abandonar la nau al mercat d'hivern per atrapar un sucós contracte de prejubilació a la Xina. Simplement, perquè no hi ha prou centrals a la plantilla i la lesió d'Umtiti destarota el panorama, ja agafat amb pinces malgrat els resultats dissimulin carències. És ja un lloc comú, tòpic en el llenguatge futbolístic, assegurar que l'última paraula sempre la té el jugador, que acaba per sistema allà on li sembla. I aquí ens quedem, conformats com de costum en la superfície dels anàlisis senzills, interessats, sense aprofundiment ni perspectiva. Mascherano ha donat un excel·lent rendiment en vuit cursos a Can Barça. En tot cas, ens podríem admirar de la seva capacitat camaleònica d'adaptació al medi. Va ser fitxat com a migcampista i des del primer moment, tothom, començant pel propi interessat, va veure clar que tenir Busquets per davant significava un insalvable obstacle. Per tant, no quedava altra que reinventar-se, forçat per les carències puntuals que han acabat eternitzades. El Jefecito té ascendència, carisma, professionalitat i aquelles virtuts normalment lloades en un gremi tan poc centrat com el seu, voluble i volàtil. Quants anys porta amb el cartell de central d'emergència? Déu n'hi do. I allà ha continuat, titular gairebé indiscutible en una falsa posició apresa corre-cuita fins l'aparició d'Umtiti, l'únic especialista capaç de pispar-li finalment la plaça. Ara, per contrast oportunista, ja el titllen de traïdor, insolidari i uns quants pecats arbitraris més. Li han aplicat una mena de 155 a mida.

 

Pregar avui que Mascherano no marxi per interès d'estat blaugrana tapa l'evidència. Han passat unes quantes campanyes sense que el club i, per delegació, la direcció tècnica hagi estat capaç d'enfortir tan bàsica posició de rereguarda. El remei improvisat s'ha convertit en etern i ara, sense embuts, no tindran manies en tacar el seu immaculat full de sacrificats serveis si decideix anteposar interessos personals, presència en el seu últim Mundial inclosa. Es veu que no han tingut prou temps per arreglar la carència de centrals, ni seran capaços de resoldre el problema llargament ajornat. El club hauria d'obrir les portes a Mascherano en agraïment als serveis prestats si aquesta és la seva voluntat. Prou ha fet l'home i prou que enyorarem la seva pulcra manera d'entendre l'ofici. Que marxi no és l'autèntic problema. El maldecap rau en haver eternitzat el nyap, tapant el forat allà al bell mig de la defensa sense afanyar-se a buscar solucions definitives. Si opta per tocar el dos, els responsables de crear l'opinió pública majoritària entre el barcelonisme, no mostraran cap mania en embrutar-lo i minimitzar tan excel·lent trajectòria. N'hi ha prou amb gratar una mica per comprovar que Mascherano, faci el que faci, no escriu el guió en la situació plantejada. Si són incapaços de trobar centrals, és problema de club. Seria ben injust carregar-li el mort, sense anar més enllà i exigir explicacions als autèntics responsables que el Barça vagi coix de centrals, malaltia ja crònica per descuit. La gran paradoxa té avui el rostre de Vermaelen, d'ignorat a bàsic.




Comentaris
Ganxet
Hi pots donar les voltes que vulguis però la realitat és que aquest senyor a qui se li paga molt bé la seva feina té la obligació de complir el seu contracte que va signar voluntàriament. Si no ho fa vol dir que és un molt mal professional i no mereix cap respecte.

envia el comentari