Talent

"El futbol s'ha vulgaritzat, ha crescut en desplegament físic i en tàctica i ha reculat en tècnica i qualitat"

No fa massa anys, un barret, una sotana, un parell de bicicletes, una elàstica, una espaldinha, una rabona o una roulette eren accions considerades un espectacle als estadis de futbol. El públic local es tornava boig quan veia genis realitzant malabarismes amb la pilota i el visitant planyia el jugador del seu equip al qual havien deixat en ridícul a la gespa. Fins no fa gaire, professionals com Zinedine Zidane o Ronaldinho eren respectats al Camp Nou i al Santiago Bernabéu quan els visitaven amb la samarreta del seu etern rival. A alguns d'ells, fins i tot, els aplaudien. El 19 de novembre del 2005 i després d'una brillant actuació, l'estadi de la Castellana va acabar admetent sense pal·liatius que Ronaldinho era el millor futbolista del planeta.

 

La seva màgia va conquerir mig món i absolutament ningú va qüestionar la seva professionalitat i el seu comportament dins els terrenys de joc. Ni quan humiliava rivals, ni quan ho feia per segona, tercera o quarta vegada, s'obria cap debat al voltant de la seva figura més enllà de preguntar-se si entrava o no al Top-10 dels millors jugadors de la història. El mateix va passar amb Zidane, Ronaldo, Rivaldo, Laudrup, Maradona, Cruyff, Pelé, Di Stéfano o Kubala. Mai es posava en dubte la diferència entre tots ells i la resta de jugadors, clarament marcada per una tècnica i una habilitat irrepetible, i la gran majoria d'afeccionats acabaven rendits a l'evidència de la seva superioritat.

 

Avui dia, els mitjans de comunicació, els mateixos futbolistes i, sobretot, els entrenadors, han fet entrar el futbol en una nova dimensió. El joc s'ha vulgaritzat, ha crescut en desplegament físic, en tàctica, i ha reculat en tècnica i qualitat. Cada cop hi ha menys jugadors amb un talent diferent a la resta i els entrenadors tendeixen a prescindir-ne i a substituir-los pels Pogba, Arturo Vidal, Aubameyang i companyia, desequilibrants per la seva fortalesa física i velocitat, capaços de competir durant deu mesos al màxim nivell, però poc especials a ulls del planeta. I en aquesta nova etapa, qüestionar els millors s'ha posat de moda. Afirmar que són uns provocadors ha passat a ser la primera argumentació per agredir-los gratuïtament -amb el recolzament del públic-, en un discurs que ha acabat calant en bona part dels estadis, sobretot els de l'estat espanyol. Neymar encara no ha rebut la pilota, que l'estadi ja demana que un dels seus l'aixequi dos metres del terra. Per provocador, s'ho mereix. 

 

La manca de talent al futbol europeu i l'obsessió pel físic converteix les grans lligues en ordinàries i els partits històricament atractius en excel·lents somnífers, com el darrer Manchester United-Liverpool, absolutament insofrible. Cap dels conjunts de la Premier League és especial. Cada un d'ells té el seu petit atractiu tàctic amb Guardiola, Conte o Klopp a la banqueta, en una situació que es pot transportar a la Bundesliga, a la Serie A, a la Ligue 1 o a la mateixa Lliga espanyola, on únicament Messi, Iniesta, Neymar o Modric són capaços de fer brillar els ulls d'un nen. Amb la marxa d'homes com Andrea Pirlo o Xavi Hernández, on es busca ara el talent? Cap a on camina el futbol, ara que els futbolistes treballen com màquines?




Comentaris
Albert
Hola Adrià Discrepo amb un parell de coses que comentes. Sobretot qual senyales la disminució del nivell tècnic del futbol actual. A mi em sembla que és justament al contrari. La preparació dels futurs futbolistes treballa des de molt aviat aquests aspectes, l'entrenament de base hi posa especial atenció. En un futbol, això sí, amb menys espais i on el joc va molt més ràpid que abans, el nivell tècnic ha de ser bo perquè no hi ha un pam de més per poder controlar la pilota amb un toc extra. (I)
Albert
Un indicador son els porters i els centrals, anys enrere figures per parar i defensar respectivament, i a les que avui en dia se'ls demana (gairebé exigeix) una molt bona capacitat tècnica per poder-los considerar elit. El que sí que em sembla que hi ha, és menys espai per la fantasia o els trucs de màgia. Però no vincularia això amb la tècnica sinó precisament amb la manca d'espais, amb la velocitat del joc o amb un evident curtterminisme que permet menys llocs de llibertat als jugadors. (II)
Albert
La 2ª discrepància té a veure amb la categoria on situes a Pogba, qui evidentment té unes capacitats atlètiques monstruoses i una lectura tàctica amb molt marge de millora, però que a nivell tècnic em sembla que té un virtuosisme espatarrant i, precisament, un punt d'espectacularitat en el detall molt juganera. Com a mostra un botó (https://www.youtube.com/watch?v=fxW6HUq3RdA) o dos (https://www.youtube.com/watch?v=eZZMtvO6PZ8&t) o tres^^(https://www.youtube.com/watch?v=890LWSnbQFU). ( i III)
home
Trobo bastant agosarat dir que Pogba no té qualitat tècnica. Que sigui una bèstia física no vol dir que sigui un tronc amb la pilota als peus. Més aviat el contràri.
Joan C.
El problema del futbol actual, no es la manca de talent sino la equiparació al alça dels equips, per les millores tecniques i tactiques del jugadors, i aixó fa que el talent sigui mes dificil de demostrar. Est molt jove, pero si veus el futbol en blanc i negres veuries un ritme lentíssim i un nivell tecnic molt baix. L'exemple més clar es veure a un Puskas, passat de pes sent titular amb prop de 40 aqnys a la final de la copa d' Europa.
Narcís ( es nota deseguida qui cerca el mal del contrari àdhuc sa invalidesa .. i no n'és qüestió de força/ potència que sí de maldat!)
A Europa .. no sé, a can Barça sí, som i continuem sent allò que demana el futbol o/ i espectacle .. altra cosa és que nostres adversaris espanyols juguin ' a la babalà ' i, perquè no dir-ho, brut, massa sovint fregant el delicte! PD: l'esport no hauria d'amagar qui hi va criminalment així ser denunciat i pagant penalment!

envia el comentari