Fredes i calentes

"A base de fitxar peces caríssimes, ja ens explicarà la directiva com pensa afrontar el seu Espai Barça si tots els calers s'han d'invertir al camp"

Et pots escarrassar amb els anàlisis propis i aliens, rumiar fins i tot allò que resulta inexplicable, però no et mous de lloc. Conclusió, el Barça afronta la recta final de campanya sense saber de quin mal ha de morir, que deien les iaies. Ara mateix, quan som a certa distància del proper matx, impossible barrinar si vindran fredes o calentes. Normalment, arribada la primavera, l'aficionat culer ja intueix el grau de confiança que li genera l'equip, si acabarà, ai, pel pedregar o ensuma a perfum de glòria. Avui, perdoneu la dèria per les gràfiques frases fetes, el més calent és a l'aigüera i caldria desar ja la remuntada als prestatges de la història perquè no suma ni ajuda a clarificar la situació. Res a comentar sobre la capacitat competitiva de l'onze titular, ni del talent que emmagatzema. Altra cosa és l'estat de forma dels seus integrants. En clau de rendiment col·lectiu, no passem del chi lo sa. No existeix cap línia de continuïtat que ajudi a enfortir raonaments. Salta a la vista que el joc no convida a l'entusiasme i sembla massa primari afirmar que arribaran fins allà on els porti el trident, sempre que no sigui desactivat per tàctiques d'antídot aplicades des de les files adversàries, ja més conegudes i previsibles que el propi rendiment.

 

Ningú pot tenir-les totes amb el Barça actual, format pels tres de costum, els acompanyants habituals i l'única novetat d'Umtiti, limitació que converteix el comando de dotze futbolistes en fràgil porcellana. Més val que arribin sans i estalvis, que descansats serà impossible. Si volen optar a la reedició del triplet i acomiadar Luis Enrique amb grau de general, s'ho hauran de fer sols. I ves a saber si el castell farà llenya per escassa base. Hi ha infinitat de detalls que només generen dubtes. No deixa de ser curiós que el curt termini vingui emboirat i en canvi, l'estiu torni a ser tan previsible com és costum en el món blaugrana. Vist l'escàs rendiment dels reforços, de la forta inversió sense èxit realitzada en els darrers dos anys, caldrà tornar al mercat amb caràcter d'urgència i aquest cop buscar titulars, no ja el famós fons d'armari que ha deixat despullat el sant. La inèrcia i la fallida renovació ens ha portat fins aquí, la màquina corre risc d'aturada. Mentre floreix la natura, aventurar si el guió d'enguany acabarà en drama o comèdia resulta una variant de ruleta russa. Només sabem que arribarem a un altre estiu prou mogut perquè ja tornem a pensar en reforços que funcionin de veritat. I a base de fitxar peces caríssimes, ja ens explicarà la directiva com pensa afrontar el seu Espai Barça si tots els calers s'han d'invertir al camp. Del nou entrenador, més val no parlar-ne. Bartomeu s'espolsa les puces de cara a la tria i vist qui decidirà, igual escolleixen qui estigui de moda arribat el moment. O qui digui la premsa afí. Esperen dies, setmanes i mesos ben distrets sense saber quin serà l'estat d'ànim amb que els afrontarà la parròquia. La fe pot valer per un partit, no per tot el que queda.




Comentaris
Narcís ( si entrenador afluixa .. que no es fa manar! si no afluixa i carregant amb tota la responsabilitat .. pro jugador que no pas pro ell! si veiem que ens fumen vilment .. no diem res o només de boca! si fallen en partit àdhuc robat .. cap ànim ni esquenada!
Deixem-es'ns de ' premsa afí ' i d'altres camàndules .. ara a empentar, presionar i ajudar a ' guanyar-ho tot ' ( amb la màfia d"' allà a baix " ja hi anem prou guarnits!)! PD: no n'és d'estranyar Guardiola fugís .. ara en Lucho .. i . . . . . amb aquest ' entorn ' no necessitem premsa merengue!
1
Abderraman
Ja està bé que marxi el Luis Enrique, però que no ens portin el depressiu Valverde, si us plau. Del Robert Fdez. ja sabem que fitxarà dos mediocritats que juguen ara al València i els pagarem a preu de Pogba. Del directius, unionistes i porucs, millor no dir-ne res; s'estavellaran en un parell d'anys.
1

envia el comentari