L'empresa Neymar

"Tot el dret de pensar-ho, però seríem uns il·lusos si ens creiéssim que Neymar Jr va fitxar pel Barça perquè n'estimava l'escut i ara en marxa pels diners"

La sortida de Neymar Jr del Barça i el seu fitxatge pel PSG han estat el serial de l'estiu. Un missatge que va saltar per sorpresa als mitjans de comunicació en ple juliol, que va ser ignorat i menyspreat per la junta directiva del Barça i que ha acabat convertint-se en un cop de puny a l'estómac d'un club que va deixar-s'hi coll i barres per contractar-lo. Per a molts, la marxa de Neymar Jr ha estat considerada una traïció. No tant sols pel rival, el PSG, que no fa massa dies va tancar la porta a la negociació per Marco Verratti -d'altra banda el més normal i lògic en un club l'objectiu primordial del qual és aixecar la Lliga de Campions i una entitat que no necessita sanejar la seva economia amb una venda important-, sinó pel mateix jugador. Si vols marxar, veste'n a pastar fang. Una de les reaccions pròpies del barcelonisme arrauxat. Ara Neymar Jr ja ho és dels nostres, és un venut pesseter que ha anat a buscar els diners a París. Doncs au, bon vent i Barça nova.

 

Queda clar, amb aquesta oposició, que Neymar Jr va aterrar al Barça el 2013 per amor als colors. Un brasiler amb un futur extraordinari, generador constant de diners, creador de diverses empreses familiars destinades a explotar la seva figura i jugador pel Barça per sentiment? Tot el dret de pensar-ho, però seríem uns il·lusos si ens creiéssim que Neymar Jr va fitxar pel Barça perquè n'estimava l'escut i ara en marxa pels diners. Neymar Jr és una empresa gegant. Gairebé una multinacional. Una societat anònima que disposa de diversos productes, entre ells un jugador de futbol. I un jugador sensacional, dels millors del planeta. Però també és una imatge, un home de negocis que no només treballa per un club esportiu, sinó que suma contractes amb marques de roba -interior i exterior-, cases de rellotges, companyies d'assegurances, productes alimentaris, desodorants per a peus, patates fregides i, fins i tot, màquines d'afaitar.

 

Per contractar-lo, el president Sandro Rosell ja va posar en risc tota l'estructura econòmica i institucional del Barça. 206,8 milions d'euros (la suma de tot el què s'ha fet públic) gastats en quatre temporades, el club condemnat per primera vegada a la història per doble delicte fiscal -amb els responsables ben nets de mans- i amb un judici encara pendent per, segons allò que demana el fons d'inversió DIS, haver-los estafat entre tots. I encara que sigui al PSG, el judici se celebrarà i Neymar Jr s'asseurà al banc dels acusats, com ho faran Rosell, Bartomeu, els pares del jugador i algú en representació de Santos.

 

Però tot això ja se sabia. Neymar Jr havia esgotat les vies de negoci al Camp Nou i havia de buscar, tal i com va explicar en roda de premsa, nous reptes per a la seva carrera. Això sí, havent escanyat el Barça per signar una renovació milionària ara no fa ni un any, prometent seguir vinculat a l'entitat catalana i cobrant, com a mínim, una prima de 26 milions d'euros. La segona part d'aquesta prima, els altres 26 'quilos', portaran cua. Però el PSG li ha doblat el sou pocs mesos després que el Barça li fes la mateixa proposta. De 9 a 16 milions i de 16 a 30. Una senyora barbaritat, irrefusable per a qualsevol mortal que no estigui eternament enamorat dels colors i l'escut que defensa. Perquè Neymar Jr no és del Barça. Neymar Jr és de Neymar Jr. I té tot el dret de moure els seus productes on li sembli convenient. I si cal mentir, es menteix. Tot negociador ho acaba fent.

 

Un altre assumpte és la manera d'afrontar el problema de la junta directiva. Primer t'ignoren, després se'n riuen, aleshores t'ataquen i finalment guanyes. Una frase feta que, en l'operació Neymar, s'ha acomplert des de l'inici fins el final. Un dia després que Piqué "anunciés" que el jugador es quedava -ja en parlarem un altre dia d'aquesta absurditat-, un directiu em va escriure un missatge: "Ja us heu quedat tranquils els periodistes amb això que heu inventat, no?" Doncs per aquí anava. Inacció per incapacitat, ignorància i ineptitud. I la gran aposta de la junta directiva, aquella per la qual s'ho van jugar tot, vestint la samarreta del PSG. Chapeau, mes amis.




Comentaris
gavatxo
El plural de "mon" es "mes". Es diu "mes amis" i no "mons amis"

envia el comentari