Set anys de vergonya

"Aquella experiència va demostrar que el vincle entre el Barça i Qatar era molt més gran, i molt més servicial, que un simple patrocini comercial"

Quan Javier Faus va amenaçar els socis compromissaris perquè votessin a favor del patrocini de Qatar, la necessitat d'aquella junta directiva presidida per Sandro Rosell per signar a corre-cuita amb l'emirat del Golf Pèrsic es va fer més que evident. Ja ho era mesos abans, quan Rosell va admetre en una xerrada que el seu principal client particular era el govern autoritari dominat per la família Al Thani, però es va acabar de confirmar amb l'advertiment de Faus el setembre del 2011: "El Barça, sense Qatar, seguirà essent el Barça, però més petit i més pobre."

 

En massa, el soci va votar a favor d'un patrocini que ha finançat el club amb gairebé 200 milions d'euros i que s'ha apoderat de pràcticament tots els actius de l'entitat: la samarreta de tots els equips de futbol professionals (fins la darrera temporada), la samarreta d'entrenament, la façana del Camp Nou, el Gol Nord de l'estadi, les valles publicitàries i, fins i tot, una zona del Museu Josep Lluís Núñez. Tot dins un mateix paquet venut al soci com, únicament, una publicitat per a la samarreta. Parlar del pas de Qatar Foundation, l'Unicef del Golf, a Qatar Airways sense el consentiment dels propietaris del club, ja seria repetir el mateix discurs emprat durant els darrers anys.

 

Durant els sis anys del patrocini, tant Rosell, com Bartomeu, com el mateix Faus, han negat reiteradament el vincle estret entre el club i l'emirat. Com si tot això fos únicament un acord simple de patrocini. "No estem casats amb Qatar", han insistit. Una objecció que es contradiu amb l'acció que va decidir dur a terme el mateix Barça amb un servidor i el company Albert Medina durant el viatge a Doha, l'abril del 2014. Posem-nos en context. El motiu de l'expedició, conèixer el país, tenir informació sobre el funcionament de l'Aspire Academy, de la Qatar Foundation, del Comitè Olímpic Qatarià, dels fons d'inversió sobirans i d'altres organismes públics i privats de l'emirat i copsar, des del carrer, la situació dels treballadors de la construcció. I fer preguntes. Moltes preguntes per acumular coneixement i publicar un llibre en el marc del Treball Final de carrera dirigit per Xavier Ginesta a la Universitat de Vic. L'acord amb el Barça feia pudor, literalment.

 

Durant el primer dia de visites, pocs problemes. Una magnífica conversa amb en Nasser, el taxista que ens va dur a tot arreu, i bones reflexions de diversos protagonistes, des d'un periodista local, passant per un acadèmic de la Qatar Foundation i acabant amb un parell d'executius del Mundial 2022. Però el segon dia tot es va complicar. I, en gran mesura, gràcies a la col·laboració inestimable del Departament de Comunicació del Barça, que va decidir alertar l'Aspire Academy de la presència dels dos periodistes, en aquell moment encara estudiants. Del document enviat a Qatar, se n'aprofita tot. Una meravella. Es titulava BECARI DEPT COM FENT REPORTATGE A QATAR i contenia tot un seguit de piulades dels dos periodistes parlant del viatge i del futur llibre, dels exdirectius Alfons Godall, Jacint Borràs i Josep-Ignasi Macià, del sempre incisiu @GetafeGate i de la plataforma Go Barça, de la qual en formaven part l'exprecandidat Jordi Farré i l'assenyalat soci Jordi Cases. El becari, per cert, era l'Albert, actual cap de premsa de la Reial Federació Espanyola de Patinatge.

 

Allò va provocar una reacció immediata i volcànica dels responsables d'Aspire. Trucades, amenaces i una recomanació: "Deixeu d'investigar. Això s'ha d'acabar aquí." L'Estat autoritari que intenta vendre's a l'exterior com un país en democratització ens va demostrar que seguia essent una monarquia totalitària. I, certament, ens va fer por. Vam frenar la investigació i vam tornar cap a casa amb la cua entre les cames. No estàvem per bromes. Hores de silenci abans d'agafar l'avió de tornada, coneixedors que l'alerta havia estat seriosa i que jugàvem en territori desconegut. Teníem 22 i 25 anys i, probablement, vam ser inconscients viatjant sols a Qatar per fer preguntes incòmodes. De fet, pocs mesos després, dos investigadors d'una ONG noruega van ser retinguts i incomunicats durant setmanes a l'emirat fins que van ser alliberats, després de moltes pressions. La notícia no ens va fer cap gràcia. Haguéssim pogut ser nosaltres.

 

Aquella experiència va demostrar que el vincle entre el Barça i Qatar era molt més gran, i molt més servicial, que un simple patrocini comercial. La relació era estreta. Les preguntes sobre Rosell a l'Aspire van fer saltar la llebre i l'avís del Barça es va convertir en una bomba de rellotgeria. Tots s'hi jugaven molt. Rosell, el club i Qatar. I el cap de comunicació d'aleshores, Albert Montagut, va decidir posar per davant el interessos dels seus superiors deixant en calçotets i completament arraconats dos periodistes, a l'altra punta del món, i sense cap tipus de defensa possible. Sempre t'estarem agraïts, Albert. Ens vas acabar confirmant totes les sospites, les de l'autoritarisme de l'emirat i les de la relació més que amistosa entre el Barça i Qatar.




Comentaris
Narcís ( i d'altres equips ' europeus ' d'allò més patrocinats per països d'allà àdhuc comprats .. res a dir?) ( doncs la UEFA i què dir-ne la FIFA facin front comú no permetent inversions que no siguin d’Europa. Canadà, EUA, Austràlia ..!) ( estem ben guarnits .. som dins tirania i ens parles de pa
Ras i curt: 1. més " autoritari " que espanya .. on encara hi ha qui guanya lligues i copes del rei per ' decret '? 2. més perillós que espanya .. vés-hi a fer preguntes del que fan, fumen i conxorxen contra Catalunya ( i què dir-ne de ses clavegueres!)! 3. més perillós que espanya .. visqui allà com ciutadà mil del carrer i trobi feina si pots àdhuc renegant de ser català! 4. més perillós que espanya .. treballa a la construcció i te n'assabentaràs del pa que et donen o esguerrats i morts!
Jordi Comasobirana
Com s'ha vist, sandro rossell ha passat a ser un presumpte delinqüent. Recordem q va guanyar les eleccions al Barça sense moure ni un dit (tota la campanya li va fer el Grup Godó, o sia, LV etc) i tots els culés obnibulats el van votar majoritàriament. Per fer-s'ho mirar, doncs.
Ramon
Home, que la tanca de Qatar tapi el Museu Núñez, ve a ser com aquella vegada que l'Apu Nahasapeemapetilon salva la vida arran que la bala no li arriba al cor perquè l'atura una altra bala que no li van poder extraure d'un atracament anterior.
Ramon
Les coses no són ben bé així com dius, Jordi. D'acord que el "sossi" no és representatiu de la massa de seguidors del Barça i que, damunt, n'hi ha de fidelitzat per via clientelar a banda de mil altres marranades antidemocràtiques encrostades una màfia nuñista que té de titella l'actual junta. Tanmateix, que tot i haver-ho guanyat tot (mercès a Messi), i tot haver fet els nostres una molt mala campanya amb quasi tota la premsa en contra, vam fer el 40%. És molt bona dada.

envia el comentari