La responsabilitat del Barça

"El 'més que un club' s’ha de reforçar diàriament, no només amb l’assumpció de valors universals, si no amb compromisos ferms a favor dels valors democràtics i del catalanisme polític"

El Barça va anunciar el passat cap de setmana que s’adheria al Pacte Nacional pel Referèndum. De fet, alguns voluntaris ja van passejar-se pels voltants de l’estadi el dia del partit contra el Vila-real (4-1) per a buscar noves adhesions. El Barça recupera, d’aquesta manera, un dels seus eixos vertebradors com a institució: estar al costat del catalanisme polític i les seves legítimes reivindicacions nacionals.

 

La interpretació esbiaixada per part de determinats unionistes, i mitjans de comunicació que els hi donen veu, esdevé un símptoma que no tothom és coneixedor de la història i els valors fundacionals de la institució. Certament, el Barça ha de respectar la pluralitat ideològica dels seus socis –per això, els equilibris felins entre els seus valors històrics i l’evolució que ha fet d’ells quan s’ha globalitzat–, però respectar aquesta pluralitat no vol dir no comprometre’s amb les reivindicacions legítimes del poble que l’ha vist néixer i créixer fins a esdevenir una marca mundialment coneguda. Les estadístiques indiquen que una àmplia majoria de la societat catalana estaria a favor del referèndum, essent conscients que aquest permet votar “sí” o “no”. Per tant, la decisió del Barça no és excloent, com alguns l’han volguda presentar; senzillament, és molt i molt coherent.

 

Desgraciadament, la majoria de nous aficionats que han adoptat aquest Barça global al seu imaginari col·lectiu (als Estats Units, la Xina o a l’Àfrica) no estan gens preocupats per les arrels històriques de l’entitat. Però, no per això, no per voler-se transformar amb una multinacional del entreteniment, el club ha de renunciar a escoltar la seva societat de referència. El “més que un club” s’ha de reforçar diàriament, no només amb l’assumpció de valors universals, si no amb compromisos ferms a favor dels valors democràtics i del catalanisme polític. I demanar un referèndum com a resposta política a l’enquistada picabaralla entre Catalunya i Espanya és la millor solució.

 

A més a més, hi ha una segona lectura en aquesta decisió. Destacats membres del laportisme, com l’economista Xavier Sala-i-Martín, ja han expressat sense dubtes el seu suport i respecte per la iniciativa. “Una decisió valenta i encertada”, piulava el catedràtic. Una decisió compartida per una piulada d’Alfons Godall: “El 4 a 1 h estat una magnífica manera de celebrar l’adhesió del FC Barcelona al Pacte pel Referèndum. Ara toca encendre un ciri i esperar”. Si el Barça ha de superar els –ismes que malauradament el sacsegen de forma permanent a nivell institucional, ha de prendre aquest tipus d’accions per aprofundir en la comunió entre les seves diverses sensibilitats. Montal va recatalanitzar el club després de la foscor del franquisme, el nuñisme el va apartar del pujolisme i la seva visió paternalista de Catalunya, Laporta va tornar a situar el catalanisme al centre dels valors del club i, finalment, el rosellisme va tornar a fer equilibris entre la política i la globalització de l’entitat. L’adhesió a l’actual Pacte torna a posar el catalanisme polític al centre de la vida social del club i reequilibra una entitat que en els últims temps havia mirat més a fora que a dins del país. No tot s’acaba amb el “money, money!”.

 




Comentaris
Jordi González
No confonem peres amb pomes. Tant els unionistes com els independentistes es passen el temps pressionant la directiva del Barça; tots tracten de manipular i fer servir el FCB com a eina de propaganda. Hi ha molts culés de tots els colors polítics. Bartomeu fa bé de respectar totes les opcions i no entregar el club a cap facció. Això sí és ser un bon català. Per un país plural, liberal i progressista!

envia el comentari