O fitxatges o estadi

"A mi no em surten els números. O es realitzen incorporacions al primer equip de futbol o es fa l'estadi. Les dues coses són impossible a data d'avui"

El Barça sap que no pot estirar més el braç que la màniga. Que pretenien vendre la construcció d'un estadi de sis estrelles essent conscients que una inversió de 600 milions d'euros era inviable ho sabien des que varen trepitjar la llotja del Camp Nou. Van entrar posant-se les mans al cap amb la caixa, pintant un escenari apocalíptic que obligava, fins i tot, a un club tant gran com el Barça, a deixar de fer les fotocòpies en color per estalviar en tòner. El que fes falta per sortir d'una crisi econòmica galopant que enfonsava el club en la misèria. Van signar amb Qatar i van posar Unicef al cul perquè no quedava cap altre remei, perquè el Barça s'havia de salvar com fos. "Posem Qatar Foundation al pit per no haver de vendre jugadors o patrimoni", va advertir l'aleshores vicepresident econòmic Javier Faus.

 

I en qüestió de tres anys, miracle. Del deute estratosfèric i de la caixa buida, en només tres estius es va passar a organitzar la festa major més cara de la història. Aquella "austeritat" tant pregonada per la directiva va fer possible que, en només tres anys, el club gaudís d'una salut econòmica envejable i pugués anunciar als quatre vents el fitxatge astronòmic de Neymar Jr i la construcció del complex esportiu més modern, voluptuós i admirat del món. Un Espai Barça fascinant, de només 600 milions d'euros -més 30 de regal sense haver col·locat ni un maó-, i que convertirà l'estadi de l'equip català en l'enveja del planeta. Fixin-se amb el gran fenomen: club ensorrat i deute altíssim el 2010. Signatura amb Qatar el 2011. Fitxatge de Neymar Jr el 2013. Referèndum de l'Espai Barça el 2014. I 340 milions d'euros gastats en fitxatges entre els estius del 2014, 2015 i 2016. Ni els més optimistes podien imaginar una evolució com aquesta en tant poc temps. Uns genis de les finances.

 

I ara, després de la destrempada general a nivell esportiu, tornem a vendre una nova inversió alta en fitxatges pel proper mercat. Perquè el soci estigui content. Doncs saben què passa? Que a mi no em surten els números. O es realitzen incorporacions al primer equip de futbol o es fa l'estadi. Les dues coses són impossible a data d'avui. Els hi ho demostro. El deute actual del Barça és de 271 milions d'euros. En els darrers anys, el club ha anat reduint progressivament aquest deute per situar-lo per sota dels 200 milions, una xifra base anunciada pel mateix Faus per poder endeutar-se 200 milions més amb la petició d'un crèdit bancari que ha de servir per pagar un terç de l'Espai Barça. L'estiu del 2014, el deute era de 287 milions, però la inversió en fitxatges obligada per remodelar la plantilla el va fer ascendir fins els 328 milions. Un any després, amb només dues incorporacions (Arda i Aleix), el club el va recuperar i el va situar en aquests 271 milions actuals. Falta per veure en quina quantitat se situa aquest proper mes de juny, després d'haver fitxat per un valor de 122 milions, però ara resulta que l'equip necessita una nova sacsejada i que la directiva s'haurà de tornar a gastar una milionada per millorar la plantilla. Au, deute amunt. I que no pari.

 

L'única manera de reduir-lo ràpidament és venent actius, és a dir, jugadors. I no jugadors qualsevol, perquè vendre Arda Turan per menys de 21 milions o André Gomes per menys de 28 significaria un impacte de zero -o pèrdues- en l'exercici comptable, pel preu que es va pagar a l'hora d'incorporar-los i per no amortitzar-lo durant els anys de contracte signats. Per tant, el Barça hauria de vendre futbolistes de primera línia com Rakitic, Iniesta, Piqué o Sergi Roberto per fer caixa. Un dels titulars, vaja. La resta no aportarien pràcticament res a nivell econòmic. Ho veuen ara? Si l'equip ha de seguir essent competitiu, l'estadi haurà d'esperar uns quants anys més. De moment, ja en duen un de retard.




Comentaris
Pere de la Cullera
Hi "lo que te rondaré,morena"; axó del Futbol s'ha tornat boix, cada vegada es gasten mes "cales" i la gent passant gana hi total per mantenir a tota una colla de "galifardeos"
1
Pere de Kaltruku
Axó del futbol professional, s'ha tornat boix; amb la excusa del colors hi la presencia del fanatisme, s'ha logràt , que una colla de "galifardeos" visquin molt be; a costa de aquets "esclaus" molt ben pagats que es diuen esportistes. avants hi havia "el pan i toros" ara tenim per amansar el poble, "el pan i futbol". Ho sigui ,que estem igual.
1

envia el comentari