El minut d'en Jacint

"Des del seu traspàs, la directiva del Barça ha obrat amb ell de manera prou coherent a la línia habitual. O sigui, un desori on només destaca el plomall del pur interès"

Com a cristià creient que era, esperem que Jacint Borràs es faci un panxot de riure al cel, allà on la seva bonhomia el deu haver portat amb caràcter exprés, sense gaires exàmens previs. L'imaginem amb aquell somriure de trapella assistint a l'espectacle del minut de silenci organitzat per l'actual directiva del Barça en el seu honor. La colla pessigolla, en acció, sempre pendent de quedar bé i de no prendre mal, enlloc de fer el que fa per simple convicció. Diumenge, l'ex president del Barça Atlètic rebrà el record del Camp Nou en dia de votacions. Ens va deixar durant la Diada i com correspon simbòlicament a un catalanista irredempt, l'honoraran en l'1-0. Des del seu traspàs, la directiva del Barça ha obrat amb ell de manera prou coherent a la línia habitual. O sigui, un desori on només destaca el plomall del pur interès. Primer, i són fets, no tenien res pensat. Al cap i a la fi, era un directiu laportista, un més a la llista dels denunciats per l'acció de responsabilitat. Com tenen l'empatia a la sola de la sabata, devien fruir i tot amb el patiment de les famílies al reclamar-los una barbaritat de diners i enfonsar-los el prestigi com si fossin delinqüents. No has fet res dolent, al contrari, només has volgut servir el teu ideal esportiu amb un altruisme de manual i et busquen les voltes durant anys. Lidera la malifeta gent que acaba a presó, ves per on, o està mig amagada a l'espera que els hi petin nous afers gens exemplars. Quan alguns periodistes van començar a preguntar quina seria la resposta institucional del club, van tirar d'excuses de mal pagador, s'escudaren en protocols i decidiren, no fos cas, que li retrien homenatge al Miniestadi. El mateix Mini que, per cert, ja no podia visitar perquè un alt executiu el va deixar amb la paraula a la boca quan li demanava plaça de pàrquing per poder assistir-hi, ja que la malaltia el començava a minar. Borràs es va prendre aquest infame desplant com l'enèsima demostració de que aquesta gent no té cor, ni es guiada per res que tingui a veure amb cert humanisme o voluntat de servei a la causa blaugrana.

 

Ara, després de presentar mil i una disculpes als familiars, encara pregunten si accepten l'honor. No es tracta d'acceptar, sinó de merèixer, i en Jacint s'ho va guanyar amb escreix. I com se'ls hi veu el llautó d'una hora lluny, ho fan, pura i simplement, perquè una filla del traspassat és consellera de la Generalitat i no volen obrir cap nou front amb el poder. Sempre guiats pel no fos cas. Si treballés en qualsevol altra dedicació, ho haguessin deixat córrer. Per dignitat familiar -i d'això els hi sobra-, ningú entre els Borràs assistirà a l'homenatge. Al final, l'episodi quedarà com una altra metàfora per afegir a la llarga llista demostrativa de com són de veritat i com actuen. Si Meritxell Borràs no hagués fet una piulada d'alerta i posicionament ferm, no haurien reaccionat. Si no ocupés ella el lloc que ocupa, Jacint Borràs es quedaria sense merescut reconeixement. A qui correspongui i vulgui, que prengui nota del pa que s'hi dóna. Mentrestant, un altre executiu de la seva corda rebia sanció d'inhabilitació a Itàlia per passar-se de llest. No falla tampoc: continuen entestats en creure's molt murris malgrat la realitat, sempre tossuda, s'encarregui de certificar que abans es caça a un mentider que a un coix. Prou sabem en quines mans estem, Jacint, es desemmascaren sols.




Comentaris
xavier
Que el soci en prengui nota !!!
0

envia el comentari