Ara és l'hora, Barça

"Sense posicionar-se pel ‘Sí’ o pel ‘No’, el club hauria de deixar clar a nivell mundial que és al costat dels seus dirigents i, sobretot, dels seus ciutadans"

Catalunya viu el seu moment més transcendent dels darrers 303 anys. En poc més de dues setmanes, el poble decidirà quin ha de ser el futur del país en un referèndum que no només ha mobilitzat la societat catalana, sinó també tots els poders judicials i policials d’un Estat espanyol que ha optat per la repressió en detriment de la democràcia. Sí, en ple Segle XXI i a ulls de tot el món. Davant aquest escenari, encara em pregunto perquè el Barça no fa un pas ferm. Ja no s’hi val allò de “nosaltres no fem política”. El Barça ha fet política tota la vida. I l’ha feta tenint clares les bases teòriques: el catalanisme i la defensa dels drets fonamentals, com els de la llibertat d’expressió i de vot. En aquests moments de tanta envergadura per a Catalunya, el país que ha vist néixer i créixer el Barça, hi falta la veu del club.

 

La setmana passada, vam haver de ser els periodistes presents a la sala de premsa Ricard Maxenchs del Camp Nou qui obliguéssim el Barça a pronunciar-se públicament, a través del seu portaveu, sobre allò que més preocupa a la societat catalana. I Josep Vives es va limitar a reiterar la postura del club en defensa de les llibertats i del dret a decidir. Correcte, però res de nou. Per història, al Barça se li reclama molt més. El moment actual de Catalunya mereix un pas endavant del club esportiu i social més important del país, “el Club de Catalunya” tal i com el va batejar el diari La Veu de Catalunya l’11 de novembre de 1918, després que l’entitat barcelonina s’adherís a la petició d’Estatut d’Autonomia redactat per la Mancomunitat.

 

El Barça no ha escatimat mai, només durant els períodes de dictadura, ni temps ni recursos a l'hora donar suport a les institucions catalanes. Ha defensat la llengua, la cultura i les tradicions, i ho ha fet amb èmfasi i deixant-ne constància de manera pública, fent homenatges als seus presidents -com l’organitzat per a Josep Tarradellas l’any 1977 en el seu retorn de l’exili-, adherint-se a les peticions d’Estatut o pel Dret a Decidir, o més recentment defensant l’exhibició d’estelades en resposta a les sancions de la UEFA. 

 

Però l’adhesió al Pacte pel Referèndum, necessària fa uns mesos, ja no és suficient avui. Ara, davant la repressió de l’Estat a tots els nivells, amb polítics amenaçats, impremtes inspeccionades, pàgines web intervingudes i mitjans de comunicació coaccionats, el Barça ha de fer un pas endavant. Sense posicionar-se pel ‘Sí’ o pel ‘No’, el club hauria de deixar clar a nivell mundial que és al costat dels seus dirigents i, sobretot, dels seus ciutadans. Cap més organització catalana té més potència internacional que el Barça i ara, en aquest període històric, és més important que mai que l’entitat dignifiqui el país. Per la democràcia i per les llibertats. Barça, ara és l’hora.




Comentaris
Gerard Rubiralta
Jo ho veig força clar. Primer perquè són uns incompetents, segon perquè l'últim que volen ara és posar-se en més temes polèmics, y per últim perquè seria molt hipòcrita per part de la directiva dir que volen que es voti a Catalunya, però en canvi seguir ells al club quan són una lacra que no vol ningú.
0
monsita
Hay una solucion dejar la liga española de futbol yo no entiendo jugar la liga de un pais que odian
4
Francisco Solé
Haber si te enteras,los catalanes no odiamos a los españoles,solo queremos marchar porque estamos hasta los cojo...mes de no ser respetados por voso,haber si te enterais de una vez.
0

envia el comentari