Futbol Club Messilona

"De sentit comú en cal sempre, per renovar Messi també. No renovar-lo, pel motiu que sigui, seria no tenir-ne"

Des que ha començat l'any s'ha inventat tres gols de falta en moments decisius, quan la palla va cara perquè el més calent és a l'aigüera. Qui decideix, qui fa que el pols caigui del costat del Barça quan el braç flaqueja, sempre és ell. El Barça florentinista, que algun dia fitxarà el mussol de l'escut del València per 50 milions d'euros abans d'ascendir un nano del planter, encara depèn de Messi. Més que mai. Luis Enrique ha dissenyat un equip que cavalca als lloms del trident. La importància del joc, sobretot sense Iniesta, és relativa. Però aquesta temporada el rendiment de Neymar és irregular i Suárez, fins ara, no veu porta amb tanta facilitat com fa uns mesos. Quan ells dos hi han estat sense ser-hi i quan Iniesta vivia a la infermeria, qui hi ha estat sempre és Messi. Quan Neymar, Suárez i Iniesta han tornat, qui hi ha estat sempre és Messi. En 23 partits disputats ha fet 26 gols i ha repartit incomptables assistències. Sempre Messi.

 

En un club en què el projecte estratègic més clar és l'acció de responsabilitat, Messi és clau. El relat del Barça l'escriu Messi, sense ell no n'hi ha. Té 29 anys i plegarà algun dia però que sigui perquè ell ho vol, mai perquè el Barça hi posi massa sentit comú. S'ha guanyat renovar quan vulgui i per quant vulgui. M'és igual la lletra petita. I si els riscos són tan gruixuts com trencar el fair play financer que marca la UEFA o superar l'Ebitda que s'estableix als estatuts, els directius actuals els hauran d'assumir, siguin quines siguin les conseqüències. Si no, ja poden anar encarregant el globus per sortir del Camp Nou i passar a la posteritat com la junta que va separar el Barça del millor jugador de la història.

 

Gràcies a Messi, entre d'altres, el Barça ha endolcit una setmana difícil. Dilluns el club feia el ridícul per omissió a la gala del premi The Best de la UEFA. Tothom va sucar pa en aquella absència que inflava les galtes de vergonya. Dimarts Luis Enrique deia que el més fàcil era plorar pels arbitratges i treia pit perquè ni ell ni els directius ho havien fet. Sense dir-ho però sense voler-ho evitar, deixava en evidència Gerard Piqué. Ahir al matí, en un esmorzar amb periodistes ple de sentit comú, el Director General del club es posicionava amb l'entrenador i aïllava el central. Per si això fos poc, poques hores abans del partit contra l'Athletic, el Comitè de Competició obria dos expedients a Piqué arran de les declaracions contra els àrbitres dels últims dies. Cap bona notícia fins que Messi va batre Gorka de falta ahir a la nit.

 

De sentit comú en cal sempre, per renovar Messi també. No renovar-lo, pel motiu que sigui, seria no tenir-ne. Màgic. Etern. Sensacional. Sublim. Infinit. Messi.




Comentaris
toni
pique es un momiato que esta fent la seva campanya a la presidencia del barça

envia el comentari