Camoranesi: "El Barça té tots els arguments per guanyar el partit, però no sé si l'eliminatòria"

L'exjugador de la Juventus i campió del món amb Itàlia analitza el duel d'aquest vespre en una entrevista amb 'El Món'
Mauro Camoranesi, exjugador de la Juventus. | EFE

Mauro Camoranesi (Tandil, Argentina, 1976) era un jugador excepcional. Un futbolista d'aquells que feia brillar els ulls dels afeccionats a aquest esport per la qualitat tècnica de la qual disposava -i en feia gala-. Un jugador admirat i molt valorat en l'entorn del futbol mundial. Nascut a l'Argentina, l'any 2000 amb 24 anys va fer el salt a Europa de la mà de l'Hellas Verona i va vestir, durant vuit anys, la samarreta de la Juventus de Torí, disputant més de 200 partits i aconseguint diversos títols. De fet, fou un dels pocs jugadors que va decidir restar a la plantilla de la Vecchia Signora quan els tribunals la van enviar a la Serie B (segona divisió) arran del cas Moggigate. Després de nacionalitzar-se italià va ser campió del món amb la selecció azzurra el 2006, en una de les seves últimes grans gestes al futbol europeu. Ara, set anys després d'abandonar la Juventus, analitza en una entrevista amb El Món el duel d'aquest vespre al Camp Nou davant el Barça.


Veu possible una remuntada del Barça davant la Juventus, com ja va succeir davant el PSG?

Crec que, en definitiva, el Barça ha fet partits molt irregulars. Hi ha molta diferència en els partits de local i de visitant. En algunes ocasions li ha sortit bé, però crec que és massa perillós tenir tant males actuacions de visitant per després haver de remuntar com a local. Jo crec que el Barça guanyarà el partit, però no sé si li arribarà per superar l'eliminatòria.

 

La Juventus és un equip molt sòlid en defensa, potser el millor d'Europa?

Sí, és un equip que té les característiques dels equips italians. No es preocupa tant de tenir la pilota sinó de ser un equip compacte. Tot i això, ha trobat un equilibri molt positiu que fa que quan supera el mig del camp tingui jugadors que el fan molt perillós. Això el converteix en un equip molt solvent en totes les línies. Òbviament, jugar al Camp Nou no és el mateix, perquè és un camp molt gran i perquè jugues davant un equip com el Barça, a qui li agrada molt tenir la possessió de la pilota. Però, en definitiva, la fase més important serà quan la Juventus superi el mig del camp. Allà veurem quines seran les armes del Barça per no rebre gols.


El Barça n'ha rebut molts, darrerament.

Sí, lamentablement. Ha perdut molt ritme al mig del camp. El Barça sempre havia estat un equip que, quan perdia la pilota, la recuperava molt fàcilment a través d'una pressió veloç i amb gent molt dinàmica. Això ho ha perdut. Li costa molt més recuperar la pilota i això fa que la defensa sigui més vulnerable.

 

A què atribueix la pèrdua de conceptes?

No crec que sigui una pèrdua de conceptes. Els conceptes són els mateixos, el què canvia són els intèrprets. Repeteixo, la meva sensació és que sempre ha estat un equip al qual se li ha generat poc perill gràcies a què ha mantingut la possessió de la pilota i a l'eficàcia del seu mig del camp i davantera. L'equip aconseguia, d'aquesta manera, evitar que el rival l'ataqués i arribés diverses vegades a l'àrea. Avui ha perdut això, sobretot per una qüestió de ritme i d'edat. Alguns jugadors han perdut ritme pel pas del temps i això fa que l'equip no recuperi la pilota tant ràpidament. Però, en definitiva, no deixa de ser el Barça i quan juga de local és extremadament eficaç.

 

Vostè va viure la victòria de la Juventus al Camp Nou l'any 2003. Quins records té d'aquella nit?

Era una altra etapa, tant del Barça com nostra. Va ser una nit estranya, perquè vam jugar gairebé tot el partit amb un jugador menys. Recordo que el Barça va generar moltíssim, cinc o sis pilotes clares de gol que no va concretar. Amb l'afany de generar perill van tenir un descuit en defensa i una cursa de Birindelli va propiciar el gol de Zalayeta. Però era un altre equip, intentava jugar bé, però no tenia els jugadors que té aquest Barça.

 

És tot un repte guanyar al Camp Nou. Una fita única?

Sí, però la feina més gran va ser a l'anada. Avui el Barça té tots els arguments per poder guanyar el partit, un fet que no seria gens estrany ni per uns, ni pels altres. Remuntar tres gols no serà tant simple com ho ha fet en altres ocasions. Em fa la sensació que les característiques de la Juventus no són les del PSG, sobretot a l'hora de mantenir els avantatges. La Juventus és un equip que té els nervis necessaris per controlar aquestes situacions, cosa que crec que el PSG no va aconseguir en cap moment del partit.

 

Com preparen un partit com aquest els centrals de la Juventus, essent conscients que la davantera del Barça està obligada a fer molts gols?

No sé com ho estaran vivint en aquest moment. Pel què es va veure en el partit d'anada, el Barça té la referència del seu únic davanter centre, que és Súarez, però és un ham per permetre l'arribada dels interiors. Per a mi, són més perillosos per les defenses rivals els interiors que Suárez, perquè són ells qui fan perdre les referències als centrals quan arriben a l'àrea. La Juventus haurà d'anar molt en compte amb això. I després, més enllà del nivell individual, el Barça té assentat el plantejament col·lectiu des de fa molts anys, un factor que no és fàcil de desxifrar.

 

Mauro Camoranesi, en la seva etapa com entrenador de Tigre. | @catigreoficial

Què li sembla la feina d'Allegri en la Juventus?

L'he seguit per televisió. En aquest tipus d'equips allò que compta és el resultat final. No s'analitza massa la feina de l'entrenador. Però crec que li ha donat un aspecte més humà i més lliure d'allò que era fa uns anys, abans de la seva arribada. La Juventus era molt lineal. Amb Conte era diferent, més robotitzat. Ara, té una mica més de lliure interpretació i pot aprofitar més les qualitats de cada jugador. A mi m'agrada molt més ara, un equip que té més llibertat per moure's i que pren decisions dins el camp.

 

Li sembla millor aquesta Juventus o la que va disputar la final de la Lliga de Campions del 2015, també contra el Barça?

A nivell de noms era molt millor la del 2015. Van marxar quatre jugadors importants com Tévez, Vidal, Pirlo i Pogba, però el club va tenir l'habilitat de portar nous jugadors per substituir-los amb característiques semblants: Pjanic, Khedira, que és un jugador que recupera moltes pilotes; Cuadrado, un futbolista que també li ha donat bons resultats; i Higuaín, que ho està fent molt bé. Però aquell tenia més qualitat. Aquest equip té una mica més de joventut. En el fons, s'equiparen bastant.

 

I Dybala? Ell marca la diferència.

L'altre dia va tenir una gran nit. La funció d'ell aquesta nit serà fonamental, perquè a través de rebre pilotes li donarà la possibilitat a l'equip de respirar, enmig d'allò que serà un gran control de pilota del Barça. Amb la seva habilitat es pot aconseguir que l'equip pugui sortir del seu propi camp. Encara és jove i la de dimarts va ser la seva millor actuació de la Lliga de Campions. S'espera que aquest pugui ser el principi d'una carrera important per a ell.

 

Segueix tenint contactes amb la Juventus? Amb els seus excompanys, la directiva.

Sí, amb alguns jugadors sí, sobretot els exjugadors. Amb la generació actual no tant, perquè vaig compartir vestidor amb només algun d'ells. I amb la directiva també, perquè hi ha Pavel Nedved, que és vicepresident i tenim amics en comú, amb David Trezeguet, amb gent del sector mèdic, amb Fabio Grosso, que dirigeix l'equip Primavera.

 

Troba a faltar la gespa? Vostè era d'aquells jugadors que sempre volia tenir la pilota a prop.

No tant, perquè a mesura que passa el temps te n'adones que ja no pots ser protagonista. A més, en els darrers anys vaig patir moltes lesions i em va anar treient entusiasme a l'hora de jugar. No renego del temps que ha passat. Ara tinc la meva panxa, estic en una etapa nova, fent activitats i gaudeixo molt.

 

El seu objectiu és entrenar a Europa?

Sí, evidentment. Ara estic al continent pel fet que he de complir els tres anys entrenant a Sudamèrica per així poder tenir l'acreditació per entrenar a Europa. I ho vull fer activament al camp en comptes de fer el curs a Europa. Prefereixo fer-ho treballant i guanyant experiència per, en un moment donat, venir a entrenar a Europa.



Comentaris

envia el comentari