Solidesa defensiva i talent atacant per a una Juventus perfeccionada

El rival del Barça a la Lliga de Campions basa la seva evolució en l'apuntalament de dues línies: una defensa aferrissada i una davantera letal i creativa
Els jugadors de la Juventus celebren un gol de Dybala. | EFE

Paulo Dybala és el gran atractiu de la Juventus de Torí. El davanter argentí, sacsejador de partits i il·luminador del camí dels italians, és la sensació i el major perill d'una Vecchia Signora que ha fet un pas endavant en la recerca de la perfecció. El rival del Barça als quarts de final de la Lliga de Campions ha polit conceptes tàctics i ha superat l'etapa de prova -que gairebé acaba amb triplet- que la va dur a disputar la final europea davant els blaugrana, el juny del 2015. En aquell moment, la Juventus era un equip consistent, però mancat de regularitat en els esquemes de joc i amb molts dubtes al voltant de la continuïtat dels seus futbolistes.


Precisament, aquell estiu Allegri va perdre Pirlo i Carlos Tévez i, dotze mesos després, es va tornar a trobar orfe de talent amb la sortida de Paul Pogba i Morata. Aquesta temporada, amb una clara evolució i amb un equip totalment renovat, la Juventus ha trobat el seu millor plantejament i s'ha afiançat com un dels equips més sòlids d'Europa, tant a nivell de Lliga, com a la màxima competició continental. I això que, dels titulars habituals l'any 2015, només en queden tres: Buffon, Bonucci i Chiellini.

 

La resta de l'equip ha canviat per complet. Partint per l'assentament de la formació, amb el pas definitiu de defensa de tres a defensa formada per quatre jugadors, amb Dani Alves o Lichtsteiner al lateral dret, Bonucci i Chiellini a l'eix i amb el brasiler Alex Sandro -company de Neymar Jr al Santos campió de la Libertadores- a la banda esquerra; amb un doble pivot de perfils molt diferents, amb Miralem Pjanic per posar el talent i Sami Khedira per l'equilibri i esforç defensiu; i amb una línia de tres homes desequilibrants -Cuadrado, Dybala i Mandzukic- per darrere l'únic davanter, l'exmadridista Gonzalo Higuaín.


La Juventus d'Allegri s'ha convertit en un rival extremadament complicat de batre. I no únicament per la solidesa defensiva -ha encaixat només 2 gols a la Champions- i per l'obsessió del seu tècnic en mantenir un ordre inalterable per tal d'evitar ocasions del rival, sinó per la voluntat de l'equip de situar-se a camp contrari i tancar el seu contrincant a l'àrea, donant validesa al concepte de l'atac com a millor fórmula defensiva. Tal i com analitza per a El Món el periodista val·lisoletà Mario Gago, corresponsal d'Onda Cero a Torí, la nova Juventus "és molt més agressiva, mana molt més sobre el joc, intenta dominar sobre els seus rivals i en la darrera part del camp té molt talent. Des que juguen amb aquest mòdul ha guanyat plàcidament als seus rivals. Situa la defensa més amunt i té més possessió, amb la qual cosa també rep menys gols".

 

Gago segueix: "És un equip més harmoniós i té uns automastismes afiançats. Aprofiten que Higuaín i Dybala s’entenen a la perfecció per centrar esforços en tasques defensives. Allegri ha aconseguit que, amb el talent a l'última part del camp, l'equip no hagi de treballar tàctica ofensiva i ho deixi tot a les botes de Dybala i els seus acompanyants". A més, destaca la feina de Mario Mandzukic, ara situat a l'extrem esquerre. "Allegri sabia que no el podia sacrificar. L'ha convençut per tornar a una posició en la qual no jugava des d'Alemanya i, com que és físicament molt fort, ajuda en tasques defensives i en joc aeri", conclou.

 

El Barça tindrà, en aquesta eliminatòria de quarts de final, un repte bonic de superar. La millor davantera del món se les haurà amb la defensa més compacta de la Lliga de Campions. L'espectacle està assegurat.



Comentaris

envia el comentari