Objectiu, repetir la gesta (20:45h)

El Barça ha de remuntar un 3-0 un mes i onze dies després d'haver signat una heroïcitat davant el PSG
Les jugadors del Barça remunten l'eliminatoria | EFE

El Barça no té alternativa. Aquest vespre, els blaugrana necessiten tornar a fer història duent a terme una segona remuntada que classifiqui l'equip català per a les semifinals de la Lliga de Campions. El Camp Nou té molt present allò que va succeir ara fa un mes i onze dies, concretament el 8 de març, quan els futbolistes dirigits per Luis Enrique Martínez van aconseguir capgirar un marcador advers de 4-0 i eliminar el PSG amb un colpidor 6-1, amb tres gols miraculosos en els set darrers minuts de partit.


La imatge de Lionel Messi, aquell futbolista poc avesat a les excentricitats -encara que a vegades pugui tenyir-se el cabell de ros-, aixecant-se per sobre els afeccionats amb el puny enlairat i picant-se l'escut va esborrar aquella idea col·lectiva d'home fred i tímid i el va convertir en la iconna, sense haver estat l'heroi de la nit, d'una remuntada inesborrable per als barcelonistes.

 

Per a Messi res és impossible. L'argentí, un escollit per a l'ofici del futbol, duu el bacteri dels fets irrealitzables a la sang. Amb ell a la gespa i amb la pilota a prop, els fets sobrenaturals evolucionen a viables i la quimera d'una segona remuntada a la Champions League s'allunya de l'impossible. Al seu costat, Luis Suárez i Neymar Jr, els seus millors aliats en la zona ofensiva, també són capaços d'invertir tendències futbolístiques quan pitjor ho està passant el seu equip. De fet, el brasiler -tot sol- va recuperar l'esperança dels seus companys davant el PSG quan el Barça semblava tocat i enfonsat.


Però aquest vespre el trident no pot jugar sol. El Barça de Luis Enrique s'ha anat transformant amb el pas dels mesos, des que aterrés a la banqueta l'estiu del 2014, per acabar rendint-se al rendiment dels tres futbolistes més desequilibrants. El trident, la famosa MSN, aguanta avui dia tot el pes del joc blaugrana, en una balança que ha passat de l'equilibri en totes les zones -sobretot la del mig del camp- a caure del costat ofensiu. Un bon partit del trident pràcticament garanteix la victòria, però un mal dia també assegura una punxada, una contingència que l'entrenador ha de solucionar donant vida als homes que acompanyen Messi, Suárez i Neymar Jr.

 

Per això 'Lucho' va canviar l'esquema. Va envoltar Messi de futbol, de pilota, de jugadors com Rafinha, Iniesta o Busquets, i el va fer créixer com el mateix '10' va fer créixer tot el conjunt. Ara, sense Rafinha, l'opció passa per convertir Sergi Roberto en lateral llarg o per situar Paco Alcácer a l'extrem, després de les dues bones actuacions a Granada i davant la Reial Societat. D'aquesta decisió també en dependrà l'estil de l'atac blaugrana, tot i que el tècnic ja va assegurar que "no cal fer un partit perfecte, davant el PSG no va fer falta", sinó únicament ser efectius davant la porteria contrària i ser agressius amb i sense pilota.

 

La Juventus, l'equip més sòlid d'Europa

 

Com recorda Lilian Thuram, en una entrevista per a El Món, "el París no té una gran història a la Lliga de Campions, a diferència de la Juventus. La Juve disputa la Champions per guanyar-la, no per arribar a semifinals o a quarts. La Juventus sempre ha defensat molt bé i això és un dels seus símbols d'identitat, aquesta capacitat de no rebre gols. Això fa que el partit sigui encara més difícil".

 

De fet, Thuram no va gens desencaminat. La Juventus de Torí ha encaixat, en tota la temporada, 30 gols en totes les competicions (només 2 a la Lliga de Campions), vint menys que el Barça, que en suma 50. Gestionar una defensa col·lectiva en bloc el converteix en l'equip més compacte d'Europa, en el més difícil de batre i en un rival feixuc a l'hora d'atacar i d'obrir espais. El Barça necessita, aquest vespre, l'alineació de tots els astres: fer un partit perfecte a nivell tàctic, ser efectiu davant la porteria contrària, estar ben col·locat en defensa per evitar els contraatacs i tenir la ment fresca per obrir la defensa italiana.

 

L'aposta d'El Món

 



Comentaris

envia el comentari