Xarlotada

"Fins a la propera crisi, vivim al dia. Entre l'amnèsia que genera Messi i l'estat d'ànim que provoqui l'últim marcador"

Entre les infinites virtuts de Messi figura la provocació d'amnèsia col·lectiva. Avui, ja ningú recorda on érem fa res. Torna, com en els vells temps, la cançó de l''aquest any, sí' combinada amb la melodia del 'ja tenim equip'. Per continuar situats en dies pretèrits, a Tarragona, de petit, passàvem les tardes d'estiu ben avorrits. Escassos de tria en l'oferta, per enganyar els badalls anàvem a la plaça de braus a veure un espectacle que avui resultaria el paradigma d'allò políticament incorrecte. En una sola sessió, t'encolomaven el bomber-torer, la banda de l'empastre i un senyor que feia l'estaquirot, tipus Rajoy, i atenia per Don Tancred. Si voleu titllar-lo de tercermundista, lliures sou de fer-ho, però era el pa que s'hi donava. El conjunt era conegut com una xarlotada, en homenatge al gran Chaplin. Per estranys mecanismes de la memòria, després de viure aquest formidable desori en clau blaugrana, aquell espectacle decadent se'ns apareix cada cop que veiem Bartomeu, president amb mànega d'aigua incorporada, eternament forçat a extingir l'incendi desfermat per ell i altres piròmans de la seva colla. N'hi hagut prou amb un dos partits presentables i l'inestimable ajut de les publicacions amigues, aquelles que generen corrent d'opinió majoritari, a fi i efecte de llençar tones de sorra sobre les flames. En aquells dies, com ara, la banda de l'empastre tocava uns pasdobles i el conjunt quedava entre carrincló, caspós i distret. La xarlotada, en marxa. Sortia després el senyor Tancred, tot de blanc, es pujava sobre un tamboret, quedava quiet com si l'haguessin paralitzat i au, tornava a circulat el pobre, trist, dissortat animaló a veure si el cornejava. Normalment, l'home mantenia la vertical i la totalitat d'ossos a lloc entre grans celebracions del personal, que esperava la següent envestida com a part natural de l'espectacle. Com Bartomeu al Barça, tal qual.

 

I així passàvem la tarda, prou distrets. I qui dia passa, any empeny. Fins a la propera actuació. Segons entri o no la pilota, tornarà a escena el bomber-torer, la banda o Don Tancred, dependrà dels detalls que presenti el pròxim trasbals. De moment, el discurs oficial de protecció als alts càrrecs funciona. L'oportunisme sempre funciona. Si alguns, normalment unionistes interessats, ens parlaven de l'hàmster i del donar tombs sense parar a la roda com a metàfora del procés, per a ells ben trobada, també aquí vivim exactament el mateix. Fa set anys que la xarlotada es manté en cartell i de vegades, el foc que causen arriba a generar pànic, però l'espectacle continua i mai acaben a la unitat de cremats de la Vall d'Hebron, normalment per gentilesa solidària de Messi. Vinga soroll amb la banda de l'empastre mediàtica i endavant les atxes. I així, sense grans entrebancs, arribarem al Nadal, distrets amb les variants que presenti un Valverde cada cop més protagonista per sort de la junta, ens distraurem amb la foto pendent de Messi que mai no acaba d'arribar i esperarem que maduri Dembélé, ara més verd que una fulla de col. Música, mestre. A finals de temporada, que és quan el tòpic posa notes, si Messi no ho evita tornarem a adonar-nos que ens han pres el pèl i els quartos, però no patiu, sortirà el bomber-torer en graciosa maniobra a dir-nos que ho hem entès malament, que tot va com la seda. Fins a la propera crisi, vivim al dia. Entre l'amnèsia que genera Messi i l'estat d'ànim que provoqui l'últim marcador.




Comentaris
Pere Huguet
Quanta raó, Frederic. Tinc uns consocis absolutament anestessiats incapaços de tenir opinió més enllà de si Messi -només ell- condueix els partits a bon port. És desesperant. Cap retret a una junta que ha delinquit i ho ha confessat. Quin colla de mesells...
Narcís ( per què no deixem el Barça en pau? ) ( " que no estamos tan mal .. ' !) ( ' al loro .. ' !)
Avui, ara i ací .. només m'interessa juguem-hi bé i guanyar així títols, via directiva i/ o staff tècnic i/ o col·lectiu futbolistes via sistema, estratègia, tàctica, planteig o .. Messi ( només caldria!)! PD: amb la mortificació que ens hi fum l'estat ja hi anem prou guarnits .. no t'hi afegeixis ( no els hi cal ta ajut!)!

envia el comentari