Tot comença a Wembley

TV3 emet un documental emotiu amb els exjugadors, familiars i amics de Johan Cruyff
Ronald Koeman, al documental 'Wembley: l'inici de tot'. | TV3

El 20 de maig del 1992 és una data de gran record per al barcelonisme. Aquell dimecres, el Barça es proclamava campió d'Europa per primera vegada en la seva història, després d'un golàs de Ronald Koeman en el minut 112 de la pròrroga, en una final apassionant davant la Sampdoria italiana a l'estadi de Wembley, Londres. 25 anys després, TV3 ha reunit els protagonistes d'aquella jornada en un documental emotiu, 'Wembley: l'inici de tot', en una època propera al primer any de la mort de Johan Cruyff, el tècnic que va obrir la porta del cel al conjunt blaugrana.


Pep Guardiola, Hristo Stòitxkov, Ronald Koeman, José Mari Bakero i Jordi Cruyff, el fill, recorden la figura de Johan Cruyff a través dels seus entrenaments, xerrades, sopars, plantejaments de partits. Però sobretot pel seu futbol, per la influència que va deixar en aquest esport i, en especial al Barça, i pel seu caràcter i estil de vida. "En Johan ens ha influït a tots, és una gran veritat”, comenta Guardiola. "El futbol del Barça va començar amb en Johan", afegeix Koeman. "Amb ell vam començar a jugar a futbol també els petits”, diu Bakero.

 

Tots ells, però, coincideixen en situar la seva intel·ligència molt més enllà de la resta dels futbolistes. "Sempre va ser avançat als demés. Estava tres passes per davant” (Koeman), "En Johan sempre pensava dos passes més enllà" (Stòitxkov), "ens va dir coses que desconeixíem. Era capaç d’entrar al vestidor i dir-nos que estàvem corrent massa" (Guardiola) o "era una persona molt intuïtiva. Creia molt en el que feia" (Jordi).


Tot i això, també recorden el seu caràcter dur i competitiu. Guardiola rememora allò que sentia un jugador quan es relacionava amb Cruyff: "Sí que ens havia convidat algunes vegades a sopar a casa seva. Era simpàtic, amable. Pensaves, 'quin tio més collonut'. Però després arribaves a l’entrenament i t'esclafava. Era exigent no, el següent."

 

"Llegies a qualsevol diari les declaracions contra la directiva i pensaves, 'si fa això amb el president, què no farà amb mi'", explica Bakero. "Era un lluitador, un romàntic, un revolucionari. Si no deus res a ningú, pots ser tu mateix i viure la vida com la crees tu", defineix el seu fill Jordi.

 

La falta de Wembley

 

Hristo Stòitxkov, l'home que més recorda el procés del llançament de falta, explica que en l'entrenament anterior al partit van practicar aquell estil de xut. "Quan li van fer la falta a Eusebio, m'acosto i dic, fem aquella". Però ni Koeman, ni Bakero se'n recorden. "Vam fer moltes faltes el dia abans de l’entrenament, però no recordo això que diu Hristo", diu l'autor del gol. "Si, vam estar fent tres o quatre faltes diferents. Però no recordo que féssim aquesta, exactament", conclou Bakero.

 

El documental deixa altres declaracions pel record:

 

Pep Guardiola

"Tots etàvem molt contents. Especialment ell. Ell va ser la raó."

 

"S’agafava a tot, a la vida, al màxim. Ho tenia tot."

 

"Ens va ensenyar allò que no coneixíem."

 

"No era un home políticament correcte."

 

"El que marca és l’emoció que has deixat. Que li facin tot el que li fan em sembla més que bé."

 

Ronald Koeman

"No existeix, però sembla que encara hi és. És el més bonic que podem tenir."

 

Artur Mas

"Són persones creatives. Són genis de la creació."

 

"Era un esperit lluire."

 

Ferran Adrià

"Jo volia ser Johan Cruyff perquè m’agradava el futbol i ell era déu."

 

"Ell va tenir influència. En la vida el més difícil és ser influent."

 

Xavi Hernández

"Sense Wembley 92 tot això hagués estat molt difícil."

 

Andrés Iniesta

"El llegat de Johan transcendirà més enllà d’aquell partit."

 

Joan Laporta

"Un home bo, lleial als seus amics. No va deixar mai de portar el nen que tots duem dins."



Comentaris
Ramon
Puto 2016!
1
I Rexach?
Perquè no van fer referència de Rexach?. Què té a veure aquella època en la posterior?. El vaig trobar a faltar.
0

envia el comentari