Plorar amb hipocresia

"El Barça ha plorat per haver fracassat, per no haver sabut convèncer Neymar Jr i per haver vist com els principals clubs europeus li han tancat les portes"

Et gastes 800 milions d'euros en fitxatges en els darrers set anys, des de l'aterratge de Sandro Rosell a la presidència, però avui dius que les normes del mercat han canviat i que els clubs tradicionals, dels quals t'has volgut desmarcar en les darreres temporades justificant patrocinadors èticament discutibles i inversions desmesurades per créixer fins els 1.000 milions d'ingressos, ja no són els que manen en el món del futbol. Et gastes 145 milions en un jugador de 20 anys amb molt futur -cap discussió pel seu nivell-, però dius que no vols participar en un mercat inflacionat per no posar en risc el patrimoni del club. Et demanen 200 milions d'euros per Coutinho -o això fas públic- i poses el crit al cel quan has estat a punt d'abonar-ne 160. Dius que el Barça és un club "especial", únic, amb uns valors i unes tradicions -indiscutible-, però durant set anys lluites per allunyar-lo del sentiment i l'arrelament local i per convertir-lo en una entitat global, comercialitzable arreu del món, amb seus a Hong Kong i Nova York. I dius que el club no pot creuar línies i posar-se en situació de risc dos anys després de pactar amb la Fiscalia una condemna degradant per haver comès dos delictes fiscals.

 

La roda de premsa d'aquest dissabte, absolutament esperpèntica, surrealista i vergonyosa, perpetrada per Albert Soler, un personatge acostumat a fer de polític i a qui no se li va acudir un raonament més agut per argumentar que la selecció catalana no podia ser reconeguda internacionalment que etzibant que "una part no pot competir contra un tot", ha estat farcida de contradiccions. Contrasentits indignes d'un responsable esportiu del club més important de Catalunya i un dels més admirats al planeta. Bé, admirats fins aquest estiu. Fins una actuació que l'ha deixat en una posició trista i sagnant a ulls dels competidors. El Barça ha plorat per haver fracassat, per no haver sabut convèncer Neymar Jr de seguir vestint els seus colors i per haver vist com els principals clubs europeus li han tancat les portes per negociar per les seves principals estrelles. No ho admeten, però el Barça ha perdut atractiu. I com que aquest estiu no han pogut fitxar allò que volien, el club ha sortit a fer-se la víctima. Els culpables, sempre són els altres. No ho oblidin.




Comentaris

envia el comentari