Una genialitat de Ricardinho tomba el Barça (2-1)

L’equip blaugrana, molt digne i amb futur, porta al límit l’Inter, que guanya la Lliga per quart cop seguit
Ricardinho celebra el gol definitu | EFE

 

Sense lluir en gairebé tota la final, Ricardinho s’ha tret del barret una genialitat a tres minuts de la botzina, amb un túnel a Ferrao i afusellant Sedano, per donar-li la Lliga de futbol sala a l’Inter en un cinquè partit d’infart (2-1). El considerat millor jugador del món ha deixat el Barça per tercer any sense títols, tot i que aquesta temporada el  renovat bloc d’Andreu Plaza ha ofert una imatge competitiva, fresca i molt digna. El conjunt barcelonista ha perdut, però el projecte torna a il·lusionar i s’ha de llegir més com una esperança per al curs que ve que com una garrotada, malgrat que ara pugui semblar el contrari.


La finalíssima s’ha decidir per detalls, alguns dels quals minimalistes però essencials. Dos de capitals: Ortiz ha marcat Ferrao a un metre de distància i no al cos a cos, i ha desorientat el brasiler. Acostumat a regirar-se davant una paparra, el golejador del Barça ha tingut més espai, però menys referències i s’ha estampat als peus del defensor. Una decisió, probablement del tècnic Velasco, cruyffista. La segona, més terrenal, ha consistit en una ajuda constant de dos homes quan rebia Dyego, que tampoc ha brillat com tantes vegades. Així que els dos homes més determinants blaugranes s’han quedat sense gol i amb poca creació. 

 

Amb tot, el Barça ha fregat la victòria primer i l’empat després en una segona part en què l’Inter s’ha anat apagant, físicament molt tocat, en alguns moments sobrevivint a les envestides visitants. Adolfo ha enviat un xut franc al travesser i Joselito ha fallat un gol cantat, emmudint el pavelló Jorge Garbajosa de Torrejón, ple fins a la bandera amb 3.175 espectadors. Ha igualat Roger en una jugada individual a 5 minuts del final i quan l’Inter hagués firmat la pròrroga i potser els penals, ha aparegut el mag portuguès per coronar l’equip verd.


D’entrada, el Barça ha sortit nerviós i imprecís, com si la magnitud del partit li anés gran, i d’això se n’ha aprofitat Gadeia per fer l’1-0 al minut 7, en una acció bàsica: paral·lela que se li ha escapat a Tolrà, en una transició mal defensada per tot l’equip, i l’Inter no ha perdonat. Els madrilenys tampoc no estaven fent res de l’altre món, però –com en el quart enfrontament- se’ls veia més serens i sencers. Plaza ha demanat un temps mort obligat i ha reclamat més valentia ofensiva i menys invents darrera. A poc a poc, els blaugranes s’han anat deixant anar i han arribat per primer cop amb certa nitidesa davant Herrero, que per exemple ha tret una mà providencial a Joselito. El duel s’ha endurit i el doble penal s’ha vorejat abans del descans. Definitivament, el mínim avantatge local era una notícia acceptable pels catalans. Estaven dins la final. 

 

A la represa, tot s’ha igualat i aviat el Barça ha agafat el comandament mental i físic. El seu joc també ha millorat exponencialment, per bé que sense clarividència de cara a porteria. L’Inter ha resistit a la seva pròpia pista, sovint a l’àrea, fent de l’ofici un art. El partit se li ha fet molt llarg, però precisament quan estava a punt de capitular, el Barça no ha sabut rematar-lo. Just el que sí que ha executat amb magisteri Ricardinho. Quarta lliga consecutiva per a l’Inter i un missatge de futur immediat del Barça. Hi ha plantilla i feeling per pensar-ho.



Comentaris

envia el comentari