Coherència institucional

"Sense aquell vincle del 1908, sense el suport a l'Estatut, el Barça com el coneixem avui no existiria. Simplement hagués desaparegut"

Aquest dissabte, el Barça es va adherir al Pacte Nacional pel Referèndum. Les reaccions, majoritàriament des del sector unionista, no es van fer esperar. Crítiques a dojo per allò que alguns consideren una traïció als socis i afeccionats d'arreu d'Espanya, de l'estranger i, fins i tot, als catalans no independentistes. "El Barça torna a fer política" va ser la frase més emprada de la jornada a la premsa estatal -incloent-hi l'esportiva- i la més suau de les llegides i escoltades en els sectors unionistes de Catalunya. Per les opinions expressades, sembla ser que el Barça és un club nou. Un equip de futbol que acaba de néixer, que ha nascut global per naturalesa i que es dedica únicament i exclusiva a fitxar futbolistes i a fer-los córrer per un tros de gespa.

 

El Barça no és Messi, Suárez i Neymar, les cinc Copes d'Europa, les Lligues, les Copes del Rei i els perjudicis arbitrals. El Barça no és el seu president. El Barça no és Luis Enrique Martínez, els milions a invertir pel nou estadi o els fitxatges del proper estiu. El Barça no és el dia a dia dels mitjans de comunicació, les vendes de samarretes o les entrades de la propera final de la Copa del Rei. El Barça -resulta- va néixer el 1899, al trencant de segle. Però no del segle XX, sinó del XIX. El Barça té 117 anys de vida. Ha passat per les penúries més doloroses, les imposicions dictatorials més surrealistes, els fracassos esportius més estrepitosos i també els èxits en forma de títols i bon joc que l'han catapultat a ser reconegut al món.

 

Però abans de tot això, abans del creixement esportiu, el Barça va créixer socialment. Hans Gamper el va vincular al catalanisme el 1908, quan l'entitat era a punt de desaparèixer per manca de socis, i aquella decisió el va fer ressucitar. D'un club de Catalunya, deu anys després va passar a ser "el Club de Catalunya", com el va definir el diari La Veu de Catalunya, després que la junta directiva presidida pel mateix Gamper l'adherís al manifest de reclamació de l'Estatut d'Autonomia del 1918. Aquella nova iniciativa va fer que el club blaugrana es distanciés de la resta d'entitats esportives de Catalunya i creixés fins a convertir-se en l'equip amb la major massa social del país. El Barça, amics unionistes, existeix gràcies al seu catalanisme. Sense aquell vincle del 1908, sense el suport a l'Estatut, el Barça com el coneixem avui no existiria. Simplement hagués desaparegut. I, per si de cas surt algú recordant les medalles a Franco i els favors de la dictadura, només cal remarcar la paraula dictadura. Dictadura. No democràcia. Fre a les llibertats. Censura i depuracions. Empresonaments i assassinats polítics. Les decisions no es prenien per gust, que diguem.

 

Per això, la junta presidida per Josep Maria Bartomeu ha pres la determinació més coherent. La directiva actual hagués faltat el respecte a la història si no s'hagués adherit al Pacte pel Referèndum. Evidentment, les pressions per fer el contrari, fins i tot dins el mateix consell directiu, deuen haver dificultat la signatura, un fet que obliga a felicitar els membres d'aquesta junta per la valentia -en els temps d'antilocalització que corren- i per haver mantingut viva la flama del 'més que un club' donant suport a la democràcia i a les llibertats del país, com ha fet sempre.




Comentaris
Narcís
Ras i curt: als que ens volen supeditats , subordinats, subjugats a país veí ( la unitat mai podrà ser si se'ns nega, anul·la .. esborra .. i això sent ' les quatre barres ' a l'escut de bandera veïna així no pas regió, comarca seva!) : ser a favor de donar la veu al poble català n'és fer política o ser pro res? ser a favor de referèndum n'és fer política o ser pro res? ' fer política ' n'és/ seria fer allò dels ' tres monos savis ' deixant espanya faci i desfaci al seu antull!

envia el comentari