Mireu la lluna

"Era previsible que gaudiríem o patiríem segons rendissin les tres bèsties, malgrat ningú calculés que els rivals no son rucs, ni es mamen el dit que assenyala"

Com la metàfora està de moda i tothom la fa anar, tornem-hi amb allò del dit i la lluna. Si fóssim teòrics de la comunicació parlaríem de la superficialitat sagnant dels temps moderns i la incapacitat de les masses per aprofundir en l'anàlisi en aquest temps de revolució tecnològica, però això no aplica aquí, territori exclusiu de passions, emocions i vísceres. No toca. Per tant, quina sort tenen i quina ràbia fa el Madrid, camí de semifinals sense jugar a res, empès pels àrbitres. Encara guanyaran la dotzena i veuràs. Clar, els nostres s'han repenjat, s'han dormit als llorers. La Juve va córrer nou quilòmetres més i aquests, com si la cosa no anés amb ells. Va, confiem en la remuntada, si va passar amb el PSG, per què no ha de tornar a succeir? Dos o tres fitxatges de titulars dels bons i atzucac arreglat, sortida oberta. Portes Verrati, Dybala i un parell més i tot anirà com la seda. I Coutinho, també Coutinho, que així Neymar es sentirà més acompanyat. Amb un nou entrenador que els colli, que els disciplini i faci suar. L'han de témer, només faltaria, que si no Messi fa i desfà a la seva vènia. O ben pensat, també poden traspassar Messi, que ja comença a ser gran. Encara trauríem una bona picossada per ell i així, pam, assegures superàvit i pasta pels reforços.

 

Ah, i pujar gent de la cantera, ara que s'han acabat els efectes de la sanció FIFA, tot i que això de les generacions de promeses van com les collites de patates, poden sortir bones o no. I un lateral dret, també, per alliberar Sergi Roberto. Per cert, el galifardeu d'en Alves, com rutlla encara. I paciència amb els fitxatges, que el sistema de joc del Barça és tan complicat que necessites, pel cap baix, una segona temporada per aclimatar-te i començar a rendir. Cal confiar en Bartomeu, que se'l veu bon jan i ja ha preparat el relleu en Cardoner, que és nét del Casaus, no cal dir res més. No entenc per què va marxar en Rosell. Clar, si li feien el llit els mateixos socis, com el desgraciat aquell que el va denunciar, un mal barcelonista, i encara donem tombs pels tribunals, culpa seva. Per cert, el cinc d'abril es va complir el tercer aniversari des de l'aprovació en referèndum de l'Espai Barça i sembla que el més calent encara és a l'aigüera, però s'ha de fer, que el millor club del món mereix un camp en consonància... Luis Enrique? Ja m'està bé que li foti canya als periodistes, la pell de Barrabàs, ara que som a Setmana Santa. Marxa per esgotament, mira el Guardiola, tot i que aquell pixa colònia i va a la seva, també...

 

I així, fins a l'infinit i més enllà. Si enlloc d'abusar de la mirada miop al dit alçat, algun dia ens equivoquéssim per focalitzar en la Lluna, l'argument, l'anàlisi i el seny, convindríem que poc ens passa i ens ha passat després d'estar en les mans de qui estem. La gent que bona part del barcelonisme va votar induïda per un triplet del trident, pur oportunisme, el dit del moment. Era previsible que gaudiríem o patiríem segons rendissin les tres bèsties, malgrat ningú calculés que els rivals no son rucs, ni es mamen el dit que assenyala. Així ha estat. Fins avui, quan s'ha acabat la inèrcia generada en temps gloriosos i la maquinària comença a parar. Tant se val, mirem el dit i parlem de reforços, que ja ens ho estem trobant i trobarem. Molt més encara.




Comentaris

envia el comentari